Hola a tothom.
Aquesta és la primera entrada del meu blog personal, acabat de crear. Fa il.lusió això de tenir un blog per a tu soleta, on poder escriure les teves cabòries (bonica paraula que "el president Montilla" de la sèrie Polònia s'ha encarregat de popularitzar), les teves idees, allò que et sorprèn, allò que t'indigna...i a més, que tot s'exposi a l'ull que ho vulgui llegir, i, per tant, ho vulgui matisar, recolzar, rebatre. Confio plenament que acabi sorgint aquest "feedback" que tots busquem, sempre, perquè ens fa sentir-nos bé. Humans.
Llegint un número antic de la revista "Benzina" (que aprofito per recomanar-vos, justament per allò anteriorment comentat), topo amb una entrevista amb l'escriptor Sergi Pàmies. Quan l'entrevistador li pregunta si li afecten molt les crítiques a la seva literatura, ell respon: "No, perquè l'opinió és lliure. I jo com a lector sóc cruel. Jo de vegades com a lector sóc un fill de puta, doncs a mi també em pot passar com a autor.(...) A vegades, quan et falten argumentadament et pot ser molt útil per a l'ofici."
Doncs això.
Passeu i divertiu-vos lliurement. Argumentadament divertits. Argumentadament lliures.
2 comentaris:
Felicitats, Rosa, pel teu naixement cibernètic-literari. És un plaer veure com un cervell com el teu pot expandir-se, qual bomba nuclear (però d'idees, no de les que fan "pupa"), i créixer, això sí, en nuclis proliferants, com les llavors que es llancen (i no llencen)per adobar aquest camp tan dissortadament erm que és la cultura. Gràcies, doncs, per aparèixer i per compartir pensaments que, de ben segur, a molts i moltes ens seran útils.
Una abraçada.
Doncs si és la primera entrada al teu bloc et donaré uns consells, que espero que t’agafis amb esperit esportiu i si no doncs et fots:
1)Si els aulivés no es llauren no fan aulives. Si vols que entrem al teu bloc treballa una mica més, que només hi ha un text en 24 hores. Dropa!
2)Si a un gos li fots una pedrada no torne. Les apreciacions vexatòries estan fora de lloc. Mereixem un respecte. Suposo que t’adones que el fet de posar que vas neixer el 1967 és gairebé un insult pels que vam néixer uns quants mesos (potser anys... potser fins i tot alguna dècada?) abans.
3) La carn d’olla i la butifarra donen gust al caldo. Volem marro, provocació, estirabots, escatologia! Si no, per què hauriem de fer l’esforç de llegir? Aquí reconec que apuntes maneres, perquè he pogut trobar algunes expressions prometedores, com ara “fill de puta” i “president Montilla”. Més!
Au!
Publica un comentari a l'entrada