...la Coco.De petita vaig protagonitzar l'anunci de l'Scottex (encara em paren pel carrer per demanar-me autògrafs), però de gran se m'ha girat el cervell i m'he fet militant del Grinpis. Sigueu solidaris amb el planeta, recoi. Torqueu-vos lo cul amb paper de diari (si pot ser, El Mundo), o feu anar paper de l'Elefant, que tots els que teniu més de 35 anys coneixeu. Recordeu aquell bonic envoltori de celofana groc?
Prou de talar arbres a la babalà! Quan veig que tallen un arbre m'agafa un baixon com al pobre Idefix, que tot el dia anava plorant pels racons. Estimem les pomeres, les acàcies, els baobabs, els aumellers i els postes telefònics, amb els seus pixums corresponents. Abracem fort el tronc de l'arbre, sentim-nos part integrant de la natura, i de pas, posem-nos ben galdosos de resina i de pintura de rètol de "Yoli, te quiero".
Amazònia mon amour. Sting, I love you.
Wow.
2 comentaris:
Responen al familiar(primo o tiet?) no hi ha cosa més escatològica que la Coco...
Estreno jo comentaris al bloc de la padrineta... M'ha agradat molt el que he llegit, acostumat a l'enorme nivell de la majoria dels pavos que correm pel món...
Ànims, Rose
Solidaritat des del cementiri filosòfic del seu estimat platònic Verdi, bordador d'àries interminables on tothom mor de "xuquitis agudocrònica" que mai arribarà a la sola de l'aixella de tan complida i fermosa femella.
Fragment extret del cor del esclaus, compàs 52.
P.D.- Oh, Coco, ja tan sols et falta el Chanel número 5.
Publica un comentari a l'entrada