dilluns, 26 de novembre de 2007

SECS MACHINE
















(...o la màquina que els deixa secs).







En una recent entrevista per TV3 la teva, el nostre clown més internacional, Tortell Poltrona (àlies de Jaume Mateu), responia a la pregunta de per què els circs actuals (almenys els més moderns) ja no porten animals engabiats com a un dels principals reclams. Tortell Poltrona ens remuntava a l'època on els circs eren considerats els grans espectacles d'entreteniment, ja fa més d'un segle, quan la fotografia i el cinema existien només en estat embrionari i l' única manera de veure un elefant o un lleó "al natural" era acudint a les carpes. Avui dia, aquesta necessitat de l'espectador ha desaparegut gràcies a la quotidianeïtat de l'audiovisual, per la qual cosa el circ ofereix altres tipus d'atractius (Circ Cric, Le Cirque du Soleil). Esperem que els zoològics es reconverteixin seguint la dinàmica lògica que estem apuntant. Pel que fa al circ, doncs, per fortuna cada cop són més escassos els Àngel Cristo amb el fuet i les malles marca-paquet (per cert, què se n'ha fet d'aquest pobre home?). Un incís: fa uns mesos va venir el Circ Cric a Lleida i jo vaig veure al mateix Tortell Poltrona in person enfilat en un fanal del Pont Vell penjant banderoles del seu espectacle. Em va fer gràcia, ves.



Continuant amb aquest argument, per aquest motiu tampoc té raó de ser que el circ sigui l'aparador de subjectes amb algun tipus de deformitat física (recordeu la terrible història de "l'home elefant"? Ja ho hi ha forçuts, ni homes-serp, ni dones barbudes...i ben mirat aquestes darreres estan totalment representades per la Pantoja. Per entrendre'ns: els freakys actuals ja surten a la tele o al Youtube. El "feísmo" (lletgisme s'hauria de dir en català?) és un fenomen totalment integrat al nostra dia a dia, que no escandalitza ni sorprèn: Cunyaos, Pitonises Lola, Venenos, Carmens de Mairena, Carlos Jesús, Marujites Díaz, Dinios, Obregons i acòlits. Per la mateixa raó, la bellesa excelsa (tops models, actors) també és a l'abast de tots nosaltres. Els dos pols conviuen en precari equilibri.



Aquest ninotet tan simpàtic que encapçala aquest post és un artil.lugi que s'ha començat a comercialitzar fa escassament dos mesos. Té nom de mafiós italià però en realitat és un innocent marc de fotos antropomòrfic, que porta incorporada una pistola amb dards-ventosa. És ven com "aparell anti-estrés" i suposadament servei per posar la foto d'algú a qui se li tingui especial malvolença per poder-li disparar (i de pas fer aflorar la bèstia furibunda que tots portem dins). La publicitat parla de la sogra, la cunyada, el company de feina pallises, el "jefe" esclavitzador...i en general tothom que es dediqui a amargar-nos la vida, com l'antiga diana de dards de veritat. S'ha de tenir molta capacitat d'auto-convenciment si hom aconsegueix alleugerir l'esperit pel fet de disparar-li al subjecte ventosetes de coloraines. Però millor és això que fer-te de la Lliga del Rifle estil Charlton Heston.


I ara al que anem. Diuen els filòsofs que el gènere humà té una innata tendència a la bellesa. Però a vosaltres, qui us fa més ràbia? A qui posaríeu al Marco Vendetta i dispararíeu amb fruició?
Bloggers XY: George Clooney o Cuñao?
Bloggers XX: Halle Berry o Pitonisa Lola?
I no em digueu que és competència de sexes perquè ni la Halle ni el George us prendran la parella.
Doncs que cadascú es respongui a ell mateix. Ves que no siguem tots una colla d'envejosos.
Jo vaig a agafar la meva pistola. Hal(l)e, va.










2 comentaris:

Josep ha dit...

El lletgisme és un corrent musical que compta amb un molt bon representant: , a qui faig propaganda des d’aquí perquè s’ho mereix.

Per cert, que hi ha un concert lletgista de Nadal.

Us recomano que escolteu aquesta canço per
fer pais, i aquesta per fer familia.

D’altra banda, no recordo haver-te autoritzat a posar cap foto meva.
I menys encara amb un xandal del Madrid!

Tu en canvi has quedat molt bé.

Majorette ha dit...

Com sempre, Rous, els teus articles em fan reflexionar.

Fa un temps em vaig escandalitzar llegint un anunci al diari on es demanaven, per atendre al public en un aeroport d'una coneguda companyia aèria, noies amb molt bona presència física com a qualitat primordial. Pot semblar exagerat, però ho vaig considerar una discriminació clara. En un anunci de feina dirigit al sexe contrari ( que no enemic), es demana simplement bona presència, és dir: anar dutxat, vestit i pentinat. No us penso anomenar els atributs que se li exigeixen a una noia per complir el requisit de Molt Bona Presència Física, però va ser aquesta qüestió la que em va motivar a obrir un debat en una classe de tutoria amb nois i noies adolescents, essent algunes d'aquestes les víctimes d'aquesta subtil discriminació, que les fa invisibles a quasi bé la totalitat de sers vius mascles, per una suposada manca d'atractiu físic, malgrat les seves facultats mentals, les seves habilitats socials i la seva simpatia natural.

És que una noia amb una mica d'acné no és capaç de parlar bé varis idiomes? (pensava exclamar) I no pot atendre amablement al públic una noia amb uns quilets de més? (continuaria) I una xiqueta amb unes dents no tan perfectes, no indicarà els usuaris d'on cal dirigir-se per presentar una queixa, que és la pregunta més formulada en aquest àmbit? (sentenciaria entre els aplaudiments de les fèmines)

Contribuiria així a l'alliberament de les dones, a l'evolució de les espècies, a l'extinció dels mascles sense criteri, i a la millora social en general.

-Pero, profe, esto es lo normal. Las chicas guapas atraen más al personal. Yo también las contrataria primero a ellas.

Bloggers, això ho va una contestar una noia. Una noia! Una representant del nostre sexe que potser es veurà rebutjada per no tenir unes cames llargues i primes, o potser veurà com els seus anys de formació quedaran oblidats per un tipet pizpireto.

Total, que he vist la llum.

Rous, jo li vull llençar un projectil d'aquells a la tía esa de la bola de adivina.

Por fea.