tag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post8576870579370132803..comments2023-08-29T16:45:25.813+02:00Comments on Rosa Peroy: El Sabina no suporta el rapRosa Peroyhttp://www.blogger.com/profile/13565449387456127524noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post-25024736653012846022007-12-25T17:07:00.000+01:002007-12-25T17:07:00.000+01:00... I com és que al final de "los susodichos ápato...... I com és que al final de "los susodichos ápatos" la taula apareix talment com si haguessin degollat algú?<BR/><BR/>Ai, to beer or not to beer...Rosario Curielhttps://www.blogger.com/profile/15957337680198505503noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post-79854438375263291472007-12-25T17:04:00.000+01:002007-12-25T17:04:00.000+01:00Brutal, o sea. Per favor, ho subscric, malgrat jo ...Brutal, o sea. Per favor, ho subscric, malgrat jo estigui reciclada per a la família i tota jo sigui una enorme falta-falla d'ortografia enginyada per nostro senyor amen.Rosario Curielhttps://www.blogger.com/profile/15957337680198505503noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post-29243643880855765952007-12-24T12:33:00.000+01:002007-12-24T12:33:00.000+01:00Boníssima l’entrada.Estic completament d’acord amb...Boníssima l’entrada.<BR/>Estic completament d’acord amb tu. Però tot i així cada any m’atrapen les mateixes bajanades. Aquest any per exemple ja he fet una pila de xorrades.<BR/><BR/>- L’amic invisible. Durant una setmana he deixat pistes “espatarrants” a la meua víctima per a que al final no sabés qui era. Paral•lelament la meua amiga invisible m’ha fet fruir d’estones d’inesgotable alegria amb pistes genials, la primera de les quals em va obligar a portar durant tot un dia un llaçet (com ella ho va escriure) vermell al cap, passejant-me per l’escola (M’hai espixorrat de riure) per al final regalar-me l’objecte més original de tots: un CUB RUBIK, “amb les millors enganxines del mercat” com hi posa a la capsa en uns quants idiomes bàsicament orientals, i amb una nota amorosa en una postal amb la marededeu plena de neu mirant el fillet que porta una corona clavada al cap, en la qual em demana que li porti després de les vacances el cub tot fet ( que nostresinyó ens agafi confessats!).<BR/><BR/>- El sopar d’empresa. Resulta que a la nostra escola aquest sopar sempre l’organitza el cicle d’infantil al qual tinc el dubtós honor de pertànyer i aquest any les meues companys més veteranes (granadetes diria jo) han tingut la genial idea de fer-lo a l’escola, per a poder reduir despeses i poder estar en família. Estupendo! Ens ha tocat fer la llista de coses a comprar, fer cues interminables i pagar comptes exorbitants, guarnir amb estrelletes i horteres garlandes daurades la sala, arrossegar taules i cadires, portar coberts de casa, tallar embotits, escalfar els menjars en les campinggaz portades per a tal fi, fer de cambreres durant tot el sopar, servir caves i vins als que impacients anaven repetint “que no teniu més beguda?”, escoltar comentaris “sincers” sobre la qualitat dels diferents àpats, esperar que els més “marxosos” acabessin estirats entre dues i tres cadires i començar a recollir-ho tot, escombrar i fregar. I això sense perdre el somriure, com si d’una barra americana es tractés mentre les granadetes “madams” anaven d’un costat a l’altre dient lo bé que havíem estat. Després hem hagut de reclamar l’import del sopar a cadascun dels assistents que amb cara de pocs amics estenien els diners mentre podies endevinar en el seu pensament “tot això per aquesta merda”. L’any vinent em posaré malalta.<BR/><BR/>- Festival de Nadal amb Pares. Els monstres s’han portat pitjor que mai i han fet davant dels pares convertits en àvids paparazzis les bestiades més escandaloses, mentre els mestres amb els millors somriures i les mirades de les padrines clavades al clatell intentàvem mantenir un ordre impossible i bàsicament la integritat de mobles i espais (alguns han mort en la batalla). Però al final ha passat Sa Santedat la Directora amb el millor dels comentaris “que bé ha anat, no?”<BR/><BR/>- Avui tocarà Sopar de Nadal am la família. Ja us explicaré, però l’experiència em diu que la trentena de desconeguts que ens trobem cada any al restaurant ens farem un petó de benvinguda, seurem en una gran taula on tot just podem veure al que tenim al davant, parlarem de banalitats i ens delectarem amb croquetes fredes i olioses. Farem un “chinchin” i ens acomiadarem, esperant no tornar-nos a veure fins l’any vinent. Tot plegat GENIAL!<BR/><BR/>De totes maneres, oh sisters!, jo també com vosaltres prego a deu pare OH YEAH! per a que ens trobem, ens fem regals i cantem nadales reunides en una taula decorada i amb un bon tanto de cava. DEU SIGUI LLOAT!la Kosehttps://www.blogger.com/profile/17331915532928102533noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post-32196547832220645902007-12-21T15:44:00.000+01:002007-12-21T15:44:00.000+01:00Que Nostro Senyor et beneeixi visca l'any nou i qu...Que Nostro Senyor et beneeixi visca l'any nou i que Déu ens dongo salut per continuar bevent les portes de casa meva són obertes per a tu i per a tota la teva família ja ho saps de repent m'agraden les festes i em crec allò de la Immaculada Concepció i que bona i feliç em sento i compraré regals per a tothom Hou Hou Hou amènRosa Peroyhttps://www.blogger.com/profile/13565449387456127524noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post-585285252257972722007-12-21T15:22:00.000+01:002007-12-21T15:22:00.000+01:00Rous genial aquesta entrada monòleg interior càust...Rous <BR/>genial aquesta entrada monòleg interior càustica i realista però aquest cop permet-me que et contradigui una mica els teus principis perquè avui estic d'un humor exce.lent perquè he plegat a la una després d'haver donat les notes trimestrals a les criatures més perverses de l'univers i això vol dir que no les he de tornar a veure fins d'aquí dues setmanes que passaré atiborrant-me de cava i de turrons però sobretot de cava perquè ajuda a superar els mals tràngols i espero que em convidis un dia a casa teua per cantar nadales i beure una altra copa del que sigui i prometo no queixar-me dels mitxelins que portaré a la cintura i que repartiré reixos a qui m'ho demani però per favor vull que els dies se'm facin ben llargs aquest bon Nadal i feliç any nouMajorettehttps://www.blogger.com/profile/11756515515429011811noreply@blogger.com