tag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post8201104667748831246..comments2023-08-29T16:45:25.813+02:00Comments on Rosa Peroy: Lliure arbitri "tudlm"Rosa Peroyhttp://www.blogger.com/profile/13565449387456127524noreply@blogger.comBlogger11125tag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post-18080322755972571122008-10-25T10:40:00.000+02:002008-10-25T10:40:00.000+02:00Sr. Vila lus que me iluminas:Vós no sabeu l'estat ...Sr. Vila lus que me iluminas:<BR/><BR/>Vós no sabeu l'estat de felicitat suprema que ha provocat en la meva persona humana la seva anada de cos epistolar aquí incrustada, la qual he llegit i memoritzat amb la febril emoció que dóna haver estat recordada per la meva icona musical i d'altres naturaleses que vós representeu en mi. De goig no hi quepo en la meva pell apergaminada pels anys i les penúries, que les vostres ratlles (no adulterades)han rejovenit. L'espera ha valgut la pena.<BR/><BR/>GRÀCIES DE TOT COR.<BR/><BR/>D'allò: i amb aquest comentari...a què us veniu a referir?Rosa Peroyhttps://www.blogger.com/profile/13565449387456127524noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post-63981591305127491142008-10-24T20:45:00.000+02:002008-10-24T20:45:00.000+02:00Ja ho sé Rosa... Fotia mig any plutonià que m’asse...Ja ho sé Rosa... Fotia mig any plutonià que m’assetjaves perquè et preparés quatre ratlles (el col•lectiu d’óssos formiguers i devots de Santa Zebra absteniu-vos de buscar-hi segones lectures) pel teu ponentí blog, infantat entre sostens, subjacent menyspreu per la central neutra fonia, rabior psicòtica de brillant dialèctica i boira pixanera. Ja ho sé...<BR/>Però avaluant el camp de batalla i brandant com únic i darrer trumfo l’opció d’acollir-me a un pla de protecció de testimonis per escapolir-me de la teva escomesa o simular la meva desaparició per combustió espontània (ara per ara laboralment parlant bastant inapropiada) he intentat positivar amb esponera la meva recessiva capacitat cerebral draconianament punida per les seqüeles dels elixirs iniciàtics i preceptius de la meva adolescència vuitantera, que castiguen progressivament i amb venjativa impunitat els meus neurotransmissors. <BR/><BR/>Amb titànic esforç per obviar en la mesura del possible l’estrès d’artificier daltònic amb Parkinson que infecta el meu esdevenir, m’he decidit a exonerar de l’agenda aquesta tasca onerosa, perpetrar aquesta anada de cos epistolar, enquistar d’una vegada la puta entrada al teu exquisit i literari nínxol ciberespacial amb el meu estil anàrquic i barroc, de demagògia sofista tòxicament eclèctica i narcisista melicocentrisme, d’“arrojada” de sintagmes que detonen enmig d’una estampida de la ment, que aporta poques idees amb la fracassada idea a priori de que no fos una estampada de laments que al final solament aconseguís portar-me a aquesta latitud de la pàgina on ja no sé de què collons parlava... <BR/><BR/>Ho he rellegit i ho canviaria tot. Ritme, paraules, conting... Tot! No hi deixaria res. Però com que la primera IDEA diuen que és la bona així t’ho deixo... Hauria d’estar content. Hi ha gent que encara L’espera...!!!<BR/><BR/>QUIM VILAquim vilahttps://www.blogger.com/profile/15851971708231255968noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post-30852938700097114102008-10-22T05:56:00.000+02:002008-10-22T05:56:00.000+02:00Halissia:Totalment d'acord amb la reflexió que fas...Halissia:<BR/><BR/>Totalment d'acord amb la reflexió que fas amb el concepte de llibertat que de manera tan abusiva se'n fa ús.<BR/><BR/>És com quan parlem d'enveja "sana". Què cony. L'enveja és ENVEJA i prou. Jo ara mateix envejo la teva joventut, la teva intel.ligència, el teu tiparraco (cos bonic amb cañí) i alhora (perquè no és excloent), me'n sento orgullosa.<BR/><BR/>Fas ràpbia, però jo també t'estimo molt.Rosa Peroyhttps://www.blogger.com/profile/13565449387456127524noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post-18600795472902366692008-10-22T00:15:00.000+02:002008-10-22T00:15:00.000+02:00Rosa, ets brutal. De debò. Ara mateix no puc curra...Rosa, ets brutal. De debò. Ara mateix no puc currar-me un comentari com el de la meva mare o del Bartu perquè estic morta de son. Ahir vaig dormir 4 hores per fer tard un treball (hola mamá, ara no ho saps, però un dia m'ho retreuràs.)