dijous, 21 de febrer de 2008

Estic perturbada...fem un cine?









Agafo La Mañana (anada d'olla 1 -A.O.1-: "mañana" és una paraula que em fa molta gràcia. Ma-ña-na. Proveu-ho. Fa riure. És com "pechuga". Pe-chu-ga) i miro la cartellera de les pinícules per anar al cine. He d'anar al cine perquè m'ho ha manat el metge. El psicoanalista, concretament. "Vos, sabés..., debés mirar de distraerte, casanilar esa furia interior que vos yevás en el inconsieeeente, darle salida hasia fuera, entendés flacaaaa? Coge el auto y vete al shopping, o a visionar algun film y olvidaaate de ese rencor que te reconcome tu superego, oís?". La rancúnia del que parla el Rafel (sí, el psicoanalista es diu Rafel, és d'Aubesa i ens coneixem des de que teníem quatre anys, però quan et fa asseure al divà parla portenyo, diu que dóna credibilitat. A.O.2), la rancúnia, dic, és deguda a que hisenda encara NO m'ha tornat els diners de la declaració de l'any passat. Fa mesos que espero l'ingrés dels meus calés. Truco dia sí dia també i la veu enregistrada sempre em respon impàvida: "La devolución de su importe está lista para ser efectuada". La darrera vegada que sento aquesta frase pel mòbil em veig a mi mateixa asseguda dins del meu auto, davant de la delegació d'hisenda preparant, amb la careta angelical de la mainadera de La mano que mece la cuna, un bonic còctel molotov (A.O.3). Quan ja abaixo la finestreta per tal de fer punteria, sento per la ràdio la cançó del Chiqui-Chiqui, que té tots els números de representar-nos a Eurovisión, restant absolutament embadalida per la seva gran qualitat, moment que aprofita un urbano per escopir-me un "aquí no es pot aparcar", sense adonar-se que l'ampolla que duc a la mà dreta no és precisament d' aigua de Bezoya (que rima amb...xirimoia -A.0.4). Tinc aquí un estrany moment de lucidesa on crec necessitar l'ajut del meu psicoanalista d'Aubesabuenosaires. I vet aqui la raó per la qual estic mirant la cartellera.

És difícil triar la pel.lícula en qüestió, donada l'amplitud de l'oferta. Temptada estic d'anar a veure el meu Johnny Depp, que protagonitza l'última de Tim Burton (A.O.5) "Sweeney Tood. El barbero diabòlico de la calle Fleet". Una estètica neogòtica per a un entranyable barber que degolla els seus clients i els converteix en carn picada per a fer deliciosos pastissos, però dubto que sigui el tipus d'història més convenient per equilibrar el meu convuls estat d'ànim. Continuo el repàs: "Pozos de ambición", amb Daniel Day-Lewis (que últimament té tendència a disfressar-se, i no només en el cel.luloide: mireu què guapo que se'ns posa per a fer rodes de premsa A.O.6). Aquesta va d'un magnat del petroli que de tant en tant li agafen brots de psicòpata assassí. Potser que tampoc. Següent: "No es país para viejos", dels Coen (A.O.7). D'aquesta ja m'és igual l'argument. Mireu la foto del Bardem. Guardeu-me de mentir però amb aquest perrucot que li han col.locat sembla talment que li hagi caigut al cap un gat des d'una teulada.

Quan ja estic a punt de claudicar i anar a perpetrar un altra acció a qualsevol edifici recaptatori de l'Estat, visualitzo la pel.lícula perfecta per evitar caure en la temptació. Feliç i contenta, me'n vaig a veure l'última de Rambo.

Coincidireu amb mi en que és la més idònia per retornar-me la pau espiritual i reconcil.liar-me amb hisenda. L'únic dubte que tinc és si seré capaç de aprehendre la profunda complexitat de l'argument. Ja us ho explicaré a l' A.O.8.



13 comentaris:

Jordi ha dit...

Hola Rosa,
No has pensat mai de treballar com a guionista de pelis del Woody Allen? Ara no tinc el seu número de telèfon a mà però quan el trobi te’l passo.

Què bé m'ho passo. Ets l’hòstia

Rosa Peroy ha dit...

