diumenge, 11 de novembre de 2007

L'alzheimer dels esquirols i les albergínies

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=457352&idseccio_PK=1021



Bloggers de mis amores:

Recents investigacions per part d'un grup de biòlegs i especialistes en comportament animal van posar de manifest que l'esquirol (aquest bonic rosegador de cua llarga i elegant, que fa plim, plim, plim i de pressa puja al tronc), en el seu afany de proveir-se d'aliment suficient per encarar el llarg i cru hivern, recull de manera compulsiva totes les glans que troba arreu i les guarda amb recel. Fins aqui, res de nou per tots aquells que us mireu el National Geographic, algun documental de la 2 o potser recordeu el capítol dedicat a "La Ardilla" del amigo Félix en la vostra tendra infantesa. El que s'ha descobert en aquest estudi és que moltes de les glans que l'animal amaga amb cert posat avariciós, poc després són totalment oblidades pel recol.lector, fent gala d'una memòria més defectuosa que la de l' Anita García Obregón quan és preguntada per la seva edat.

Sembla que aquesta deficiència adaptativa de l'animaló constitueix finalment un avantatge medioambiental (Darwin treu el cap) ja que totes les glans abandonades contribueixen a mig termini a l'eficaç reforestació del bosc. Quina cosa. Per tant, com més incompetent sigui l'esquirol a l'hora de passar el joc del Brain Training (més o menys com jo), més útils i competents les seves accions per a millorar l'hàbitat natural.

Trec aquest exemple de la mare naturalesa per justificar el tarannà despistat de molts de nosaltres. Qui no ha perdut algun cop les claus de casa? Qui no ha buscat desesperadament les ulleres de sol fins comprovar que les duia posades? Qui no s'ha posat un mitjó de cada color? Qui no s'ha oblidat algun cop de treure's les sabatilles al sortir de casa? I jo, com a exemple excels de despistamenta col.lectiva, no puc deixar de solidaritzar-me amb aquella noia de Montcada i Reixac, que després de la visita al ginecòleg, va haver d'estar dues setmanes de baixa laboral i d'abstinència sexual continuada per què...qui no s'ha oblidat mai de treure's l'albergínia col.locada per prescripció facultativa?

2 comentaris:

Josep ha dit...

Quina genial intuïció i quin principi econòmic de gran magnitud has enunciat en la teva faula de l’esquirol i les glans:

“Com més incompetent és l’esquirol, més útils i competents són les seves accions”

Aquest principi, aplicat a la política econòmica ve a dir que, com més incompetent és un Govern, més profitoses són les seves inactivitat i paràlisi per a l’activitat econòmica en general, i per tant per al benestar de la gent.

Ara bé, ¿Queda aquest principi econòmic confirmat per l’evidència i les dades?

Doncs vegem els resultats dels darrers Governs de Madrid:

Governs d’Aznar: creixement econòmic i baixada de l’atur.

Govern del Zapatero: més creixement, i encara menys atur.

Crec que els fets són irrefutables al teu favor.

Per tant el teu principi (que podriem denominar Principi de l’Esquirol per a la Gestió Pública) està cridat a tenir una gran trascendència.

Tot plegat ens fa augurar grans coses de l’era Montilla!

I si guanya el Rajoy ja lligarem els gossos amb llonganisses!

Com et dic, senzillament magistral.

Has pensar a dedicar-te a la política?

Majorette ha dit...

És el que jo vinc dient des que estic al món laboral: és millor ser incompetents.

Com més inepta sigui la nostra actitud i aptitud, menys confiaran en nosaltres i menys feina tindrem. Qui demostri tenir un cert grau de capacitació i interés per fer les coses bé, serà premiat amb una sèrie de guardons en forma de càrrecs, és dir càrregues, mentre nosaltres allarguem el temps del café fins límits insospitats, i al mateix temps fem petar la xerrada amb altres sers vius tant o més ineptes que nosaltres, moment en què aprofitarem per criticar tot allò que facin els més afortunats (quin riure) i més ben considerats que nosaltres.

De retruc, la societat s'estalviarà les nostres lamentables iniciatives, els espantosos resultats que derivarien d'aquestes, i els daltabaixos econòmics, socials, morals, que esdevindrien a curt i llarg termini.

Us convido a oblidar-ho tot, igual que els esquirols obliden on desen les glans: oblideu posar el despertador a l'hora; oblideu que teniu una feina; oblideu el rellotge; oblideu qui sou; oblideu que el treball dignifica; oblideu complir els terminis; oblideu pagar a Hisenda; oblideu totes les obligacions...Però això sí: no oblideu guardar bé les albergínies, pebrots, pastanagues i cogombres al seu lloc correcte.

És l'únic important.