<BR/><BR/>M'he sentit molt identificada amb això que has escrit, sobretot amb això de l'aigua-vodka-aigua. Jo moltes vegades ho penso. Què passaria si canvies les garrafes d'aigua de casa per unas bidons de Vodka.. Mhh.. Només pensar-ho m'entra la son..<BR/><BR/>Sobre el penúltim paràgraf, dir un parell de coses. <BR/><BR/>1. Em posen molt nerviosa aquests nous estudis i percentatges i burrades que no volen dir res. Entenc que hi ha gent (normalment acostumen a ser psicòlegs; ejem) amb molt de temps lliure per filosofar sobre temes completament banals per treure conclusions hiper pretencioses (-Som lliures de veritat? No ens adonem de que estem condicionats per ta pPIIIIpa mare?-) i després poder fer un llibre o publicar-les al Muy Interesante. Però mira, és algo que no vull entendre. Evidentment tothom pot pensar el que vulgui i dir-ho en veu alta (tot menys trivialitzar sobre l'Holocausto nazi, cosa que vaig aprendre ahir), però aquest sensacionalisme em posa malalta.<BR/><BR/><BR/>2. És evident que l'educació de la gent va condicionada a factors externs com la publicitat o la política. Si aquests "estímuls" de l'exterior no existissin, X persona seria diferent. PUNT. Però és que això ha passat sempre. Què vol dir educació, si no? Els humans sempre s'han qüestionat fins a quin punt por arribar la "llibertat", si realment som lliures blablaguau. <BR/>Per començar, a partir del moment que formes part de determinada cultura, ja no ets lliure. Però això no és negatiu! És com formar part d'una tribu urbana, per exemple, els emos. Un emo dóna per fet que no pot sortir al carrer sense maquillar-se. Formar part d'un ramat sempre té les seves limitacions. Però ho acceptem. Perquè acceptar determinades formalitats ajuda al bé comú. Ni llibertat ni hòsties. La paraula llibertat no significa res, per mi. És un terme tan ampli o tan simple, ara no ho sabria dir, que quan veig que la gent l'utilitza en textos només per causar un efecte en aquells que no saben llegir entre línies, em sembla ridícul. No hi ha més. Em sembla una pèrdua de temps seguir especulant sobre un tema tan bàsic. I sobadíssim, per què negar-ho.<BR/><BR/>I res, que t'estimo molt i em sento orgullosa de tenir una tieta tan pata (guay per als de ponent)!!!<BR/><BR/>Aguantándose los párpados, Halissia.alicehttps://www.blogger.com/profile/04561783741063687019noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post-51035465712740894702008-10-21T21:00:00.000+02:002008-10-21T21:00:00.000+02:00Majorette:no puc superaraquest últim verset(te).Majorette:<BR/>no puc superar<BR/>aquest últim verset(te).Rosa Peroyhttps://www.blogger.com/profile/13565449387456127524noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post-64134361223625316682008-10-21T20:37:00.000+02:002008-10-21T20:37:00.000+02:00Benvolguda Rosaflor:Molt aviat un cavallercavall b...Benvolguda Rosaflor:<BR/><BR/>Molt aviat un cavaller<BR/>cavall blanc, casc altaner,<BR/>arribarà al vostre regne<BR/>Que no sentiu la remor?<BR/><BR/>No us estimbéssiu pas, no<BR/>que aquell parell de bandarres<BR/>només eren unes guarres.<BR/><BR/><BR/>És millor omplir-se de pols<BR/>escoltant flors i violes<BR/>i compartint xerinoles.<BR/><BR/><BR/>I vos, el Cavaller Blanc:<BR/>mireu que ja trigueu massa<BR/>si no voleu la bagassa<BR/>aneu-se'n a pastar fang!<BR/><BR/>I si els lectors d'aquest blog <BR/>amb la seva inspiració <BR/>volen tancar les estrofes ( 2 i 3)<BR/>em faran un gran favor.Majorettehttps://www.blogger.com/profile/11756515515429011811noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post-38652995728519480172008-10-21T20:11:00.000+02:002008-10-21T20:11:00.000+02:00Majorette, com m'heu distret!Los teixos que em van...Majorette, com m'heu distret!<BR/><BR/><BR/>Los teixos que em van tirant<BR/>los galants d'aqueixes ràdios<BR/>responen a "pagos varios"<BR/>que jo els he anat perpetrant.