dissabte, 29 de desembre de 2007

Tinc cobertura, doncs existeixo


Hola, bloggies.


En aquest any 2007 que ja deixem enrere es van acomplir els 50 anys de la publicació d'un llibre realment singular i que segurament molts de vosaltres coneixeu: Mitologies, de Roland Barthes. Barthes va ser un semiòleg i sociòleg reconegut, just quan aquestes disciplines estaven en la seva fase més embrionària, i un prolífic assagista amb una inusual capacitat per desgranar tots els vicis de la societat que li va tocar viure, i més que això, va donar les pautes per a que les societats futures puguessin reconéixer els seus propis mites contemporanis. Mitologies és el llibre més popular i entretingut de la seva vasta obra literària i en ell, l'intel.lectual es presenta com humorista i escriptor: la nostra vida quotidiana es nodreix de mites, que, com a bon semiòleg, converteix en "signes" de la cultura de masses a la qual li dedica una crítica acarnissada. El 1957, els llocs comuns "deconstruïts" per Barthes van ser, entre altres, les pel.lícules de romans, el bistec amb patates, l' strip-tease, el nou Citroën (era gavatxo, l'home), la fotogènia electoral, el plàstic, la lluita-lliure, el turisme, el rostre de Greta Garbo...denunciant de manera divertida i entenedora com cada cultura petit-burgesa mistifica aquestes icones per donar-los naturalesa universal.


Tot aquest rotllo intel.lectualoide que us acabo d'endinyar i que m'ha fet venir son inclús a mi ve a tomb perquè des de la publicació d'aquest llibre s'han anat afegint noves icones a mesura que la nostra societat occidental, sempre mirant-se el melic, en creava de noves. Per exemple (i aquí que tothom afegeixi les que vulgui): el Prozac, el menjar macro-biòtic, la joventut eterna a cop de bisturí, la noció d'aldea global, les models anorèctiques, el turisme "autèntic" de la guia Trotamundos, el perill islamista, la preocupació pel medi ambient (el cotxe elèctric vs. Citroën), l'esclavitud del mòbil.


I vet aqui on volia jo anar a petar: EL MÒBIL. Aquest bonic aparellet que duc sempre a la bossa, a la butxaca o, ho confesso, quan no porto ni una cosa ni una altra me l'he arribat a enganxar a l'escot (sense "r"), ja fa tres dies que no emet cap tipus de so. No he rebut cap trucada, no m'han enviat cap sms, no fa cap paper. Me'l miro amb preocupació de mare amatent, per si s'ha avariat, per si li falta bateria, per si el so s'ha desconnectat, per si el vibrador se n'ha cansat. Sembla tot en ordre. Però ell roman en silenci, com un anacoreta que ha decidit fer vaga existencial, castigant-me amb la seva indiferència i fent que, a mesura que el seu posat absent es perllonga en les hores, la meva identitat es dilueixi, s'evapori. Aquest invent que tan bo és per enviar un missatge d'amor com per activar una bomba a distància m'està convertint en un ectoplasma. Salveu-me, si-us-plau. Envieu-me qualsevol cosa: una perduda, un missatge nyonyo de nadal, un comentari de mal gust...m'és igual. Doneu-me el ferro roent en el qual poder agafar-me desesperada i arribar al 2008 amb una consistència el més semblant possible a la humana. Necessito que em soni el mòbil...necessito ser algú.


I mentre espero que us apiadeu de mi us diré que el pobre Barthes va morir el 1980 a Paris atropellat per una camioneta de bugaderia, just quan tornava d'un dinar amb François Mitterrand. Aquesta circumstància va ser ocultada per la premsa per a evitar que s'acusés al polític de "gafe". Avui dia això hagués estat impossible: segur que qualsevol hagués filmat l'incident utilitzant el video del seu mòbil.

6 comentaris:

Prior ha dit...

On es recullen els numeros per entrar al teu club de fans?

Prior ha dit...

D'això...

