diumenge, 28 d’octubre de 2007

Tordillos/tordilles (o Richard Gere vs. Pilar Bardem)

Ara resulta que no. Que aquesta mania que tenim les dones d' edat ja provecta (o sigui que passem de la trentena) de tenyir-nos el cabell (perdó, se'n diu "fer-se color", això de tenyir-se és per les padrines), aquesta mania dic, està considerada completament "out". M'explico:

Ja sabem que la ciència avança que és una barbaritat, però es desconeix totalment el per què de la inevitabilitat de les canes (que junt al misteri de la Santíssima Trinitat són les dues coses que em fan perdre la son habitualment). L'únic que se sap amb certesa és que estan determinades genèticament, i que comencen a manifestar-se en les temples i continuen la seva cursa cruel cap a dalt i cap enrere, sense que cap substància o complement nutricional pugui evitar la metamorfosi de persona cranialment acolorida a burda imitació de Floquet de Neu (a mi sempre m'agradarà més recordar-lo com a Copito de Nieve, tenint en compte a més que com a goril.la el pobre no era dels més llestos ni el més simpàtic. L'única gràcia era el seu albinisme, "pos" Copito i "andando").

Deia Susan Sontag (germanes bloggeres...no esteu d'acord?) que: "mentre que dels homes es diu que maduren, de les dones es diu que envelleixen". Però es veu que ara està sorgint una nova tendència entre les dones urbanes, alliberades i súper-guais, arrel d'un llibre d'una escriptora americana (i és clar!) el títol del qual és "Going grey" (Deixant-se canes). L'autora, Anne Kramer, de 50 anys, després de fer una enquesta a internet, va concloure que es deixava les canes a l'aire perquè "la majoria dels homes ho troben sexy". És veu que ara les canes fan modern, i com més cosmopolita és la ciutat, més se'n veuen. Resulta que les dones enrollades hem d'associar canes amb atracció (ai, caram!), i oblidar d'una vegada per totes la necessitat de "tinyir-mos", que diríem aqui (no amb el monyo de padrina, sino amb un tall "estilós"). No tenyir-se serà, doncs, un signe de modernitat, de cultura, d'auto-estima i poder, i generarà "llibertat i salut".

Per favor us ho demano...què haig de fer. Me les pinto? les ensenyo? Tiro una cana a l'aire? em rapo? em tanco al zoo de Barcelona? Em torno una madura astupenda, orgullosa de la seva pèrdua de mel.lanina capilar? Aconselleu-me, si-us-plau. Germans bloggeros: trobeu les dones canoses "sexys"?

Faré el que em digueu, paraula d'Stone. I si resulta que voleu que vagi amb la melena de la bruixa xunga de la Blancaneus (quin gran conte, Josep!), ho faré. Perquè jo vull ser moderna, fresca, natural, desacomplexada, orgullosa de la meva edat...fantàstica.

Però ara us he de deixar. Avui ingresso a la Clínica Planes per fer-me una macro-intervenció d'inserció de pròtesis mamàries, reconstrucció abdominal, injecció de bótox a les potes de polla, ai de gall, reafirmament de glutis, siliconamenta de llavis (superiors i inferiors) i extracció de pelleringues diverses.

Per què com li va dir en Kunta Kinte al seu peu: tot té un límit.

5 comentaris:

cavaller de blanca armadura ha dit...

Ara com ara els homes(classics)suport tem be les canes tan sols els ultims tres dies avants de que arriveu a la cita de la perruqueria,pero aixo no vol dir que no poguem arrivar a comprendre aquesta vostra decissio encara que com a bons catalans nomes sigui per economia.
De tota manera sempre hem de pensar que cada cas es diferent,i mes despres de veure una municipal amb bermudes.Les bermudes eren força maques,pero el conjunt fallaba i molt........

Majorette ha dit...

Rosa,
reivindico des d'aquest blog l'alliberament cromàtic capilar de les dones.

Si els nostres cabells volen sortir, ara grisos, més tard blancs,deixem-los que ho facin amb orgull, que creixin per sobre de les espatlles arremolinats, estirats o encrespats, però tal qual.

Tant me fa estar sexi o semblar una monja senglar ( que també tenen el pèl gris).Reclamo el dret a no sentir-me culpable si se'm veu la ratlla diferent a la resta de la cabellera i sobretot el dret a no haver-me de passar hores a la perruqueria, amb el cap embolicat amb paper d'albal, amb el temor que de sobte es declari un incendi en el local i hagi de sortir disparada carrer avall amb el fabulós tocat.

