diumenge, 7 de desembre de 2008

Abracadabra


Fa uns dies un amic meu, amb el qual comparteixo la preferència a llegir un llibre a què em donguin una patada a la boca de l'estòmac, per exemple, em va proposar una mena de juguesca molt suggerent: ell em presentava un total d'onze títols de llibres (assajos, concretament), i jo havia d'endevinar, a partir d'aquesta minsa informació, la temàtica, el contingut, i, amb l'atreviment de la ignorància, fer-hi una crítica, positiva o negativa. Finalment, el declarava d'interès públic o el condemnava, inquisitorialment, a la foguera. El meu amic, per la seva banda, va fer el mateix exercici. Apriorisme en el sentit més literal de la paraula. Els títols eren assajos que existien realment, però que encara no estaven publicats.

Disculpeu-nos l'atreviment. No cal dir que, tant ell com jo, vam posar en marxa tots els mecanismes interiors de prejudicis assolats a base d'anys de tafanejar llibreries, mirar contra-portades, lectures entre línies i grans dosis -com no!- de mala llet. Quan vam comparar resultats, comprovàrem, divertits, un alt grau de coincidència en les nostres intuïcions. (Penseu que la majoria dels títols eren un sintagma sense verb, com "La sensibilitat de Kierkegaard en el noucentisme català", per posar un exemple inventat).

Aquest entreteniment no hagués estat possible si els títols corresponguessin a llibres de ficció. En ells, l'autor pot ser més críptic, més misteriós, confondre el lector i, conseqüentment, sorprendre'l més (cap a bé o cap a mal). A priori, què en diríeu de "Les fleurs du mal" o "Si menges una llimona sense fer ganyotes"?. No hi ha on agarrar-se, que diuen al poble.

Permeteu-me, doncs, un altre apriorisme. El dia 2 de desembre, Xavier Gabriel, l'inefable propietari de l'administració de loteria "La Bruixa d'or", de Sort, presentà, amb un parell de trons, sí senyor, el llibre Les tretze claus de la sort, en edició bilingüe, amb una tirada de gairebé 10.000 exemplars. Deixo a la vostra disposició el link amb la valoració de l'engendre. 17 euros de l'ala. Rescato, però, una perla que va pronunciar davant del respectable per -suposo-, incitar-lo a la compra (i transcric la cita literalment en castellà):

"Si vuelas en la escoba de la bruja no debes mirar atrás porque te puedes caer. De la misma manera, si ves envidias no mires atrás, ignórala".

Elevadíssima metàfora, de polièdrica interpretació. La granera serà, dic jo, la nau espacial on volarà el loter que no creu en la sort i que li permetrà obrir una altra administració de loteria en un planeta ignot on farà feliç els alienígenes per enveja de tots nosaltres, que haurem quedat enrere. O potser, a desgrat d'ell mateix, té una fiblada de seny i ens aconsella de manera subliminal que li atorguem al llibre el mateix tracte que la Santa Inquisició dispensava, injustament, a les dones acusades de bruixeria: una pira, un misto i no mirar enrere.

La meva intuïció, a priori, em decanta per la segona opció. No sé pas què pensarà el meu amic.

*Una precisió: si el futur astronauta hagués tingut la decència de presentar el llibre el dia 28, Sants Innocents, l'obtusa metàfora hagués esdevingut fina ironia. Però no hi ha on agarrar-se.






7 comentaris:

la kose ha dit...

