tag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post5642415595244333072..comments2023-08-29T16:45:25.813+02:00Comments on Rosa Peroy: No accepto calderillaRosa Peroyhttp://www.blogger.com/profile/13565449387456127524noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post-46678856739336612312010-07-05T10:54:03.768+02:002010-07-05T10:54:03.768+02:00Ei, Mariví!
Està bé aquest paral.lelisme que fas ...Ei, Mariví!<br /><br />Està bé aquest paral.lelisme que fas amb el Halloween i la castanyada de tota la vida.<br /><br />De fet, aquell gest d'allargar-me el condó és una mica aquella frase anglosaxona que, com tantes d'altres hem importat aquí: "Trick or treat". Al meu barri, venen cada any una dotzena de crios amb aquesta cantarella...jo no els obro mai al porta...Rosanoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post-31690005845696802192010-07-05T10:46:53.333+02:002010-07-05T10:46:53.333+02:00Manel!
Sabies que els eriçons són un plat suculen...Manel!<br /><br />Sabies que els eriçons són un plat suculent???<br /><br />Els vaig mejar al cinegut restaurant "La Gamba" de Palamós...record inoblidable.<br /><br />Ets la nostra metàfora política de Ferran Adrià...<br /><br />Bon appetit!Rosanoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post-20408942852796923452010-07-05T10:42:43.579+02:002010-07-05T10:42:43.579+02:00Les despedides de solters i solteres actuals són d...Les despedides de solters i solteres actuals són de les rucades més grans que ens pot tocar viure. Són un espectacle insultant per als qui els veuen i vergonyant per als qui participen en aquesta mena de cutre performance. Sobretot per al/la protagonista, que si no va ben beguda el paper que ha representar s'acosta a l'infinit del patetisme.<br /><br />Rosa, vas fer molt bé de no donar-li res, i te'n posaré alguns motius:<br /><br />- Segurament l'actuació no va ser del nivell dels actors de carrer. Per tant, si no fas bé la feina, no cobres.<br /><br />- El look que portava devia fer tant goig, que és possible que hagis d'anar a un psicòleg perquè et convenci que pots tornar a menjar un bon conill a l'ajillo.<br /><br />- Vas fer bé en dir-li que no tenies monedes en lloc de dir-li que no els hi donaries ni que t'ofeguessin amb una tona de gel amb colorant de meló. Sols una salvedat: quan et va dir que acceptava bitllets, jo li hauria tret la Visa... o li hagués fotut un joc d'òsties, fent-li el favor de la seva vida.<br /><br /> <br /><br />P.D.: I després ens queixem que en lloc de la Castanyada ara se celebra Halloween. Al cantó de las 'despe, això és 'pecata minuta'.Marivínoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post-72856529790234711132010-07-05T10:06:43.807+02:002010-07-05T10:06:43.807+02:00Hola Rosa, jo no entraré en la, per a mi, ingent t...Hola Rosa, jo no entraré en la, per a mi, ingent tasca de desxifrar metàfores ja que mi podria enganxar els meus delicats ditets. El que sí que em veig en cor de fer és un símil gastronòmic. Vamo a ver, en cuina hi ha un ingredient que per a mi és bàsic, imprescindible, determinant (metàfores no, però adjectius, no vegis) i que moltes vegades ens passa desapercebut o no li donem la importància que té. Em refereixo al rellotge, al temps. Cinc segons, deu, o cinc minuts o mitja hora de més o de menys poden convertir un plat de suculent a mediocre. Una truiteta la passes cinc segons i perd aquella cremositat que la fa sublim. El temps és determinant en la elaboració d'un plat excels.<br />Tal que así penso que passa amb Catalunya. La sentència del TC representa una passa enrere?, segur que sí. Tanmateix si comparem quina és la situació actual de Catalunya amb la de fa quatre dies (35 anys en la vida d'un poble són això, quatre dies) hem avançat molt. Fa 35 anys demanàvem llibertat, amnistia i l'Estatut. Hem d'avançar més?, i tant!, venim de lluny i hem d'arribar lluny, però, aquí és on entra en escena el rellotge culinari de Catalunya, caldrà temps, molt de temps. Hem de ser generosos amb els qui vindran després, els hem de deixar un país tan fort, tant democràtic que es puguin plantejar sense trasbalsos qualsevol escenari; qualsevol. Però per arribar aquí caldrà molt de temps, molta paciència. Com per fer un bon sofregit.<br />Per cert, parlant de cuina, ja m'he començat a menjar els eriçons i em sembla que m'agradaran. <br />Salutacions selvàtiques.Manel Roqueta.https://www.blogger.com/profile/15079320958341113964noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post-24607930739265962582010-07-04T17:13:12.755+02:002010-07-04T17:13:12.755+02:00Per favor t'ho demano, Majorette!!!
