Un altre estudi. Aquest, fet a Berlin després de 4.500 enquestes (poca broma), treu la palmària conclusió que els propietaris d'algunes races de gossos tenen moltes més possibilitats de tenir flirts durant el passeig que els d'algunes altres (golden retriever vs. pit-bull. Coco, t'estimo, però no m'has fet entrar dins les estadístiques). A Lleida, que no perdem ocasió de situar-nos a l'avantguarda, i més tractant-se de tocinos, vam aprofitar la Fira de Sant Miquel per presentar el porc vietnamita, que és una mascota nova que reuneix totes les potencialitats per a fer triomfar els seus amos: és exòtica (encara), pesa uns 30 quilos (com un gos mitjà), té caràcter juganer, (pernil) dolç i, ara ve quan el maten, necessita fer pipí i popó unes deu vegades al dia. Així qualsevol (vés que la Duquesa de Alba no guardi una porcada en el seu Exincastillo com a arma de destrucció massiva).
Això em fa pensar -apart que me n'he d'agenciar un sense falta per distreure'm de la crisi dels quaranta-, en la quantitat d'estudis absolutament inútils que omplen els mitjans de comunicació. Sondejos i estadístiques portats a terme de manera estricta parlant de les coses més banals. Sensatament, cal preguntar-nos, com faria Josep Pla: "escolti, però tot això, qui ho paga?".
Els exemples són interminables. Un altre: la Universitat de Nebraska ha conclós després de perdre el temps de la manera més idiota que la persona amb un tarannà nerviós i poruc vota més la dreta, mentre la persona calmada i liberal vota l'esquerra. Apart de tendenciós (qui vol identificar-se amb un poruc atacat dels nervis?), trobo que és molt difícil establir variables i agrupar-les aleatòriament (per què no nerviós i liberal?) i valorar-les, com si fos tan fàcil determinar el caràcter dels individus. A més: els que voten en blanc, què són: esquizofrènics, bipolars, indecisos o simplement descontents? I els que no voten (que n'hi ha un bon grapat), hem de concloure que són ectoplasmes que només es materialitzen no perpetrant el seu vot en època electoral? Com diria el nen del Sexto Sentido: en ocasiones veo abstencionistas...
Existeixen uns premis (els Annals Improbable Research), que cada any es concedeixen a l'estudi més idiota i absurd en cada disciplina. L'any 2007 dos investigadors de la Universitat de Barcelona varen rebre tan cobdiciat guardó quan varen demostrar (literalment) que les rates no distingeixen l'holandès del japonès sempre que escoltin els dos idiomes parlats al revés. Hi ha un estudi del per què als ocells picots (carpinteros) no els fa mal el tarro, des de Harvard s'ha investigat la forma en què s'arruguen els llençols, des de Tennessee s'estudiaren les possibilitats "d'interrompre el sanglot amb un massatge rectal dactilar", o l'indispensable treball sobre "l'efecte de la respiració forçada per un sol forat del nas sobre la capacitat cognitiva". I així fins a l'infinit.
Ben pensat, però, qui sóc jo per posar en entredit les conclusions que brillantíssims licenciats han emès després de cremar-se les celles durant mesos? Ara, quan acabi aquesta entrada, me n'aniré a la granja del costat de casa i, fent país, em regalaré una verra lleidatana (carent de traumes post-bèlics) de 200 quilos, ben visible, i me l'enduré a passejar pel carrer. A veure si amb una mica de sort un paleta com els d'antes, si és que encara en queden, em diu allò tan bonic de: "¡Niña, que no me entere yo que este culito pasa hambre!.
Sempre però, em quedarà el dubte si m'ho diu a mi...o a la truja. Si és la segona opció i tinc peremptòria necessitat d'un psicòleg i teràpia...escolti, tot això, qui m'ho paga?
Això em fa pensar -apart que me n'he d'agenciar un sense falta per distreure'm de la crisi dels quaranta-, en la quantitat d'estudis absolutament inútils que omplen els mitjans de comunicació. Sondejos i estadístiques portats a terme de manera estricta parlant de les coses més banals. Sensatament, cal preguntar-nos, com faria Josep Pla: "escolti, però tot això, qui ho paga?".
