Escric aquest article
l’endemà que l’actriu Asia Argento va sorprendre tothom quan, abans del
lliurament del premi a la millor actriu al Festival de Cannes, va deixar anar
una esgarrifosa confessió: "El 1997 vaig ser violada per Harvey Weinstein
a Cannes. Tenia 21 anys. Aquest festival era el seu terreny de caça".
Vivim mesos en què el moviment feminista ha adquirit un
nou auge. El 8 de març les dones –i també molt homes- van sortir al carrer en
moltes ciutats europees i dels EUA. A prop ens queda l’assassinat de Diana Quer
o la incomprensible sentència de La
Manada, per posar dos exemples recents. Hashtags
a les xarxes com #cuéntalo o el famós
#metoo es van convertir en Trending Topic durant dies. Moltes dones
s’animaren a explicar experiències silenciades, inclús sovint normalitzades o
oblidades, on havien estat víctimes d’abusos, gestos masclistes o directament,
violacions.
Per això, la reedició del llibre Teoria King Kong, escrit fa dotze anys, de la francesa Virginie
Despentes, ha causat un gran impacte. Es tracta d’un breu manifest, incòmode
pel que té de sincer, escrit amb un llenguatge directe i col·loquial. L’autora
no fa teoria del feminisme: escriu des de la víscera de qui ha tingut una
actitud feminista –i per tant “transgressora”- tota la seua vida. No escriu
contra ningú però a la vegada ens interpel·la a tots, homes i dones, i ataca
sense pèls a la llengua el discurs benpensant sobre l’experiència femenina, el
matrimoni, la maternitat i altres temes tan polèmics com la violació, la
prostitució i la pornografia. Despentes sap del què parla: va ser víctima d’una
violació quan tenia 17 anys i més tard va exercir la prostitució. Ens ho
explica sense victimisme ni sentiment de culpa. Per això sacseja tant. Per això
ens fa pensar.
Deia Simone de Beauvoir a El segon sexe (1949): “La dona té bones raons per acceptar menys
dòcilment encara la vocació que li és assignada”. Gairebé 70 anys després, la veu de Virginie Despentes és la d’una
dona que no està disposada a permetre que ningú -i menys els qui defensen el
patriarcat, homes i dones- li digui què és el que ha de fer, i com ho ha de fer,
i que està convençuda que el feminisme és una revolució, no un reordenament de
consignes de màrqueting, una revolució que està en marxa.
Aquest dies en què es
commemoren els 50 anys del maig del 68, considerada la primera revolta duta a
terme per persones que no passaven gana, però en la que, curiosament, les dones
no van tenir cap protagonisme, Despentes ens convida a superar estereotips del
masculí i femení, en una revolució no violenta que comença a fer tremolar les
bases del món occidental.