Jo tinc dues solucions per acabar amb els síntomes de la mort digital que són força efectives.

Pel que fa al telèfon mòbil, i per trobar una explicació al seu pertinaç silenci jo el que faig és apagar-lo. Segueix estant mut, però almenys hi ha un motiu racional i perfectament explicable. Te l'aconsello. Rebràs el mateiox nombre de trucades que ara, i t'estalviaràs l'estrés.

D'altra banda el que has de fer és substituir aquesta tecnologia pel correu electrònic, on el propi sistema genera placebos relacionals efectius.

Per exemple, jo avui, a les 09:46 a.m. ja he rebut dotze missatges de part d'alguns amics invisibles:

- 3 de l'Euro Royal Casino, amb ofertes per al joc on-line (ja he perdut 129 € a hores d'ara).

- 1 Curso de Cocina Basica des d'Argentina, a càrrec d'Elena Valdez.

-2 amb l'asssumpte "Beautiful Russian women waiting to meet you"

- La resta amb una variada selecció, monotemàtica això sí, com: "Get the size you want", "Treatment that you need" o "Enlarge your penis".

Què és un amic sino tot aquell que coneix les teves necessitats i et troba solucions?

Hi ha vida a la xarxa! Mori el mòbil! Visca Hotmail!

Prior ha dit...

Perdona... No és la meva intenció passar-te per la cara el meu èxit social. Però és que són es 13:25 i ja he rebut més missatges:

- "Bigger is better!"
- "Replica Genuine Rolex Watch"
- "Viagra - Canadian Pharmacy"
- "Bring her the satisfaction she wants"
- "Be proud of it - Oversize your dick!"

Em sento reconfortat.

Rosa Peroy ha dit...

Prior:

Jo n'acabo de rebre un que supera tots els teus:

"Ls amics sn km ls strelles: no smpre els pts veure pro sas q son alli. Feliç 2008".

Puaj. Crec que mataré el mòbil abans que ell em mati a mi. Seguint el teu consell, em passo al hotmail. Prefereixo els amics cibernètics.

la Kose ha dit...

Jo, directament, he llençat el mòbil al vàter! Ho entendreu quan llegiu una mostra dels missatges que estic rebent aquest dies. Transcric literalment:
“Regala tu sonrisa a quien la merezca, tu amor a quien lo valore, tus lágrimas a quien te acompañe y tu vida a quien te ame... FELIZ NAVIDAD”
“He vist a la felicitat i m’ha dit que anava a casa vostra, l’hi he dit que s’emportés també a la salud i a l’amor. Tracteu-los be que venen de part nostra. Bones festes i bon any 2008! Que sigueu mlt feliços!”
(repeteixo a risc de ser pesada que ho he transcrit literalment).
En aquest segon cas em pregunto si les faltes d’ortografia són conseqüència de l’escriptura ràpida, “dicharachera” i desinhibida que s’ha d’utilitzar als mòbils, ...
En qualsevol cas li regalo unes quantes llàgrimes (tal com em mana el primer missatge) tot i que “no me acompañe” (que se quede donde está).
Per cert Prior, he vist amb “agrat” que compta amb una bona “ristra” d’amics interessants. Em podria passar les adreces d’algun d’ells? M’interessaria contactar-hi sense “ánimo de lucro” per a presentar-los al meu home (si són bons per a vós no hi ha cap dubte que ho seran per ell i no serà pecat). Per a mi us demanaria si em podeu buscar algun contacte-amic/a que faci referència a “increase your poupes without any cost”. Gràcies. La vostra bondat és infinita.

Jo ha dit...

molts ens preguntem, kose, quin tipus d'amics o enemics tens que t'envien aquest tipus de missatges al mòbil. Com ha quedat clar, els d'en Prior són de molt millor qualitat, ja que coneixen milimètricament les seves virtuds (no excessives) i les seves mancances (força evidents).

Però anem a la teva consulta. Hi ha diverses solucions a cost ben baix: 6,98 $. Cal aprofitar, que ara el dòlar està baix!