Amb permís de Monterosso...(i una indispensable nota aclaratòria).

...que no Montenegro.


"Cuando despertó, el embetumado todavía estaba allí".

*Nota aclaratòria (molt necessària): donat que alguns lectors habituals del bloc -la qual cosa no dignifica especialment el seu estat mental- amb els quals també tinc tracte verbal, m'han expressat, arrel aquesta darrera entrada aquella bonica frase de: "a què et vens a referir?", i després de rellegir la susdita he comprovat que, efectivament, ni jo mateixa l'entenc (com em passa amb la majoria de les entrades: les escric sense entendre-les), us diré que Augusto Monterrosso és l'autor d'un dels contes considerats més breus de la literatura, consistent amb una sola frase: "Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí". Encara que a tothom li vingui al cap Manuel Fraga, jo m'he permès la licència de substituir "dinosaurio" per "embetumado", perquè n'estic una miiiica fins al monyo que les cavalcades dels Reis tinguin un Baltasar pintat, quan jo estic farta de veure possibles candidats (a raó de tres o quatre) cada vegada que faig cua al Mercadona per pagar. Com que aquesta impotència meva ja ve de lluny i ja ha estat expressada en anteriors entrades nadalenques, he manipulat de la manera més vil l'esplèndida frase de Monterosso (i no Montenegro, perquè si fos negre de veritat no caldria el betum), intentant donar a entendre (sense èxit) que el Baltasar de pega és com un malson que se'm repeteix any rere any, en un interminable bucle desquiciant. Si a tot això afegiu que l'entrada l'he escrit en plena ressaca post-nadal, enmig de vapors etílics i taquicàrdies diverses i tenint com a imatge bucòlico-televisiva la senyora que cada any és la primera en entrar per la porta del Corte Inglés el primer dia de rebaixes (seguida de tres-mil persones més, que, per més inri, es permeten el luxe de saludar a la càmera), entendreu que l'entrada no s'entengui. De fet, jo encara no l'he entès.