Els exemples són interminables. Un altre: la Universitat de Nebraska ha conclós després de perdre el temps de la manera més idiota que la persona amb un tarannà nerviós i poruc vota més la dreta, mentre la persona calmada i liberal vota l'esquerra. Apart de tendenciós (qui vol identificar-se amb un poruc atacat dels nervis?), trobo que és molt difícil establir variables i agrupar-les aleatòriament (per què no nerviós i liberal?) i valorar-les, com si fos tan fàcil determinar el caràcter dels individus. A més: els que voten en blanc, què són: esquizofrènics, bipolars, indecisos o simplement descontents? I els que no voten (que n'hi ha un bon grapat), hem de concloure que són ectoplasmes que només es materialitzen no perpetrant el seu vot en època electoral? Com diria el nen del Sexto Sentido: en ocasiones veo abstencionistas...
Existeixen uns premis (els Annals Improbable Research), que cada any es concedeixen a l'estudi més idiota i absurd en cada disciplina. L'any 2007 dos investigadors de la Universitat de Barcelona varen rebre tan cobdiciat guardó quan varen demostrar (literalment) que les rates no distingeixen l'holandès del japonès sempre que escoltin els dos idiomes parlats al revés. Hi ha un estudi del per què als ocells picots (carpinteros) no els fa mal el tarro, des de Harvard s'ha investigat la forma en què s'arruguen els llençols, des de Tennessee s'estudiaren les possibilitats "d'interrompre el sanglot amb un massatge rectal dactilar", o l'indispensable treball sobre "l'efecte de la respiració forçada per un sol forat del nas sobre la capacitat cognitiva". I així fins a l'infinit.
Ben pensat, però, qui sóc jo per posar en entredit les conclusions que brillantíssims licenciats han emès després de cremar-se les celles durant mesos? Ara, quan acabi aquesta entrada, me n'aniré a la granja del costat de casa i, fent país, em regalaré una verra lleidatana (carent de traumes post-bèlics) de 200 quilos, ben visible, i me l'enduré a passejar pel carrer. A veure si amb una mica de sort un paleta com els d'antes, si és que encara en queden, em diu allò tan bonic de: "¡Niña, que no me entere yo que este culito pasa hambre!.
Sempre però, em quedarà el dubte si m'ho diu a mi...o a la truja. Si és la segona opció i tinc peremptòria necessitat d'un psicòleg i teràpia...escolti, tot això, qui m'ho paga?
7 comentaris:
Rosa, aquest matí m'he adormit i no he anat al cole. Felicitats per aquesta entrada, tens una gràcia per les coses que fins i tot em fa ràppbia, així que ahí lo dejo.
L'altre dia crec que ho comentava amb el padere. La cantidás de freaks científics que hi ha al món. Lo pitjor és que aquest tipus d'estadístiques insubtancials després les anomenen al telediari i claro, oh, pues si un polsentaje lo ise, verá tendráe ser, digo yo.
sóc l'Alícia, by the way.
Alícia, nebodeta de mi corasao.
Felicitats per haver-te adormit aquest matí. Haurien de fer una estadística per saber si les persones que s'adormen i no van al cole/currele tenen un coeficient intel.lectual més elevat que els capullos que no s'adormen mai.
Jo ara me'n vaig a fer una estadística per esbrinar quin tipus morfològic de femella atreu més als mascles: la fenotipus Marilyn Monroe o la fenotipus Lola Gaos (per la teva tendra edat potser no sabràs qui és la Gaos, ton pare estarà encantat d'explicar-t'ho). Hasta per saber-ho.
Jo, en la meva ja dilatada vida, no he estat mai preguntada per cap dada personal o costum que pugui portar a formar part d'un tant per cent.
