dilluns, 21 de maig de 2018

#metoo o sacsejar-ho tot



Escric aquest article l’endemà que l’actriu Asia Argento va sorprendre tothom quan, abans del lliurament del premi a la millor actriu al Festival de Cannes, va deixar anar una esgarrifosa confessió: "El 1997 vaig ser violada per Harvey Weinstein a Cannes. Tenia 21 anys. Aquest festival era el seu terreny de caça".
Vivim mesos en què el moviment feminista ha adquirit un nou auge. El 8 de març les dones –i també molt homes- van sortir al carrer en moltes ciutats europees i dels EUA. A prop ens queda l’assassinat de Diana Quer o la incomprensible sentència de La Manada, per posar dos exemples recents. Hashtags a les xarxes com #cuéntalo o el famós #metoo es van convertir en Trending Topic durant dies. Moltes dones s’animaren a explicar experiències silenciades, inclús sovint normalitzades o oblidades, on havien estat víctimes d’abusos, gestos masclistes o directament, violacions.
Per això, la reedició del llibre Teoria King Kong, escrit fa dotze anys, de la francesa Virginie Despentes, ha causat un gran impacte. Es tracta d’un breu manifest, incòmode pel que té de sincer, escrit amb un llenguatge directe i col·loquial. L’autora no fa teoria del feminisme: escriu des de la víscera de qui ha tingut una actitud feminista –i per tant “transgressora”- tota la seua vida. No escriu contra ningú però a la vegada ens interpel·la a tots, homes i dones, i ataca sense pèls a la llengua el discurs benpensant sobre l’experiència femenina, el matrimoni, la maternitat i altres temes tan polèmics com la violació, la prostitució i la pornografia. Despentes sap del què parla: va ser víctima d’una violació quan tenia 17 anys i més tard va exercir la prostitució. Ens ho explica sense victimisme ni sentiment de culpa. Per això sacseja tant. Per això ens fa pensar.
Deia Simone de Beauvoir a El segon sexe (1949): “La dona té bones raons per acceptar menys dòcilment encara la vocació que li és assignada”. Gairebé 70 anys després, la veu de Virginie Despentes és la d’una dona que no està disposada a permetre que ningú -i menys els qui defensen el patriarcat, homes i dones- li digui què és el que ha de fer, i com ho ha de fer, i que està convençuda que el feminisme és una revolució, no un reordenament de consignes de màrqueting, una revolució que està en marxa.
Aquest dies en què es commemoren els 50 anys del maig del 68, considerada la primera revolta duta a terme per persones que no passaven gana, però en la que, curiosament, les dones no van tenir cap protagonisme, Despentes ens convida a superar estereotips del masculí i femení, en una revolució no violenta que comença a fer tremolar les bases del món occidental. 

3 comentaris:

CLUB DE LECTURA I.E.S VILADECAVALLS ha dit...

Impossible no llegir aquest llibre després d'aquesta tarja de presentació, Rosa. Gràcies!

Teresa Duch ha dit...

Jo també me l'apunto a la llista dels recomanats, Rosa. Moltes gràcies!

hippie ha dit...

Malauradament el maig del 68 va ser una revolta protagonitzada pels homes, però trufada, per no dir plena de dones.
Aquí tot ve tard, per la qual cosa penso, des de la meva experiència, que l'onze M espanyol va ser el reflex del maig francès, de fet ho podem veure en les consignes d'ambdues. Fa un any vaig escriure això, es nota que sense masses ganes: http://lacrisalidadeltiempo.blogspot.com/search?updated-max=2018-02-04T20:49:00%2B01:00&max-results=10
La revolta dels setanta, parlo de la que segons alguns ens va portar a la Transició, va ser també protagonitzada per homes, però curiosament jo vaig aprendre molt més de les seves dones. Ens hauríem de preguntar el per què d'aquesta diferència sens dubte basada en el masclisme, que encara subsisteix, sortosament molt menys.