Llegeixo que, Edward Norton Lorenz, el matemàtic i meteoròleg que va enunciar la famosa teoria de l'efecte papallona ha mort als 90 anys a la seva casa de Cambridge. En principi la seva teoria sorgí com un intent d'explicar la impossibilitat de preveure el comportament climàtic en un termini mig-llarg. Va aplicar equacions matemàtiques per demostrar que es podia crear una turbulència atmosfèrica de grans dimensions allí on s'havia previst una fina pluja, introduint petitíssimes variables (l'aleteig d'una papallona), les quals, influint-se entre elles, podien propiciar el caos en l'altra punta del món. Aquesta idea va tenir tanta repercusió que s'ha utilitzat en altres àrees del coneixement com en l'estudi de les ciències socials fins a la cada cop més canviant -caòtica- economia.
I a mi que aquesta idea sempre m'ha fascinat! D'entrada, perquè les papallones (ja sé que hagués pogut triar qualsevol altra imatge: les ones acústiques del cant de la puput, per exemple) sempre m'han fet una mica de grima. Les ales (de la majoria) són molt boniques i acolorides, però l'insecte que hi ha al mig continua sent una cuca repulsiva. Mireu la foto. Obvieu les ales. Arggg!
Recapitulem: les prediccions meteorològiques i econòmiques són, doncs, termes auto-excloents (com la música militar: o és música o és militar). Ergo: no tenim ni idea si aquest estiu serà calorós o atemperat, no sabem quant durarà la crisi econòmica, i, a més, ves per on, les papallones em resulten repulsives.
I és que tot és fruit de l'atzar i les casualitats. Creieu en l'atzar? I en la sort? Penseu en la noia que es va posar un bon dia una faldilla amb un tall fins al perico, que diu ma mare. Si s'hagués posat uns pantalons amples, aquell parell de galifardeus s'haguessin fotut un pinyasso amb un Seat Panda per Cornellà? I si anessin amb un Micra per Torrelameu? I si el que no conduïa mirava amb el seu mòbil d'última generació si tenia algun mail? O si buscava pel Google alguna cosa mentre el que conduïa canviava el CD i no veia la noia que portava leggins i no pantalons amples? I si els donava per posar-se marranos i buscar la paraula "polla" al Google i riure una estoneta mentre travessaven bancals? En aquest cas, puc predir amb exactitud el que hagués passat: que s'haguessin topat, sense voler-ho, amb el meu bloc ("si una polla xica..."). No us podeu imaginar la quantitat de gent que entra on sou ara per aquesta trista via. I amb la mateixa facilitat que entrarien, marxarien, perquè res del que hi ha aquí els interessaria. I ara ve la -infalible, sr. Lorenz- PREVISIÓ:
Com més paraules guarres conté un bloc, major número de visites tindrà.
(Si després el llegeixen o no, és qüestió de gustos: com que t'agradin o no les papallones).
I a mi que aquesta idea sempre m'ha fascinat! D'entrada, perquè les papallones (ja sé que hagués pogut triar qualsevol altra imatge: les ones acústiques del cant de la puput, per exemple) sempre m'han fet una mica de grima. Les ales (de la majoria) són molt boniques i acolorides, però l'insecte que hi ha al mig continua sent una cuca repulsiva. Mireu la foto. Obvieu les ales. Arggg!
Recapitulem: les prediccions meteorològiques i econòmiques són, doncs, termes auto-excloents (com la música militar: o és música o és militar). Ergo: no tenim ni idea si aquest estiu serà calorós o atemperat, no sabem quant durarà la crisi econòmica, i, a més, ves per on, les papallones em resulten repulsives.
I és que tot és fruit de l'atzar i les casualitats. Creieu en l'atzar? I en la sort? Penseu en la noia que es va posar un bon dia una faldilla amb un tall fins al perico, que diu ma mare. Si s'hagués posat uns pantalons amples, aquell parell de galifardeus s'haguessin fotut un pinyasso amb un Seat Panda per Cornellà? I si anessin amb un Micra per Torrelameu? I si el que no conduïa mirava amb el seu mòbil d'última generació si tenia algun mail? O si buscava pel Google alguna cosa mentre el que conduïa canviava el CD i no veia la noia que portava leggins i no pantalons amples? I si els donava per posar-se marranos i buscar la paraula "polla" al Google i riure una estoneta mentre travessaven bancals? En aquest cas, puc predir amb exactitud el que hagués passat: que s'haguessin topat, sense voler-ho, amb el meu bloc ("si una polla xica..."). No us podeu imaginar la quantitat de gent que entra on sou ara per aquesta trista via. I amb la mateixa facilitat que entrarien, marxarien, perquè res del que hi ha aquí els interessaria. I ara ve la -infalible, sr. Lorenz- PREVISIÓ:
Com més paraules guarres conté un bloc, major número de visites tindrà.