M'explico: no conec ningú, però és que ningú, i quan dic ningú vull dir ningú, que conegui algú que hagi sigut preguntat per exemple per si mira la televisió amb calçotets o amb sabatilles, o per si es fa tres o trenta pets al llarg del dia.
Si no conec ningú que conegui ningú que li hagin preguntat alguna cosa semblant per estudis estadístics, com pot ser que es publiquin resultats sobre qüentions tan increïbles com: quina mena de gossos ajuden a lligar, quantes persones miren les seves defecacions després d'alçar-se del Roca, o quants conductors es furguen el nas mentre esperen que el semàfor canvïi de color.
A mi em faria il.lusió ajudar els estadisticadors ( quina feina més guay!) a sumar la meva modesta resposta als tants per cent que acompanyen tals bajanades.
Però a mi no m'han preguntat mai res, ni als meus amics, ni als meus enemics, ni als amics dels meus enemics, ni als meus coneguts, ni als meus saludats, ni als coneguts dels meus saludats, ni a Rita la Cantadora.
Llavors, com coi s'omplen les estadístiques?
Jo,amb l’absoluta certesa de ser un percentatge d’ençà molt de temps,amb tota picardia,m’he demanat el seixanta nou.
Serà possible?
Podré?
Ole............
És que no ho enteneu, les estadístiques aquestes estan fetes per donar "ideies" a la gent.
En el meu cas, que llegeixo poc i sóc poc profunda, com que m'he quedat en el primer paràgraf (la resta era massa per mi), m'ha vingut una ideia. Com que vull lligar i el porc en qüestió no em cap a casa, i a més hauria de donar moltes explicacions a la meva parella sobre els motius de la seva compra ( només podria convencer-lo de la necesitat de tenir-lo pels seus pernils,), he decidit comprar-me una sargantilla (sargantana, llangardaix o dragolí) per sortir a passejar. Tinc un mètode genial: Quan s'apropa algú que m'interessa estiro la cua de la sargantilla i, com és normal, se separa del cos de la meva mascota (Jeni, es diu) i comença a bellugar-se en un ball frenètic. El meu possible ligue comença a parlar de la cua ï el seu moviment i, ja se sap, una cosa porta a l'altra. La pena és que la primera vegada no em va anar bé. El maromo que venia cap a mi, va mirar la Jeni i la seva cua amb cara de fàstic i va marxar.
Però jo no desisteixo i ho tornaré a provar. Lo mal és que de moment la Jeni encara no té cua ( no surt d'un dia per l'altre) i he d'esperar i passejar-la sense cua, agafadeta pel coll amb una corretja. Ho faig de nit quan ningú em veu perquè no hi ha res més fastigós que la Jeni sense cua.
Kose, reina...
Crec que el teu mètode ratlla la genialitat. Quant tarda la Jeni a renovar-se? Ho dic perquè a la meva edat no estic per perdre el temps en esperes...
Permutaré la berra per 50 sargantilles...però li he agafat carinyo, a la Vanessa (sí, la molt truja es diu Vanessa). Sóc una sentimental.
Encara no sé quan tardarà la cua en créixer. Estoy en ello. De moment porto 12 dies i la cua comença a tenir forma.
Li estic agafant carinyo a la Jeni, és tan mona! Vaig voler comprar-li una companya o company (encara no sé distingir-los) i em va agafar "celos".
No cal raspallar-la, ni deixa pèls per terra, no fa sorool i a casa ja no tenim cap mosca ni mosquit. Dorm tota la nit i, m'han dit a la botiga que a l'hivern no surt del seu forat.
Només té dos problemes: Si li ha de fer la manicura cada setmana, i ha agafat el lleig costum, aprés de mascotes malcriades dels amics que tenim, de demanar al costat de la taula a les hores dels àpats. Sort que a diferència de les peludes mascotes que borden o miolen sota la taula per demanar teca, ella no fa cap soroll i pots passar olímpicament, encara de que de vegades posa la boqueta (que mona) en forma d'O-U intentant fer Bup-bup o meu-meu ( és tan llesta!)
Publica un comentari a l'entrada