diumenge, 13 de març de 2016

I jo, de què ric?

Ser-ho o no (Per acabar amb la qüestió jueva) de Jean-Claude Grumberg i dirigida per Josep Maria Flotats.


El replà d’una escala entre dos pisos. Aquesta és la senzilla escenografia en la qual els dos protagonistes sense nom veí de dalt i veí de baix- dialoguen en converses ràpides i àgils, amb al·lusions a  jueus i palestins, la Shoah, l'Antic Testament, l'herència d'Abraham, les taules dels Deu Manaments, el Sinaí...—perquè siguem, els espectadors, capaços de transcendir-ne el significat universal i esmicolar-lo amb la intel·ligència de la ironia de Jean-Claude Grumberg, que estructura aquesta obra amb 9 escenes de diàleg a dos i un breu monòleg d'epíleg escrit pel mateix Flotats.
Feia temps que el director i actor volia estrenar a Catalunya una peça de Grumberg, a qui va conèixer en la seva etapa parisenca. Segons el mateix Flotats “em feia certa recança que el públic d’aquí sabés de Grumberg a través d’una obra còmica i d’aparença lleugera”. Però Flotats sap el que es fa. Mitjançant diàlegs tallants i curts, molt  a l’estil de Pinter,  els dos veïns un —jueu i l’altre no, un il·lustrat i l’altre no— el públic riu i alhora reflexiona. Rialles que ens fan preguntar, segons després, de què riem.
A Ser-ho o no, el pretès absurd de fons, del qual beu,  es fa realista. I el pretès rerefons de caire polític o religiós es fa comèdia. La combinació resultant és explosiva i, després de vuitanta minuts, sembla que, havent-hi passat moltes coses i haver parlat de fets molt profunds, no hagi passat res, malgrat que Jean-Claude Grumberg/Josep Maria Flotats portin els espectadors del no-res a la reflexió sobre els orígens de cadascú, de la raó de ser o no ser de la condició humana, de la fe cega en una religió o una ideologia i de les conseqüències d'aquesta fe cega. 
Un jove Arnau Puig li fa la rèplica perfecta a un molt contingut Flotats, autor del text d’un epíleg commovedor, on l’actor deixa de dialogar amb el veí i s’asseu, proper, a les escales de l’escenari. Un focus il·lumina la seva silueta. L’actor fa un repàs de la seva vida la de Grumberg i, mitjançant una anècdota, real, petita i quotidiana que no desvetllarem, les converses anteriors que ens han fet riure adquireixen tot el seu significat. El text es munta i el públic, emmudit, es desmunta.

Vet aquí que la trobada entre dos móns oposats o, tal com desvetlla Flotats citant Pla “entre el molt llegit i viatjat i el no llegit i no viatjat” fa que el públic, després d’aquesta escassa hora i mitja, sense haver-se mogut de la butaca del teatre de La Llotja, s’aixequi molt més llegit i viatjat.

Cap comentari: