dissabte, 5 de gener de 2008

Sense notícies de mi

Mireu, mireu...


A l'alienígena Gurb li sorprenia la complexitat del mecanisme que els humans utilitzaven per a desplaçar-se, ja que per a conduir un automòbil és necessari utilitzar les quatre extremitats. Jo, que comparteixo la perplexitat de l'extra-terrestre del planeta Mendoza, i que utilitzo el cotxe bàsicament per imperatiu legal, i que considero que la carretera és la cosa més xunga que hi ha, i que quan passo de 130 a l'autopista ja m'encomano a Sant Cristòfol i a tota la rècola de sants que tinc per l'ocasió, no puc evitar de fixar-me en els anuncis televisius de cotxes: en una pantalla col.lapsada per un trànsit ideal, el cotxes són sempre nous i en els accidents mai passa res (a excepció de les campanyes de la Dirección General de Tráfico). Partint de la base que hi ha tants tipus d'anuncis de cotxes com classes de conductor (fantasmes, enrotllats, joves, carrosses, sexistes, daltònics, prudents o subnormals), s'ha d'afegir que al fabricant se li presuposa una certa previsió per a evitar accidents i per això els cotxes porten uns frens d'agafa't fort, però malgrat tot, i amb bon criteri, al conductor sempre se'l sap imprudent, per això, inclús en els models més senzills, els cotxes porten incorporat l'airbag, artilugi que sovint no s'infla en el moment convenient, a vegades s'infla en el moment més inconvenient però el que segur que sempre acaba inflant és el preu de sortida del vehicle.

En aquests temps en què la recerca de la seguretat total, sense fissures, s'ha convertit en l'objectiu principal dels nostres polítics, a Lleida, que com sabeu som a l'avant-guarda de tots els avenços (el famós trident Lleida, Nova-York i Tòquio), en la cavalcada dels Reis (dels Reixos) d'enguany, l'Ajuntament ha cregut convenient equipar tots els caramels que ses Majestats i acòlits llencin des dels tractors (perdó, carrosses reials), amb una espècie de coixí d'aire per a evitar que es repeteixin els succesos de cavalcades anteriors: que a més d'un li han hagut de posar punts al cap per culpa d'un caramelasso reial. La primera conseqüència que se'n pot extreure d'aquest fet és que Melcior, Gaspar , Baltasar i tota la trouppe són considerats uns imprudents en essència, malgrat els seu amor incondicional als nens, les seves exhortacions al bon comportament de grans i petits, i la seva aura daurada de bonhomia.

Però jo penso que el risc ha de ser inherent a la devoció. Si us declareu monàrquics, encara que només sigui un cop l'any, assumiu-ne les conseqüències: i si no voleu acabar amb un trep al caparró poseu-vos un casc homologat. Però els caramels han de ser caramels, purs i DURS, perquè en el cas contrari, desvirtuem el tema: és com si a la Patum de Berga o als diables de Cervera el foc i els petards fossin d'atrezzo, als carnestoltes de Río de Janeiro les mulates anessin habillades amb vestit de bus i escafandra o els salts d'esquí del dia u de gener els efectuessin des del rasca-culs del parc del costat de casa meva. O sigui, que a les verdes i a les madures. A mi, com cada any, els reis em portaran carbó, sense airbag i de mentida.

Visca la República.







3 comentaris:

Jo ha dit...

L’obsessió per la seguretat arriba molt més lluny. Un agent del CSI podria comprovar com aquests caramels amb airbag de fet tampoc no porten gluten, sucre ni cap tipus de conservants ni colorants, i que l’etiqueta indica que no s’ha maltractat cap animal en el seu procès d’elaboració.

I com molt bé dius en els cotxes passa el mateix. El meu, per exemple, té nou airbags, un d’ells específicament dissenyat per al que eufemísticament en podriem dir zones delicades... i en la zona on jo visc no es pot passar de 80 Km/h.

Però on s’ha assolit la màxima perfecció és en el sexe. Com tots hem hagut de patir, abans d’iniciar els ritus d’aparellament, i per tal d'evitar contagis, cal presentar un certificat de desinsectació i desratització, a més òbviament d’estar enfundat en un vestit de làtex a la manera dels submarinistes. De moment, a Déu gràcies, la Conselleria de Salut encara no ha fet obligatori l’ús d’ampolles d’oxígen.

Per aquest motiu el més aconsellable és el sexe per Internet: amb la parella a uns quants milers de quilòmetres de distància, un antivirus instal•lat, un firewall, i el dit sempre preparat per tancar el navegador al primer senyal d’alarma.

Majorette ha dit...

És curiós que es comenci a parlar de caramels i s'acabi parlant de sexe. Què tenim al cap, estimat Jo?

Jo en canvi després de llegir l'entrada de la nostra preuada blogmaster, em vaig imaginar els temporers de Lleida fent el treball d' air-xups, és dir:
a) Agafar un caramel, ficar-lo dins d'un globus i després inflar-lo fins arribar al volum necessari per evitar nyanyos, treps i buidades d'ulls.
O potser:
b)Desembolicar un caramel, introduir-li un microairbag plegadet de manera que s'inflés automàticament amb el més mínim impacte, i tornar-lo a embolicar sense que es noti gens.
O també.
c)Trossejar un caramel i introduir-ne cada una de les engrunes dins de cadascuna de les diminutes càmeres d'aire dels embalatges protectors de plàstic que, confesseu-ho,tants bons moments ens proporcionen mentre els anem apretant amb els dits tot fent: plet, plet, fins i tot abans de mirar quin objecte ens protegeixen.
O fins i tot:
d)Inflar els caramels amb gas heli, de manera que quan Ses Majestats els llencessin als caps dels avis calbs, sortissin volant (els caramels, no els avis)terra endins, riu enllà, fins tocar els nassos de les autoritats que esguarden la cavalcada des dels balcons de la Paeria. (que es fa això, encara?)
O tal vegada:
e)Agafar un caramel allargat, posar-lo dins un preservatiu i fer-li un nus després d'inflar-lo lleugerament, molt lleugerament.

Mira qué en sóc. Ja he acabat parlant de sexe!

Ciutadans de Lleida: em podeu explicar com són els caramels airbag?

Rosa Peroy ha dit...

Majorette:

Donada la teva tendra joventut i la teva natural inclinació a la festa i la celebració, tal com el teu nom indica, els serveis logístics d'aquest bloc farà tots els possibles per aconseguir la imatge del caramel de marres.

Impagables els comentaris de "Jo" i tu. Llàstima aquesta obsessió malaltissa pel sexe que tots dos patiu. Estic per organitzar una cita a cegues i presentar-vos, parella de perturbats.