dijous, 15 de novembre de 2007

É un diàvolo...





El fotògraf italià Piero Pazzi confecciona des del 2004 un calendari anual utilitzant com a models fermosos capellans i representants de la cúria catòlica. Aquest de la imatge correspon al "Pare Octubre 2007". L'èxit ha estat tan rotund que les bases per poder-se presentar al càsting del calendari 2008 ja estan penjades a internet.










-Ave Maria Puríssima...
-Sense pecat concebuda. Digues, Rosa, digues.
-Pare Romà, confesso que he pecat.
-T'escolto filla meva.
- Cada dia esbronco de mala manera el meu fill adolescent. No puc evitar-ho.
- El pecat de la ira. Has de tenir paciència. Alguna cosa més?
- M'he saltat el règim. Després de les dues barretes de Biomanán m'he menjat quatre Donuts de xocolata i tres bosses de patates Matutano sabor Barbacoa.
-Gula. T'has de controlar. Més?
-La veïna del davant. No la puc veure. Sempre que puc faig que el gos se li pixi a l'entrada. És jove, guapa, soltera, va vestida de dalt a baix de Chanel...i fa una talla 38!
-L'enveja. Filla meva, has d'estar agraïda d'allò que Nostrosinyó t'ha donat sense fixar-te amb els altres...i ja està?
-Nnnno...també li he de dir...el de sempre, pare Romà. No em renyi, sisplau...
-Rosa, filla! Vint anys netejant el rectorat i encara no tens superada aquesta debilitat vergonyosa? Quan t'esmenaràs, dona?
-Ai, pare, això voldria jo! però és que cada vegada que passo el motxo per la capella i veig les estàtues dels sants! I el pitjor són les gàrgoles de la façana! No puc reprimir els pensaments pecaminosos, pare! I miri que reso amb fervor totes les Avemaries que vós em maneu, però no hi ha manera. Sóc conscient que són pensaments contranatura! Vós m'ho repetiu constantment...però sóc dèbil, pare Romà...una dona dèbil i luxuriosa. Aquelles gàrgoles són la meva perdició...aniré a l'infern, pare?
-Haurem de posar-hi un remei més contundent, filla. Escolta'm atentament: quan surtis del confessionari vés a la saleta on tenim el merchandising amb les rèpliques del braç incorrupte de Santa Teresa, les estampetes del Pare Sant, els puzzles del Vaticà i tots els articles publicitaris que ens ajuden a fer una mica menys penosa la situació de les nostres arques. Dis-li al pare Règul que et vengui -paga-ho, filla meva, que el pecat de l'avarícia és un dels més grossos a ulls de Déu Pare- el següent pack: un cilici de cuir, un fuet per l'autoflagell i un calendari dels nostres novicis més joves. Ja saps que la Santa Església admet la visa, però no se't podrà fer el descompte que normalment apliquem als treballadors de la casa. Quan tinguis tot això, posa't el fuet a la butxaca de la bata, lliga't el cilici a la cama dreta i deixa el calendari preparat. Avui som dia 2 d'octubre, no? doncs obre'l en aquest mes. Tot seguit, porta a terme totes les tasques de neteja per les quals l'església et paga puntualment. El cilici s'encarregarà de recordar-te que estàs en pecat. Si així i tot, Rosa, amb la visió de les nostres sagrades imatges tens encara pensaments carnals, flagela't amb el fuet fins que et facis sang. Persevera, filla meva. Amb l'ajuda de Jesús al cap de quatre o cinc dies deixaràs de pecar, n'estic segur. Cada dia que passis sense tenir pensaments obscens has de marcar-ho en el calendari. Mira't la fotografia que hi surt: un serf de Déu que en la seva plena joventut ha renunciat als plaers de la carn per dedicar-se en cos i ànima a l'Evangeli. Després de Tots Sants torna a confessar-te i veurem si t'has guanyat el perdó del Suprem. 
Segueix aquesta penitència i recorda, filla meva, que en darrera instància, la visió de la fotografia et farà recapacitar. Ho has entès tot?
-Sí, pare.
-Doncs vés en pau. Ego te absolvo, in nomine...