(Si després el llegeixen o no, és qüestió de gustos: com que t'agradin o no les papallones).
6 comentaris:
Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the Aluguel de Computadores, I hope you enjoy. The address is http://aluguel-de-computadores.blogspot.com. A hug.
Qué te pasha en la boca????
Doncs jo crec en el destí i crec en l'atzar ( ai, estic fent crec-crec).
Clar que aquesta afirmació és, com tu diries, de termes autoexcloents: si crec que el destí està escrit, com puc creure en l'atzar?
El destí de les infalibles abelles és laborar a la colmena, acceptant el seu paper d'obrera, zàngan ( ara buscaré al Pompeu com s'escriu aquesta paraulota), larva o reina. El seu destí està escrit: moriran quan clavin el seu fibló als intrusos que semblin amenaçar tal plàcida existència.
Ara bé, el símil que hauria d'utilitzar és el de la vida de la papallona, perquè, quin destí és menys clar que el d'aquesta flor voladora? Doncs no ho faré perquè por tu curpa li he agafat una basarda ( ho he trobat al diccionari Pompeu) comparable només al sentiment que ens desperta la contemplació d'una foto del Matoll ( busqueu aquesta paraula al diccionari català- anglès).
A veure si aconsegueixo retrobar el fil de la qüestió: l'atzarós destí de cadascú, pot influir en el resultat final de la resta?
Sempre recordaré una frase que em va dir la meva filla quan tenia cinc anys: tu tens molt morro ( em deia gairebé enfadada), perquè tu saps el futur de quan erets petita. (juro que ho va dir)
Si el meu destí era ser una profe forever and ever va ser perquè vaig néixer en una capital on no hi havien gaires opcions per triar estudis.Com hauré canviat el destí i les vides dels gairebé mil alumnes que he tingut al meu davant?
Quina gran responsabilitat, la nostra.
I si tu no m'haguessis venut aquells sostenidors amb air-bag, hagués estat triada per a la beatificació?, eh?, eh?
Ostres, quina desil.lusió: zàngan en català es diu abellot.
També està escrit.
Abans,em preocupava força la salut mental de les meves amigues, últimament però ja no dono l’abast.
M’agrada saber que podem creure en el destí i l’atzar, tot junt o per separat i així no em cal creure en una sola presencia divina que normalment la caga,sempre a favor dels mes forts,molestos o poderosos.
M’agrada perquè així puc creure que jo també podré balancejar la barca,espero que amb total desencert .Si mes no,riurem........
Per cert,les papallones(tan maques) tenen aquestes grans i acolorides ales per desviar l’atenció del poc tamany del seu membre. O son tot un membret volador.No ho se,ja m’hi fixare.
Una polleta voladora vaja.(es per guanyar audiencia)
Goigs a la Verge del Blogspot
Vostres goigs Santa Patrona
Amb devoció cantarem
Per tal que entri més gent
Ab aquest bloc de la Rosa
Que d’aquest món digital
Verge santa en sou la reina
On qui no té altra feina
Perd el temps i la moral
Sapigau verge gloriosa
Guiar-nos serenament
Perque poguem passar el temps
Ab aquest bloc de la Rosa
Popes i cul, polla i mugró
Googlegem vostra mainada
Gràcies oh dolça advocada
Perque ens donau aquest do.
I per vostra intercessió
Als qui d’Internet fan ús
Cercant collons o parrús
Porteu-los sens dilació.
Que ací ningú no fa nosa
De Reus, Terrassa o Ponent
Com més serem més riurem
Ab aquest bloc de la Rosa
Puix de freaks i de blogaires
Sou la Patrona excel•lent
Vos demanam humilment
De les webs Reina formosa
Seguir trobant marranades,
Renecs, pocasustanciades
Ab aquest bloc de la Rosa
Goigs molts més en lloarem
del blogspot n'ets la reina
i tots junts anem fem feina
els blocaires diem: amèn:
Majorette em tiro un pet,
una llufa em tiro, Jo.
Jordi de Reus, com ho veus?
si hi posem ara "mugró"?
Posem-hi més llenya al foc
pel de la Blanca Armadura
xona, meta, pitxa dura
Glòria a la Verge del Bloc.
Publica un comentari a l'entrada