Aquest dijous ens col.loquen a la tele un capítol de la sèrie House, només una première, perquè la resta dels capítols no es començarà a emetre fins l'any que ve. Sabeu què us dic? que com a acte de rebel.lió no me'l miraré. I això que l'actor que fa de House (Hugh Laurie) té un punt. És músic, un digne escriptor (aqui té traduïda una novel.la negra que es titula "Noche de Perros"). Però què voleu que us digui...aquesta moda de les sèries d'ara que el protagonista és un cabró egocèntric, vanitós i asocial -això sí, què intel.ligent i lúcid!- ja em cansa. I més en el cas de House, que per sentir quatre frases ingenioses t'has d'empassar 300 "gomitades", 150 hemorràgies, 50 autòpsies, 27 transfusions mal curades i 96 pets, gargalls i excrescències diverses del malalt que toca.
Li he sentit unes declaracions al sr. Laurie on explica que per tal d'assumir l'èxit aclaparador i inesperat que li ha proporcionat la sèrie (fins aleshores estava considerat un excel.lent actor i director britànic, però poc conegut, recordeu Los amigos de Peter?) s'havia apuntat a classes de boxa, perquè, segons ell, fer una cosa en la qual siguis un veritable patata i no sobre-surtis el més mínim proporciona una formidable cura d'humiltat.
Amic Hugh: jo et recomano que si vols que et curin la humiltat de patac vinguis a fer cua a qualsevol de les consultes de la seguretat social espanyola. Després de tres hores esperant en Caps abarrotats, dempeus (sempre hi ha poques cadires), aguantant pudor de suor, halitosi crònica i mala llet, et veurà un metge que tot just disposarà de 5 minuts per visitar-te, et donarà una recepta d'aspirines i bon vent i barca nova. Segurament el metge serà més amable que el teu personatge a la sèrie, però no ho dubtis: encara que no sigui coix, ni addicte als calmants, està tan putejat com els seus pobres feligresos, més o menys com el teu personatge puteja a la resta del món i damunt li paguen un paston per fer-ho.
1 comentari:
Cura d'humilitat
Jo li recomanaria al doctor Llar que passés una setmana en un IES (ja sabeu, Inadmisibles Els Savis) a poder triar massificat, situat a la vora de qualsevol nucli urbà amb certa densitat de població, no cal que hi hagi recent arribats (creieu-me, amb els autòctons ens sobra), per tal de sotmetre's a una bona cura d'humilitat que ben segur farà que el seu càustic personatge plori davant de qualsevol situació.
Fins i tot el convidaria a utilitzar el mateix to cínic i lúcid i que fuetegi amb el llenguatge als habitants del país del Esto Pa' Qué Sirve, que provi també d'insultar-los sense que se n'adonin i d'amenaçar-los amb un futur sense feina, i dir-los que seran carn dels treballs temporals que ningú voldrà.
Que ho faci, després de passar-se tota una tarda preparant-se una classe interessantíssima.
Prova-ho Hugh, no malgastis les forces deformant sacs a cops de puny. Quedaràs nou. Fins i tot demanaràs que no et paguin tant per fer d'actor.
M'agradaria veure la cara que faries quan un dels Encarahandeferl'estiron et respongui en un full ( havia de buscar certa informació sobre Da Vinci a Internet o a quasevol en-ci-clo-pe-dia), “ que pintó la mona lista”. I m'agradaria comprovar el bruxisme de la teva dentadura quan una de les Estoyencelo et digui que el femenino de yerno es cabra. (segurament aquest yerno era un cabró).
Llavors sabràs, Hugh, què és la humilitat,qué és sentir-se invisible, mut, ningú, res, menys, un gerro a l'esquerra, un cerdo a la izquierda, una Llar sense foc.
Publica un comentari a l'entrada