divendres, 26 d’octubre de 2007

Per començar a escalfar l'esperit nadalenc...



'LA SANG DEL MES QUE VE


Durant el regnat del bon rei Herodes viu a l'aspre poble de Natzaret una dona anomenada Maria, casada amb un fuster afable, en Josep.
Un matí magnífic de primavera, l'arcàngel Gabriel visita la dona i li diu: "Déu t'ha concedit la seva gràcia, Maria; el Senyor és amb tu".
Les paraules de l'alat l'atorrollen. ¿Per què saluda amb tant de protocol? L'arcàngel parla: "Déu ha decidit que tindràs un fill; li diràs Jesús".
A la Maria li costa d'entendre què vol dir i per això l'arcàngel l'hi repeteix: "Cap por, Maria. Déu t'ha concedit la gràcia d'un fill; li diràs Jesús".
Però la Maria s'hi nega en rodó. "Com que no?", es desconcerta l'arcàngel. La Maria no es fa enrere: "Ni parlar-ne. No hi estic d'acord. No tindré aquest fill".'

Benvolguts lletra-ferits:
Aquest és un dels relats del nou llibre de Quim Monzó "Mil cretins", que acaba de sortir al mercat. Un tastet. Vous-même.


2 comentaris:

la Kose ha dit...

No sé el final de la història del Monsó però:
Molt bé, Maria! Així m'agrada!
Per què ha de tenir un nen, si no vol? Per què ho mana l'amo?
Posem per cas, que no ho sé, que teniu un gos, una gossa vull dir, i durant molt de temps, quan ella veu un gos que li agrada, decidiu que no voleu que s'hi ajunti perquè no és el moment que tingui canalla, i li estireu el collar i la feu entrar a casa encara que a ella li caigui la bava per aquest quisso despentinat i callejero.
En canvi, de repent, teniu ganes de veure com neixen cadellets i decidiu fer criar la gossa. Li busqueu un nòvio adequat i, au, al a la feina!
La pobra gossa esperava el seu admirador de carrer, però li agradi o no a la reina de la casa, ja heu decidit qui serà el pare dels seus fills i, a més quan neixin els donareu a famílies d'acollida, degudament triades i inspeccionades. I tot això sense demanar-li consentiment a la gossa!
Quina gràcia, eh?
Doncs, repeteixo: Molt bé Maria! Tu no ets una gossa.
(Cualquier parecido con la realidad es pura coincidencia)
Amb carinyo, Rosa
La Kose

Majorette ha dit...

El que més m'ha cridat l'atenció de l'assumpte és el títol del llibre: Mil cretins.
Qui és el cretí d'aquesta història?

El Josep, sant varó, exemple de fe i resignació? És per això que la Maria decideix no tenir aquest fill? Perquè... com l'hi explicaria?

L'arcàngel, o colom missatger, que serà aviat degradat a pardal, perquè serà considerat culpable de la negativa de la Mary?

El propi 10, sense accent obert, que creu que pel fet de dir-li a una formosa jove que l'ha triat per ser la mare dels seus fills, aquesta ja es posarà a tremolar, deixarà de banda totes les oportunitats laborals,socials i personals i es tirarà de cap a terra davant el Creador?

La Mary, que està deixant passar de llarg, l'ocassó d'erigir-se en Mistress del Universo, càrrec que li permetria oblidar un horari laboral estresant, un cap assetjador,unes obligacions domèstiques esgotadores i un calçaces productor de serradura?

El mateix Quim, que ha oblidat escriure el final de la història per tal d'aconseguir que els lectors demanin urgentment una segona part de anomenada: Encara més cretins?

Jo mateixa, que estic buscant cretins on potser no hi són, i més em lluiria el pèl si m'estirés al sofà veient un documental de les foques àrtiques?

O potser ets tu, estimat lector/a, que , sense ànims d'ofendre't, potser fa massa estona que no et mires a l'espill, i potser no saps que t'està caient una bava per culpa de la rialla tonta que ens surt a tots quan pensem que els cretins sempre són els altres ?