Gràaaaaacies...

Amb bloggers com tu es fàcil posar-s'hi.

Petons mil, rei.

Marivi ha dit...

Bona nit Rosa, fa dies que vull escriure't unes parauletes. Felicitas per aquest espai de reflexió i humor tan "canyero". Estic esperant amb candeletes una opinió (àcida com sempre) del procès electoral.
Endevant reina, petons a la familia.
Jose.

Majorette ha dit...

Rous!!
Comprenc els desitjos assassins envers Hisenda quan comproves que encara NO t'han retornat els diners de la declaració de l'any passat. Són directament proporcionals als que m'ataquen a mi quan comprovo que NO tornaré a veure mai més els diners que els he hagut de regalar en la darrera declaració.
Com veus, totes dues estem necessitades d'amor, teràpia de grup, comprensió, càrregues policials i sobretot d'un creuer per les Illes Gregues. Oblida el Johnny Deep ( deu ser la versió porno de Johnny Depp), Rambo i altres perversions. Oblida el teu psicoanalista. L'odi i la rancúnia ens mantenen vius. Què seria la vida sense odi, hòstia?

I ara, com a venjança per haver canviat l'entrada de la vergonya aliena, t'explicaré un altre episodi que va marcar la meva vida adulta. (Prepara la vànova dels ossets)
L'entrevistador del programa és José Maria Iñigo quan encara tenia bigoti, (què passa?,no es pot ser gran?) i l'entrevistada és una xica estrangera que té algunes rares habilitats, una de les quals és haver col.leccionat un nombre indeterminat d'ous d'ocells de totes les mides, colors i espècies conegudes. Recordo que la convidada s'entenia molt bé amb l'Iñigo malgrat el seu accent i manca de vocabulari, i que ensenyava la seva col.lecció en una safata molt grossa que mantenia horitzontal amb molta cura a l'alçada del nas del conductor del programa de l'única cadena que llavors existia.
Quan aquest va creure que ja n'havia prou d'ensenyar els ous i va fer gest d'agafar-li la safata a la col.leccionista, aquesta va i diu:
-Tenga, ¡pero no se siente ENCIMA DE SUS HUEVOS!
No recordo res més. Tot just les riallades del públic del programa que s'emetia en directe!, les explosions de conya dels meus germans grans, el comentari misericordiós de ma mare aguantant-se el riure (pobra noia!), i la resposta de l'Iñigo ( ¡qué dice!). Tot això abans de patir l'atac d'ansietat quan vaig veure que la pobra tia reia amb un rictus congelat a la cara perquè no entenia res.

Com ho odio tot. Quina ràpbia que tinc, hòstia.

Rosa Peroy ha dit...

Jose, corassón:

Benvinguda (i molt esperada) és la teva entrada en aquest bloc.

Prometo reflexionar sobre si puc dir alguna cosa d'interès sobre el procés electoral.

De fet, prometo reflexionar si puc dir alguna cosa d'interès.

Bé, prometo reflexionar si puc dir alguna cosa.

Vull dir, prometo reflexionar.

O sigui: PROMETO.

Ai, mira! Com els polítics!

El meu bloc és el teu bloc, Jose...si és que hi ha blocs d'algú.

Rosa Peroy ha dit...

Majorette:

Recordo aquell dia aciago com si fos avui. Quan li va ser traduïda a la xica en qüestió es va produir una combustió espontània al plató. Els capellans ho atribuïrien a un miracle. Com gairebé tot.

Com pots recordar aquesta anècdota amb lo jovenívola que tu ets?

Quina enveja em fots, collons. Què gran em foto. Quina ràpbia tinc, hòstia. Quina merda tot.

Majorette ha dit...

