tag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post6678990142210961619..comments2023-08-29T16:45:25.813+02:00Comments on Rosa Peroy: La Bèstia és entre nosaltresRosa Peroyhttp://www.blogger.com/profile/13565449387456127524noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post-68174989427099198172008-05-25T22:05:00.000+02:002008-05-25T22:05:00.000+02:00Em permeto recordar vos que degut al tema hipoteca...Em permeto recordar vos que degut al tema hipotecari i al de l’accés a la vivenda en general,ens cal tractar amb molt de compte aquets essers grossos i pidolaires que viuen al final del cable del ruter (instal•lat provisionalment)i que tenen de triar el nostre “asilo” o centre de dia,en un futur molt llunyà.<BR/>No en feu gens de cas,es que la meva bestiola,m’està mirant amb els ulls migs tancats,però crec que em vigila.cavaller de blanca armadurahttps://www.blogger.com/profile/06999703658041452736noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post-56474966753584389302008-05-24T12:37:00.000+02:002008-05-24T12:37:00.000+02:00Estimada Majorette:em consola comprovar que haver ...Estimada Majorette:<BR/><BR/>em consola comprovar que haver tingut un o més Fill de P a casa teva no ha minvat en absolut el teu enginy i la teva capacitat d'empatia. Crec que jo no surtiré indemne.<BR/><BR/>Ens AGERMANA la nostra condició de capturadores obcecades de grandíssims fills de puta.<BR/><BR/>Tu sí que vals.Rosa Peroyhttps://www.blogger.com/profile/13565449387456127524noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post-65775722593798757962008-05-24T09:51:00.000+02:002008-05-24T09:51:00.000+02:00Les bèsties pardes han habitat entre nosaltres des...Les bèsties pardes han habitat entre nosaltres des dels inicis de la història de la humanitat. És molt estrany conéixer algú que no n'hagi tigut alguna a casa seva, almenys durant un temps. Deu ser perquè es fa difícil resistir-se a capturar-ne una i criar-la a la teva llar, tant és la seva apariència tendra i encantadora.<BR/>Jo, confesso, també en vaig tenir una. Tenia tres anys i l'anomenaré Filleta de Puta. <BR/>La Filleta de P... acostumava a martiritzar la seva propietària i progenitora, que sigui dit, era un prodigi de castedat. La seva especialitat era escalar-la mentre dinava, conversava amb algú, feia un riu o intentava posar-se les mitges. Les galtes de la Filleta de P... eren tan tendres, tan rodones i tan rosades que era impossible defensr-se dels atacs, i això va fer que aquest petit ésser s'especialitzés a aconseguir monopolitzar l'atenció de la seva propietària fins a l'extrem que aquesta va deixar de comunicar-se amb els seus congèners, oblidant fins i tot la seva pròpia llengua. <BR/>Un dia, la nostra petita protagonista, va ser portada a una nova llar adquirida pels seus propietaris que tenia un jardinet ple d'herbotes, però que aviat van ser canviades per uns tendres brots de geranis que, si bé no aconseguien convertir-lo en un lloc paradisíac, l'allunyaven de l'aspecte inicial de poble fantasma. Un cop reformat el jardí, calia reformar la casa, així que el propietari i pare de la F... de P... va convocar paletes i arquitecte al menjador de la futura llar per tal de buscar la manera ràpida i econòmica de fer habitable la runosa casa.<BR/>Era, doncs, important que la propietària i mare també assistís a la reunió, i fent un esforç per recordar la llengua dels adults i com calia dirigir-se als desconeguts, aquesta va iniciar una àgil conversa en presència de la nostra F.... de P...., que mirava sorpresa i indignada la boca de la seva propietària. Cada cop que la nostra casta mare intentava dir alguna cosa semblant a envà, junquillo, planxer, i altres paraulotes, la seva boca era tapada per les tendres manetes de la F.. de P..., impedint que la pobra muller es comuniqués amb ningú. Però, vet aquí que la dona es rebelà!<BR/>Va agafar les manetes de la bestiola i li va dir que la deixés parlar, que estava enfadada i que s'estigués quieteta. <BR/>La F... de P... va obrir la porta del menjador i va sortir al Jardí de les meravelles. <BR/>La conversa es va dur a terme i finalment tothom es va aixecar per anar a veure les possibles reformes del Jardí. I llavors ho van veure.<BR/>La F... de P...., havia arrencat tots els geranis i els tenia a la mà, agonitzants, i mirava amb cara de perquè no em feies cas, au!<BR/><BR/>Les bèsties pardes es tenen durant un temps i després són substituides per uns ésssers assenyats i grossos, que et demanen diners, la roba planxada i et prenen el cotxe, però almenys no t'arrenquen els geranis.<BR/>Encara que, de vegades, no poden ser substituides i romanen tota la vida en el mateix estat bestial i filldeputil. <BR/>Tingueu fe.Majorettehttps://www.blogger.com/profile/11756515515429011811noreply@blogger.com