<BR/><BR/>De tirar-me d'un canyís<BR/>vós em voleu dissaudir<BR/>i jo només us puc dir:<BR/>"fem les dos com Thelma i Louise!"Rosa Peroyhttps://www.blogger.com/profile/13565449387456127524noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post-10901849589362143872008-10-21T19:28:00.000+02:002008-10-21T19:28:00.000+02:00Rosa que en el blog s'hi posa:Si tu diners vas don...Rosa que en el blog s'hi posa:<BR/><BR/>Si tu diners vas donar <BR/>a aquell pollós bateria,<BR/>jo, pobra de mi, el voldria<BR/>per haver-m'hi de casar<BR/><BR/>Que quan som grans, les donzelles<BR/>poca cosa podem triar<BR/>car el temps hem de passar<BR/>depilant mostatxo i celles<BR/><BR/>No et queixos pas, corsetaire<BR/>que bé que te'ls tiren fort<BR/>els teixos, aquells senyors<BR/>mentre els micros són a l'aire.Majorettehttps://www.blogger.com/profile/11756515515429011811noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post-75374344494197741952008-10-21T17:54:00.000+02:002008-10-21T17:54:00.000+02:00DISSUACIDIEncara no us he contat, Majorette i Cava...DISSUACIDI<BR/><BR/>Encara no us he contat, <BR/>Majorette i Cavaller,<BR/>això que ara us diré:<BR/>m'ho he de treure del pap!<BR/><BR/>El bateria en qüestió<BR/>que la floreta em tirà<BR/>prèviament el vaig pagar<BR/>tot propiciant l'ocasió:<BR/><BR/>"Al sortir fes-me el galant,<BR/>músic pollós del carrer,<BR/>cinquanta ebros et daré!"<BR/>I el meu ego va tirant.<BR/><BR/>I heus ací, (sóc tant ganàpia!),<BR/>que la història he manegada<BR/>per no semblar tan tirada<BR/>i prescindir de teràpia.<BR/><BR/>I tot i així no em fan cas<BR/>ni els del Cafè ni el Quim Vila.<BR/>Aparento estar tranquil.la...<BR/>prò anuncio el meu traspàs.Rosa Peroyhttps://www.blogger.com/profile/13565449387456127524noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post-53678835013101884932008-10-19T21:12:00.000+02:002008-10-19T21:12:00.000+02:00Ai,ai,ai........................Potser si que et p...Ai,ai,ai........................<BR/>Potser si que et penses que pots passar desapercebuda entrant en un puff ,encara que sigui underground i sense llum elèctrica.<BR/>Pobres nois,ells que ja s’havien fet il•lusions de tenir-te al concert,i possiblement ajudar-te a treure’t les sabates en algun moment de la llarga nit.<BR/>De fet,vaig a deixar el tema,que desprès cada vegada tinc més marits-enemics a l’agenda.<BR/>Ara,seriós.<BR/>No tan com la Majorette per això,es nota que no tic que aguantar la seva mateixa matèria prima .<BR/>Jo aguanto els seus pares,que desprès del kiki procreador amb centrifugat final,van creure que ja estava la feina feta.<BR/>Feu-me cas,Andrea Semple .El factor ex.<BR/>Real,fresc,distret i divertit.<BR/>Apa.cavaller de blanca armadurahttps://www.blogger.com/profile/06999703658041452736noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1364768373212345565.post-13848627268774354902008-10-19T19:34:00.000+02:002008-10-19T19:34:00.000+02:00Des de fa uns anys, la queixa constant d'aquells/e...Des de fa uns anys, la queixa constant d'aquells/es que intentem ensenyar llenguatge als adolescents ( ja sabeu, uns éssers que gairebé no parlen, però que cada vegada que ho fan és per dir jo...er) és que aquests no llegeixen.<BR/>I és veritat. Només llegeixen els sms, les lletres de presentació dels videojocs, i els diàlegs, per anomenar-los d'alguna forma, del maleït messenger.<BR/>“Teniu uns models pobres i poc estimulants”, diem desolats els xalats que ens plantem al davant d'una trentena d'adictes al ADSL ( tranquils, no m'he equivocat de lletres). “El vostre vocabulari s'ampliarà si llegiu :novel.les, relats curts, articles, receptes, cartells d'advertiment, sigles...”, afegim rebaixant al màxim les nostres espectatives (o al mínim).<BR/>Però he decidit que ja no tornaré a insistir. <BR/>Si l'art de contar històries s'ha convertit en una arma de distracció per manipular no ja l'opinió pública, sinó l'emoció pública, penso que en aquest moment el millor que puc fer és estar-me calladeta i mirar cap un altre costat quan en un text hi llegeixi año selvático, enlloc de sabático, o quan m'escriguin Yo tengo un raquítico, quan els demano una frase amb l'esmentat adjectiu qual.lificatiu.<BR/>És el que hi ha.<BR/>Prefereixo que només sapiguin això a que es converteixin en uns literats teletubbies.<BR/>Quin dilema.<BR/>I jo, què puc llegir?<BR/>De moment seguiré llegint el teu blog, Rous, perquè cada cop ets més genial i perquè em fas assabentar d'un munt de qüestions sense el perill del storytelling<BR/>I alhora em faig un fart de riure.<BR/><BR/>Yours forever.Majorettehttps://www.blogger.com/profile/11756515515429011811noreply@blogger.com