Si pensaves que les fundacions i les organitzacions filantròpiques eren l’expressió més pura de la bondat humana, Emília Olivé t’ofereix una perspectiva que farà trontollar aquesta il·lusió. A Filantrocapitalisme: El mercat de la caritat, l’autora dissecciona amb precisió quirúrgica com els més rics han trobat en la caritat un altre negoci brillant. En lloc de redistribuir riquesa, han convertit la filantropia en una eina per deixar de pagar impostos i afegir una pàtina de bonhomia a la seva imatge pública. Així, mentre acumulen fortunes estratosfèriques, com els 3,3 bilions de dòlars que han sumat els milmilionaris en només tres anys, se’ns presenta una cara somrient que no té res a veure amb les condicions de vida de la resta de la humanitat, on la desigualtat social cada cop s’accentua més.
El llibre comença amb una menció a Amancio Ortega, número 12 del rànquing mundial de milmilionaris i patró per excel·lència de la filantropia maquillada. Un inesperat diagnòstic d’un tumor de mama fa que l’autora s’hagi de sotmetre a una intervenció quirúrgica i a unes exitoses sessions de radioteràpia. L’aparell de l’Hospital de Sant Pau que ajuda a fer possible el tractament a l’autora és fruit d’una donació de la Fundació Amancio Ortega el 2017 i el punt de partida de la profunda reflexió que Olivé ens ofereix en aquest llibre breu però punyent.
Ortega no és només un nom: és l’exemple perfecte d’un sistema on fer donacions és més una inversió que una generositat genuïna. Olivé exposa com aquestes pràctiques no són sinó una estratègia per mantenir el control: deixar anar uns quants milions per preservar uns quants bilions.
L’autora, amb una sòlida formació filosòfica que impregna la seva anàlisi, ens guia per les profunditats d’un fenomen que no només perpetua, sinó que explota la desigualtat. Ens parla d’una societat on els benefactors són també els responsables del desastre, i on les fundacions sense ànim de lucre han proliferat a l’inici del segle XXI com a part d’una teranyina complexa de donants, corporacions i governs. Una trama que, com Olivé deixa clar, no busca canviar el món, sinó assegurar-se que res no canvïi. La filantropia no salva vides; salva capitals.
A més de documentar amb rigor aquest panorama, Filantrocapitalisme planteja preguntes humanístiques profundes: quin futur podem esperar quan els mecanismes de la caritat s'utilitzen per reforçar un sistema que genera pobresa? En el fons, la preocupació dels més rics no és tant la justícia com la por: por que la desigualtat, el malestar i la desesperació desencadenin moviments revolucionaris que amenacin l’ordre establert. Aquí és on el filantrocapitalisme entra en escena, no com a solució, sinó com a cortina de fum. Les obres de caritat són un "contracte social filantròpic" que serveix de placebo per evitar una rebel·lió de les masses.
El llibre d’Olivé destaca no només pel seu rigor acadèmic, sinó també per la seva capacitat de despullar la hipocresia amb una claredat implacable. Aquí no hi ha espai per a la ingenuïtat: les organitzacions benèfiques no són l’esperança d’un món millor, sinó la prolongació d’un sistema que s’aprofita de la pobresa i la desigualtat que diu combatre.
Filantrocapitalisme és una obra que posa el dit a la llaga d’una de les grans farses del nostre temps. Amb una mirada corrosiva i punyent, Olivé ens recorda que la caritat, tal com es practica avui, no és una resposta al problema; és part del problema. Un llibre imprescindible per entendre com el capitalisme ha convertit la solidaritat en una nova forma de mercat.
Bonus Track: l’endemà de ser diagnosticada de càncer Olivé rep una notificació de DKV on li comunica que no pot renovar-li el servei, ja que ha passat a ser una malalta de risc. És fàcil deduir que l’autora ja no li és rendible a l’asseguradora que, ves per on, des del 2000 també disposa d’una fundació benèfica, la Fundació Integralia, que des del 2021 presideix Josep Santacreu, entre altres coses, «un dels superherois del filantrocapitalisme del nostre país», fundador de Metges sense Fronteres, Creu de Sant Jordi el 2016 i, des de l’octubre de 2023, president de la influent patronal Cambra de Comerç de Barcelona. La perversa realitat: la mútua que va fer fora Olivé «ha apostat per adquirir una exquisida façana filantròpica».