Fem-ho! Alliberem-nos! I deixem també que la resta de pèls que ens surten pel cos ho facin també amb valentia,que grisos o negres, (aquests no es fan canosos, cagüenla)ens amaguin les aixelles, les cames, ens escampin les celles...

Ai,deu!, quina cosa acabo de recordar:
No fa gaire un alumne em va donar un encàrrec de part d'una companya més jove que jo, amb una melena platejada esplèndida.Fins aquí tot bé.Però quan li vaig preguntar al nen a qui es referia, em va contestar:
-No sé cómo se llama; es una vieja.


Serà realment difícil!!!!!

Qui comença?

Josep ha dit...

Doncs depèn del que vulguis. En el meu cas ha donat resultat... i com!

Com sabeu, he passat una gran part de la meva vida escapolint-me de l’escomesa de tot tipus de bacones que us apropàveu amb propòsits i insinuacions que per respecte i prudència no descriuré detalladament, a no ser que algú m’ho demani al meu mail privat porcarrasses@hotmail.com, i em faci una transferència al meu compte corrent de Caixa de Terrassa. (Accepto VISA.Només majors de 18 anys. Ja parlarem de preus).

La causa n’era, òbviament, un atractiu personal que podríem considerar irressistible, més encara quan per la meva joventut hom podia pressuposar, sense equivocar-se, un vigor i una dotació reproductiva absolutament fora del comú que podria descriure amb una sola paraula: BESTIAL.

De fet no m’era possible ni tan sols passejar pel carrer sense suportar una allau de roba íntima que m’era llençada entre crits d’entusiasme, i a la l’Institut, amb les companyes, encara era pitjor... En fí, què us he de dir, ja sabeu com són les mestres en aquestes coses!

Per tal de posar fi a aquest huracà hormonal vaig haver d’optar per fingir un estat de decrepitud i davallada vital. Així doncs, des de fa un temps m’he començat a fer metxes (blanques) a can Llongueres, que fins i tot els més cretins dels meus parents i coneguts heu arribat a confondre... ¡amb canes!

Feliçment aquesta percepció ha estat general i ara, on abans havia de suportar guerxines, estriptís espontanis, exhibicions de material de tuppersex en plena via pública i d’altres marraneries les fèmines em dieu expressions afectuoses com “Què, padrí... com anem de l’artrosi?” o “Ai, aquesta tos... ja s’ha vacunat contra la grip?”.

Quin descans!

Rosa Peroy ha dit...

Subscric tot el que diu l'estimada Majorette, que amb les faldilletes curtes que has de portar per desenvolupar el teu ofici dignament el fet de no anar depilada t'estalviarà la compra indiscriminada de "pantyes" els dies de fred.

Cavaller d'armadura blanca: la visió d'una municipal amb bermudes veig que t'ha trasbalsat. Per cert, anava depilada? però pensa que la visió d'un cavaller amb una armadura blanca (blanca per les canes, suposo) la devia deixar a ella esmaperduda.

Benvingut al nostre humil blog, senyor. Li beso la mà. Per cert...el cavall que duieu és de cartró?

cavaller de blanca armadura ha dit...

De fet,potser no vaig explicar suficientment que la meva es una posicio privilegiada en el tema de les canes(o no).Des d´el meu punt de vista,que ja dic que es especial,donç trevallo la major part del temps dalt d´una escala o una plataforma elevadora aixo de les canes(o no) defineix a primer cop d´ull a una persona.Sobretot si te la mires de una posicio elevada com la meva.
Imagineu vos ara que entremig de tos els caps tenyits ,de ros,fucsia,verd,negre,castany,o de cualsevol dels altres estrambotics colors que l´adrogrer te en estock per cubrir casi cualsevol dels nostres desitjos.
M´apareix de sobte i sense previ avis una persona que vista desde dalt(zenit)el que mes remarca de la seva personalitat,son els pels de les aixelles sense tenyir,o els del nas,que encara son mes escandalosos.Coses aixi son les que de ven segur tenen la responsabilitat ultima de l´incendi del liceu o fins i tot de tot aquest seguit denfondraments com el del Carmel de Barcelona,o de coses pitjors,que encara no hem ampliat l´aeroport.
En fi no voldria fer me pesat,pero aneu amb molt de compte amb aixo del color i el tint,que les consecuencies poden ser devastadores.
Per cert,parlant del tema,mirant me amb atencio al mirall,he descobert una incipient(be,potser no es tan incipient) calva que podria ser que em descalifiques del tot en la questio...........
Ah.El cavall nomes el tinc demanat i es de cartro com tots.