Ahir vaig anar al teatre.
No vaig poder agafar entrades per veure Rambo 7 així que vaig decidir canviar els plans i anar al teatre, aprofitant que una de les actrius és companya meua i em va regalar algunes invitacions.
Així que vaig anar al teatre.
Vaig trucar uns amics per invitar-los i van acceptar encantats.
Total, que vam decidir anar al teatre.
Ens vam trobar a la porta d'entrada on hi havia alguns actors i actrius coneguts saludant els altres actors i actrius coneguts però no tant i ens vam repartir les entrades.
Total, que vam entrar al teatre.
Ens vam asseure en una fila del davant, es van apagar els llums i van sortir les actrius.
O sigui, que va començar el teatre.
Vaig escoltar amb interès, vaig mirar d'enriquir-me amb els poètics monòlegs de les protagonistes i vaig sentir com m'invadia una sensació coneguda, que et fa estremir per dins fins aconseguir treure a fora allò que lluita per esclatar davant la contemplació de la bellesa: un badall.
Per fi, vam sortir del teatre.
Doncs a mi m'agraden més les obres del Joan Pera i del Paco Moran, va dir la meua amiga.
Bravo, Ambrosio.
Y a mí que me pongan una de Paco Martínez Soria, digué jo.
Total, que la setmana que ve aniré a veure Rambo 12.
Si més no, ho he intentat.

Rosa Peroy ha dit...

Majorette, reina:

Això et passa per tenir dubtosos gustos teatrals. Et recomano una dosi intensiva de Lina Morgan i Arturo Fernández.

Jo vaig anar a veure Rambo 35. M'assembla que em vaig ativocar de pinícula (no sortia l'Sly). O ves que no sigui que entre la perruca de cholles i els tres quilos de bótox que me li han posat no l'hagi conegut. Déumagiperdonada.

Majorette ha dit...

Jose, rei,
Com que veig que t'interessa el tema, et faig arribar una reflexió sobre el procès electoral.
Per obrir boca:

Estaba Sadam Hussein hablando con Dios, y le pregunta a Dios:

¿Cómo estará Irak dentro de 10 años?

Dios le contesta: 'Estará todo destruido por las bombas enviadas por los Estados Unidos'

Sadam se sentó... y lloró.

Estaba Bush hablando con Dios, y le pregunta a Dios:

¿Cómo estará América dentro de 10 años? Dios le contesta:

Estará totalmente contaminada por las bombas químicas enviadas por Iran'

Bush se sentó... y lloró.

Estaba Mariano Rajoy hablando con Dios , y le pregunta:

'Dios, ¿cómo estará España dentro de 10 años si soy elegido presidente?'

Dios... se sentó y lloró.

Rosa Peroy ha dit...

Aquesta bonica anèèèèèèsdota que acaba d'explicar la Majorette és gentilesa del Cavaller de la Blanca Armadura, al qual convido a que aparegui en aquest bloc perquè el trobem molt a faltar.

CAVALLER...MANIFESTA'T!

Carmensita ha dit...

Hola reina:

Per fi mastreno al teu blog i no saps la ilusió que em fa, això que tinc un cuerpo avui,que no sé si és meu o del pobre Machín(alcelsigui).Jo,Rosita,et recomanaria que et deixessis d'històries de pínicules d'aquest faltat i comencessis a portar a la pràctica les diferents postures del Kamasutra(avui una,demà una altra..)Mentre no et tornen els calers els d'hisenda...nena,és ben barat,tu.Quan tinguis un momentet li ho comentes al d'Aubesa.
Xata,felicitats.Ets un geni,ets única.T'admiro,t'envejo...T'estimo molt reina.Segueix així ,ets una catxonda.

Jo ha dit...

La darrera pel•lícula que vaig veure va ser Hormiga Z el dia de l’estrena, així que no sóc un expert en cinema, i el millor que puc fer (com sempre) és callar.

En canvi sí que puc entendre el que dius d’Hisenda. Digue’m dia i hora. Portaré passamuntanyes, com els altres cops.

Tornaràs a portar el mocador palestí, la boina del Che, i l’antifaç del Zorro?

I després per celebrar-ho marxem de vacances a Castelló, i gravem un altre videoclip!

Jo estic esplèndid, i els teus coros són sensacionals.

Rosa Peroy ha dit...

Estimat sr. Carmanyola:

realment fem un bon tàndem. Llàstima que no es pugui veure el bonic vestit de sirena que portava fent-te els cors, del mateix lamé blau que la teva americana.

Un bonic vestit ajustat, tenint en compte que faig 1,50 m. i peso 350 quilos...quina bona parella!

Amb tu me'n vaig a la fi de.....


CASTELLÓ