Doncs, per acabar-ho d'adobar, no fa ni dues setmanes vaig veure al Sr. Gabriel en el programa català El Club, on l'Albert Om, amb cara de pòker (suposo que per no sé maleducat) li feia preguntes respecte al llibre, al seu viatge "llunàtic", a la venda de loteria, al seu poble de Sort, ...
El cas és que el Sr. Gabriel responia com si fos un Ens espiritual i que està per damunt de tots els humans i fins i tot va gosar donar el número guanyador del sorteig de Nadal d'enguany. Només sé que s'acabava el 24 i que era un número que tenia ell a la seva Administració (ves quina coincidència!)
El cas és que aquest senyor té sempre la botigueta plena ( l'any passat vaig haver d'anar molt sovint a Sort i les cues de la tenda eren espectaculars durant tot l'any) i que molts tenim números comprats a ell (coses del consumisme), inclosa jo que no tinc més remei que comprar algunes participacions de compromís que anuncien sense reserva "Loteria comprada a la Bruixa d'Or" i oh! quina cosa més estranya: ho he mirat i de les participacions que tinc moltes acaben en 4 o 24. Al final em tocarà alguna cosa!
Ves que no em toco un viatge a la Lluna o un llibre dedicat per a fer sort. En aquest segon cas ja tinc la foguereta preparada al pati i en cas d'haver de viatjar a l'espai, convidaré al Sr Om ( per no anar sola), m'agafaré fort a l'escombra viatgera (que ja tinc experiència) i no miraré enrera (per allò de les enveges).
Quan torni publicaré un assaig del qual ja en tinc el títol: "Polvo de luna o como agarrarse al palo de la escoba en el espacio sideral" I si el voleu fotre a la foguera, a mi "que me quiten lo bailao"
Envejosos!

Rosa Peroy ha dit...

Benvolguda Kose:

efectivament, enveja cochina és el que em suggereix el teu viatge sideral amb el sr. Om. I és que no hi ha res més que introduir un element atractiu en la lluna com un bon "Polvo de", per a què hipotequi les calces per pagar-me un viatge sideral.

Però els 17 ebros del llibre de marres no me'ls gasto ni "jarta vino". A no ser que en lloc de "Les tretze claus de la sort", canvïi el títol pel "ELS tretze claus de la sort". Només un canvi en l'ordre de les lletres. Podria passar per un error tipogràfic...i jo potser em pensaria això de comprar el llibre.

Decididament, l'arcàngel Gabriel no té gaire olfacte comercial.

Majorette ha dit...

Doncs jo una de les coses que més odio quan arriba el Nadal és precisament la loteria.
Tanmateix, la loteria comença a aparéixer molt de temps abans, quan encara portem samarreta i suem quan entrem al cotxe al migdia. Ens apareix en forma de nen component d'un equip de bàsquet que truca a casa teva quan estàs a punt de ficar-te a la dutxa per oferir-te que compris un número que et costarà un euro però que el seu equip se'n quedarà 30 cèntims per la cara; ens apareix a la cara de la secretària del nostre lloc de treball quan et pregunta quina quantitat hi vols jugar, que ets l'única personeta que quedarà sense gordo, perquè tothom n'ha comprat menys tu; ens apareix a sobre del mostrador dels comerços, quan estàs a punt de pagar la compra i veus, malgrat intentis evitar-ho, un número que aniràs recordant durant dies mentre pregues que no toqui, per deu, t'ho demano per favor, perquè tu ja estàs farta i no en vols comprar més.
Odio haver de guardar participacions a la família i esperar que ells me'n guardin a mi, com un gest de germanor i bons desitjos nadalencs, que es traduirien en mecaconlòstia! si ens toqués a qualsevol de nosaltres.
Odio haver de guardar paperets amb diferents quantitats que em prometen que em treuran de la misèria, perquè sóc un desastre i no sé mai on els he deixat i després suo quan veig que s'acosta el dia del sorteig i no els trobo enlloc i intento no recordar el número, i jo, que no recordo ni el meu mòbil, visualitzo les quatre xifres com si fossin una d'aquelles estampetes que ens donaven les monges perquè miréssim força estona la cara del nazareno, que en tancar els ulls el veuríem a les fosques.
I odio que desprès de la loteria de Nadal vingui la del Niño, perquè ja hi tornem a ser i em passo les festes repetint les situacions que pensava que ja havien quedat enrera.
La sort per mi és ser propietari de l'adminitració de loteria més important de l'estat i dir-se Gabriel no sé què més. Això i que aquest matí no m'hagin caigut les claus que obren la tanca exterior del meu lloc de treball al mig del fang, després que, en baixar del cotxe, em caigués la cartera on porto els llibres a sobre d'un toll (bassal per a la majoria).
I els tretze claus de la sort són lo millor que et pot passar. I si a algú li fa juju aquest número, que n'afegeixi un altre.
D'això, més val que en sobri. Y más vale un toma que dos te daré.