No olbide...Per favor t'ho demano, Majorette!!!<br /><br />No olbides (així, amb b alta), que las Peroy SEMOS dibinas de la muerte...<br /><br />Ha mi me hase ravia no saber cantar como tu.Rosa Peroyhttps://www.blogger.com/profile/13565449387456127524noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post-30512504817083114352010-07-04T16:20:23.340+02:002010-07-04T16:20:23.340+02:00Doncs a mi els alumnes quan els pregunto si saben ...Doncs a mi els alumnes quan els pregunto si saben quin dia es hoy (perquè jo els parlo en castellà, vès), em contesten: hoy somos veinticinco, o hoy somos trece ( bueno, ells diuen treze). Clar, una servidora docent els faig la brometa, i segons el dia que marca el calendari oficial els dic: pues sí, somos veinticinco en esta clase, sin embargo hoy es día veintinco también, qué casualidad!. O bé: sí, somos trece ( o treze) los que vamos a aprobar este examen, pero hoy es el día trece. <br />I així...<br />Avorrida y monòtona seria la meva vida si no fora per aquestes petites menudències...<br />Però avui em dirien: hoy somos cuatro ( ells dirien quatro), y jo els hauria de dir: sí, somos cuatro gatos ( o quatre conills) los que aún creemos que algun día podremos decidir sobre nuestro proyecto auton.... Però tant fa, hauria d'acabar dient que hoy es cuatro.<br />Cuatro cuartos.<br />Cuatro mosqueteros.<br />Cuatro plumas.<br />Cuatro líneas<br />Cuatro cerdos ( òstia, perdó)<br /><br />Em fa tanta ràpbia no saber estar a l'alçada dels vostres comentaris brillants...<br /><br />MajoretteCLUB DE LECTURA I.E.S VILADECAVALLShttps://www.blogger.com/profile/13768677337766513119noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post-79022498064745964322010-07-04T12:59:02.848+02:002010-07-04T12:59:02.848+02:00Estimat Jo:
Primer de tot, benvingut de nou al me...Estimat Jo:<br /><br />Primer de tot, benvingut de nou al meu bloc que és el teu (ja tardaves!).<br /><br />I en segon lloc: no me n'he adonat del brillant de la meva metàfora fins que he llegit la teva interpretació...què en sóc de genial, collons...<br /><br />Una cosa que segur que intueixes però que la teua naturalesa prudent ha fet a bé de no esmentar, és que, efectivament...els condons estaven CADUCATS...(havien estat fabricats el 1979, durant l'estatut de Sau).<br /><br />"O tempora, o mores..."<br /><br />Gràcies, Jo, com sempre.Rosa Peroyhttps://www.blogger.com/profile/13565449387456127524noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post-50748378236326490232010-07-04T12:11:10.303+02:002010-07-04T12:11:10.303+02:00Borinot i atontat com sóc, no he caigut en la metà...Borinot i atontat com sóc, no he caigut en la metàfora política fins que la descripció de la promesa transvestida de conill (o potser a l'inrevés) no m'ha fet pensar immediatament en el transvestit per excel·lència dels nostres temps, això és, el Sapastrero... i òbviament he reconegut en el teu personatge un polític català del qual no en diré el nom per conveniència i discreció. <br /><br />Vejam doncs si t'he interpretat correctament:<br /><br />- Vet aquí que els partits catalans (representats per tu i les teves amigues) varen anar a obtenir un nou Estatut, acceptant ja d'entrada que seria un miserable, vil, menyspreable, fastigós i vomitiu saldo de rebaixes. Per acabar de donar èmfasi a aquesta voluntat inequívoca d'aceptar gat per llebre ens deixes anar un detall més: el teu personatge és capaç de pagar una morterada per un got d'aigua barrejada amb algun tipus de subproducte químic o quirúrgic, i empassar-se'l com si fos... un suc de meló! I tot això posant-hi bona cara!<br /><br />- La ceremònia del casament simbolitza els debats estatutaris entre Catalunya i Espanya. Per acabar de donar-nos-en una pista als més rucs subratlles que tot plegat està “ple de petardos”. Com no associar immediatament aquesta paraula amb personatges com el Rajoy, la Cospedal, la de la Vega, la Chacón, el Guerra i, en fí, a tots aquells que constitueixen el magma polític denominat PPSOE... és a dir, amb el Congreso de los Diputados en ple!<br /><br />- En aquestes apareixen el Sapastrero i el seu sèquit transvestits de conilles del Play-boy intentant ensarronar-te venent-te un preservatiu a canvi de pela llarga. Dius que la teva resposta “el va fer desistir”, però lògicament hem de suposar que és perque vas acceptar. I d'aquesta manera culmina la teva brillant metàfora, perque aixó efectivament és el que varen fer la majoria dels polítics catalans amb el nyap denominat “nou Estatut”: voler fer veure que ells en realitat s'havien mantingut ferms, i que els trileros, cagamandúrries, desgraciats i cabrons (perdó, però és que sóc de poble) són els altres.<br /><br />Alguns es preguntaran què simbolitza el preservatiu. Però jo, que et conec, sé que en la teva perspicàcia ens vols suggerir que ens volen donar pel sac, i pagant nosaltres.<br /><br />Senzillament brillant i genial, per variar.<br /> <br />I sí, dissabte en tindrem deu. Com no tindré altra cosa que fer, segurament m'arribaré a Barcelona a les rebaixes.Johttps://www.blogger.com/profile/04702477017892221532noreply@blogger.com