dissabte, 20 d’octubre de 2007

Si una polla...

L'assumpte comença a escalfar motors. Dos comentaris publicats (ben diferents, antagònics, diria jo) però que apunten el que ja buscàvem: DI-vergència, DI-ferència, DI-vertiment, DI-àleg, DI-steleològic (la Disteleologia, com tots sabeu (he), és la teoria segons la qual l'evolució biològica no segueix cap pla establert ni tendeix cap a un fi determinat). Més o menys com aquest coi de blog. Malgrat, però, algunes lleis irrefutables com la herència genètica, que s'acompleixen de manera inexorable (mireu-li si no la cara al Paquirrín i sabreu del què us parlo), lleis les quals va voler homenatjar Salvador Dalí quan pronuncià aquella dita tan nostrada i que Quim Monzó ha posat novament en boca de tots:

"Una polla xica, pica, cama-torta i pellerica, va tenir sis polls xics, pics, cama-torts i pellerics. Si la polla...").

Sabeu que ara aquestes paraules poden baixar-se per internet i posar-les com a sintonia del vostre telèfon mòbil? O sigui, que ara, en lloc de la infumable versió "politono" ("a lo Cobos") d'alguna sintonia de Mozart o l'últim èxit del Bisbal, quan us truqui el/la parent/a podeu sentir la varonil breu d'en Monzó recitant: Una polla xica...

A mi, si em dónen per triar gairebé m'estimo més allò de "Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat", que a part de demostrar que els catalans som l'únic poble europeu que encara practica el canibalisme, el nostre nivell d'escatologia és difícilment superable (eh, Josep?). Us imagineu, pobre penjat? Jo, només visualitzar-ho, ja "arrojo".

Bé. Deixem'ho aqui. Però, abans, sigueu sincers amb vosaltres mateixos: quan heu llegit el títol d'aquesta entrada...EN QUÈ PENSÀVEU???

Au, diós.

4 comentaris:

carles ha dit...

Hola guapa
Aixó es molt engrescador

Fins aviat

Rosario Curiel ha dit...

Uuuuuufff! Realment "estàs a la teva salsa", xica (he, he). Jo, davant la paraula "polla", no penso: idealitzo. Idealitzo el gremi dels mercats municipals etc., etc., i la carn en general. Crec que estàs cuinant un tros de blog (de bloc?) que donarà molt de sí, d'ell mateix i que a tu t'estirarà i t'estirarà... Reivindico la teva sortida d'entrada com a "tono-politono".

Petons. "No pares, sigue, sigue..."

Josep ha dit...

Los ansiams no creixen bé a l’hivern ni l’istiu no es troben pebrassos. Dic això perquè cada cosa té el seu moment. Una mica més tard... i ja fem el tòtil.

I és que estimada blocaire, ara la sintonia del mòbil ja no pot ser la intervenció del Monzó!. Això va ser la setmana passada! Fa una eternitat! Ja ningú no recorda ni què es va fer a Frankfurt, ni cap discurs, ni per descomptat res de la cultura catalana, en aquest darrer cas com és habitual.

Aquesta setmana la sintonia del mòbil ha de dir “Yo no me llamo José Luis”, tal i com va popularitzar el Carod l’altre dia a TV1, en una actuació que ara per ara ocupa el numero 1 al Youtube. Posa’t al dia perque som al segle XXI, que com sabràs es caracteritza per l’abolició de la memòria. Si parlem del que vàrem fer ahir ja som out. Ningú no sap ni a què ens referim. De fet, això ens delata com a subproducte obsolet del segle XX.

Pel que fa a l’escatologia... tampoc no hi estic d’acord! Qualsevol nivel d’escatologia sempre pot ser superable. Menjar el fetge purulent d’un cadàver descomposat que penja d’una soga, lluitant per l’aliment amb mosques, larves i aus de presa, pot “semblar” escatològic. Tanmateix puc afirmar que ara mateix em venen a la meva ment malalta una bona colla d’imatges que podrien fer arrojar fins i tot un capità de vaixell de vela jubilat. De fet jo mateix m’he hagut de prendre una Biodramina.

Majorette ha dit...

Doncs mira noia, tot depén del moment.

Si estic corregint un text d'algun dels aspirants a ex analfabets que assisteixen a les meves avorrides classes, (ai, quina tasca tan insignificant en els temps que corren), i llegeixo Si una polla, mecànicament dirigiré el boli vermell a sobre del dígraf ll i hi escriuré una lletra m, que segur que és el que el benvolgut pallús intentava posar, i que, ves a saber per què, ha confós el fruit prohibit amb el fruit de la passió.

Si estic asistint a un sopar tupper sex, cosa que faig freqüentment( en mig segle ja hi he anat un cop!), i escolto l'abans esmentat Si+Sintagma Nominal, penso que l'emissora vol emetre un missatge afirmatiu i vol dir en realitat, Sí, una dellonses, donat que és aquest l'objecte fet amb blandi blop que la representant del comerç d'objectes eròtics ens ha anat passant, per tal que l'identifiquem per si alguna de les presents fa temps que no en veu cap.

En fi, que no depén dels mals pensaments sino de la nostra deformada deformació professional. No som escatològics, ni dermatològics, ni epidemiològics, ni tampoc antològics, ni analògics, ni simptomatològics, som lògics.