Rosa Peroy ha dit...

Estimada Moajorette:

Ves que es pugui dir més alt, però no més clar.

Jo només he comprat el de l'associació de comerciants d'Alpicat, i per imperatiu legal. Mecagon la meva bona memòria, hòstia!

bartomeu ha dit...

Podria ser que el senyor Gabriel no fos tan boig com sembla?
Podria ser que nosaltres,que ja tenim clar que la sort encara que la busquis,no sempre la trobes,no entenguéssim que aquest senyor a lo millor un bon dia va escoltar alguna conversa T 5 de l’estil de “busca tu sueño”,”está en tus manos” i coses així com jo he sentit de vegades.
La conversa ,o arenga,no estaria malament si no fos per que es recollida en un tercer soterrani al centre comercial l’Ànec Blau de Castefa,estava tot en obres i el sueño era una hipoteca de quaranta anys compartida amb un marit calcat al neng.
Podria ser que aquella parella comprin el llibre dels collons,i fins i tot que els faci un bon profit.
Lo seu,no pot empitjorar,més aviat al contrari.
Ah! Podria ser que els tretze claus ja els hagin fotut,i ni tan sols esperin rés més de nouen aquest tema.
Jo per si de cas,continuaré buscant,sense llibre però................
I el tren que fa una hora que espero,encara no arriba. En fi............

Rosa Peroy ha dit...

Sr. Bartomeu!

Vos sou un poeta!

r0x ha dit...

"Si vuelas en la escoba de la bruja no debes mirar atrás porque te puedes caer. De la misma manera, si ves envidias no mires atrás, ignórala".

AAAAAAAAAAJAJAJAJAJAAAAAAAAAAAJAJA.
Quina metàfora tan elaborada. De debò, Rosa, estic sola a casa (bueno, em sembla que hi és el Josep pero encara deu dormir..), malalta i plena de mocs, amb els ulls vidriosos i el nas tot roig, i m'has alegrat el matí. És que és una comparació tan aleatòria que s'hauria de patentar. Un cop vaig llegir un poema que, sense necessitat d'utilitzar paraules gafapastoses ni comparacions pretencioses, va fer que captés un missatge empíric i universal:
"Fiesta/Siesta"
Així que se m'ha acudit un nom artístic pel Sr. Gabriel.

El bueno, el feo y el Random. (jijijiejejejejeiejiejjiiijijiii)

Potser és això el que li fa falta a aquest tal no sé qui de no sé què de la Bruixa d'Or (jo creia que això era una botiga de txutxes de Terrassa, pero pal caso...). Encara que, ara que ho penso,vista comercial sí que la té.. la de filòsofs de butxaca que s'hauran quedat joiosament embadalits amb tanta retòrica, que s'hauran emocionat amb una realitat tan evident i que fins i tot s'hauran posat palotes AYYY HOLA MAMAAA QUÈ TAL. (Posa's palote vol dir el que tu creus que vol dir)..

Així que bé, per què dir res més. Saps molt bé què en penso de la tonteria que la gent du a sobre. Espero que algun dia se n'adonin que tot és més simple del que sembla, encara que per veureho s'ha d'estar per sobre de la simplicitat. I NO COMPREU LOTERIA HOSTI, BUENO si en compreu i guanyem ja en parlarem.

Tenim una xerrada pendent.

Per cert, no tinc blog, tinc un fotolog i l'utilitzo per penjar les meves fotografies i per comunicarme amb els amics. Et deixo el link de l'entrada on vaig anomenar al primo.

http://www.fotolog.com/rr000xx/33556907

AVIS LEGAL: No té res a veure ni amb amb les entrades, ni amb els comentaris del teu blog, ni amb el nivell intel·lectual de cap dels dos anteriors.

Un besito ben fort.