El preu del calendari és d'aproximadament 10 euros. L'església facilitava la compra per internet. A hores d'ara està penjat a la majoria de les pàgines gai de la xarxa. Vés per on, diu que el seu regne no és d'aquest món.










5 comentaris:

Josep ha dit...

És ben lloable el desig dels cristians en general de posar-se al dia i comercialitzar tota mena de merchandising per tal de cobrir totes les nostres necessitats.

Obviament això es fa extensiu al seu missatge, que es modula de maneres ben diferents segons el public a que es dirigeix.

Vegeu si no aquests exemples d’un mateix sermó dirigit a científics, amants de la bona musica o garrulos com nosaltres.

No, si al final ens acabaran convencent.

Per cert, que al fons m'ha semblat veure un cor de Gospel amb els seus uniformes... no sé si hi ha alguna cara coneguda.

Jesus loves you!

Majorette ha dit...

Ja a la meva tendra infantesa,(per situar-vos temporalment:vaig fer la Primera Comunió amb la filla del rei got Wamba) se'ns havia advertit que Deu las prefiere, si no rubias, preferentment guapes.
Heus ací alguns flashbacks:

1.
-Y... la Virgen, ¿es guapa, hermana?
- ¡Pues claro, hija mía! ¿Cómo se iba a buscar Dios una madre fea?

(Ens va quedar clar que Deu no ens cridaria mai, així que la major part d'aquelles gris uniformades donzelles que rebéiem aquells edificants coneixements teològics vam decidir dedicar-nos a activitats molt més mundanes i menys discriminatòries)

2.
- Poneros bien la mantillina, hijas mías. Tenéis que estar bien guapas delante del altar, porque el Niño Jesús os va a ver. ¡Y esa, que se la ponga en la cabeza, y no en la nariz!

(La Esa, que era jo, va veure clar que no teina cap possibilitat com a serva model de Deu. Molts coneixeu la vida de perdició que es va veure obligada a portar des de llavors)

3.
Totes les imatges de les esgèsies que ens feien visitar estaven plenes de macizones en el seu pes ideal amb un cutis lliure d'acné, vestides amb túniques vaporoses que deixaven entreveure un rosat peuet que xafava... una serp!!!

4.
I als museus, totes les santes dels quadres irradiaven una vellesa tal, que quan et paraves al davant, et semblava sentir: ¿Y a ti quién te ha invitado a esta party, niña ?

Perquè estar clar que Dios, i les santes,i els sants i la Virgen parlaven en castellà, i només ens hi podíem dirigir si deixàvem de banda la maleïda llengua vernacla que esquitxava ( o escatxigava, a Lleida) la Immaculada Concepción, Santa Teresita del Niño Jesús, i a la Hermana Visitación.

Com molt bé dius, Rous, el seu regne no és d'eixe món.

Demos gracias a Dios.

Rosa Peroy ha dit...

Bloggers pecaminosos:

jo sóc la que li renta als alts i els baixos a les estatuotes. El meu cervell malalt no em fa veure res més en la fotografia que la gàrgola seductora. Però, si m'hi fixo més (i el dolor del cilici em deixa concentrar-me) no creieu que el mossèn en qüestió té una mirada que sembla dir: "xati, vine aqui que veuràs el que és bo"? Bueno, amb italià: "piccolina, veni presto a este puesto e tu verrai que é questo"?

Potser sí que sóc una malalta...digue-me que vosaltres també heu tingut aquesta impressió o, en el seu defecte, doneu-me el telèfon d'un bon psiquiatre.

Vaig a auto-flagelar-me mentre espero les vostres respostes.

Majorette ha dit...

Fe de ratolins:

Quan parlo de les imatges de les santes i dic que irradiaven vellesa, vull dir bellesa.
La vellesa la irradio jo en aquests moments.
Zorry

cavaller de blanca armadura ha dit...

Coi,us heu fixat que el nen predicador es l´Hugo Chavez de petit?
Pot ser que ja estiguem en guerra amb la republica Bolivariana ?
Es el principi del fi?
No perdeu de vista el Pepe Bono,pot estar ja desembarcant les BRIPAC a Veneçuela.
Ah,no us flagel-leu sense avisar als amics,ens agradaria participar a la festa.Porfa.