Divendres passat, algú que va entrar impunement a la cuina de casa
meua em va trencar el setrill de l’oli. Em refereixo a aquell setrill tan
nostrat antigoteig, que porta un tap en forma de boc de porró i que impedeix
que en cada moment d’abocar no es perdi ni una sola gota del valuós i magnífic
líquid d’oliva daurat que tenim a casa nostra. Me’l va trencar em mil bocins.
Qui diu el setrill, diu el cor.
La trencadissa va ser tan grossa que el divendres vaig utilitzar tot
el temps que em quedava lliure després de treballar fins les tantes per netejar
l’escampall tan bé com fos possible. Quan et trenquen el setrill -qui diu
setrill diu el cor- no n’hi ha prou amb recollir els bocins. Has de
netejar allò que s’ha vessat, el líquid, la víscera, sabent que sempre és, per
definició, irrecuperable. Ja l’has perdut. L’hauràs de generar de nou, de
primera premsada, i confiar en què no te’l tornin a trencar més.
Ahir diumenge, al col·legi electoral, vaig anar de mesa en mesa amb el
carnet d’identitat a la boca i el sobre amb la papereta. Un ‘apoderat’ molt
amable, segons li penjava d’una acreditació al coll, em va comunicar, empeltat
com devia estar del seu càrrec tauròmac, que si no havia rebut targeta censal,
el meu destí estava escrit com el del pobre toro de lídia. Que no votava. Vaig confessar-li
que, efectivament, a la meua bústia no havia rebut la targeta i que el
divendres, darrer dia per reclamar-la, vaig estar molt enfeinada recollint els
trossos de setrill –qui diu setrill, diu cor- i no la vaig reclamar. Vaig
sortir del col·legi amb la papereta a la bossa, òrfena d’urna, el sistema de
degoteig esbocinat –qui diu del setrill, diu del cor- i el tauròmac sistema
democràtic amb les meues dues orelles.
Em miro la papereta tirada damunt la taula del menjador. Sé que en municipis
petits, per la llei d’Hondt, un vot pot significar un regidor més o menys. La
gota que fa vessar el got. Allò que decanta. Sóc a l’emissora de ràdio i vaig
calculant en funció del número de vots que arriben recomptats.
No sé si vull que el meu no-vot hagi decidit res. Espero que no.
Però... a qui no li agrada pensar que la seua contribució és o hagués estat
imprescindible? Que la seua papereta dins una urna hagués donat o tret un
càrrec a algú? Ves que en aquest anhel de protagonisme no es basi el sistema
democràtic, exercit, avui en dia, de manera decimonònica. Si l’hagués pogut
consultar per internet, l’errada hauria estat esmenada a temps, us ho ben
asseguro. Llàstima que no fabriquin setrills 2.0. I qui diu setrills, diu cors.
Com al meu, que li ha donat un vot (amb ve baixa).
