Bloggies:
Llegeixo a la secció de 'Cartas de los lectores' de La Vanguardia a un senyor de Barcelona que comenta l'últim "Polònia" emès per TV3, dijous passat. Després de lloar aquest programa de sàtira política pel mordaç, àcid i divertit enginy dels seus guionistes i actors, el bon home ens qualifica com a "excessiu" el gag on es veu al Federico Jiménez Losantos entrevistant des d'un estudi de la Cope a Jose Maria Aznar. En diverses ocasions, mentre dura l'entrevista, al Losantos li cau "accidentalment" el bolígraf per sota de la taula, moments que aprofita per fer-li una fel.lació a l'ex-president, a jutjar per la seva expressió facial. Fins aqui el gag. El lector argumenta que és un sketch més propi d'un late show que no pas d'un programa que "fins i tot els nens el veuen".
Per altra banda, tenim el Buenafuente fent-li una entrevista al Zapatero a la Moncloa, on la broma més atrevida i comentada és la que li gasta el mateix Zapatero al presentador, tot just a l'inici, quan li diu que arriba tard perquè "me imagino que venías en cercanías", fent al.lusió al pollastre que s'ha muntat amb la Renfe i la construcció de l'Ave. La resta de la xerrada, "bon
rotllet" i complacència mútua. Recordem que Buenafuente presenta un "late-show" (Sergi Pàmies parlava d'aquesta entrevista com a representativa de "l'humor inane").
En què quedem. A la millor la programació de la tele està equivocada i Polònia s'hauria d'emetre a partir de les dotze de la nit i l'entrevista de ZP a l'hora del Shin Chan. Potser la sàtira política, tan necessària des de sempre, només s'ha de limitar actualment a repetir-nos que el Montilla parla poc i sense gràcia, tot dient "àdhuc" i "cabòries" i que tot sigui ben correctet i sense sortides de to (i si no, recordeu el Jueves i els 6000 euros de multa que els ha caigut).
Crec que els pares han de saber controlar el que els seus fills miren (i més si és al voltant de les deu de la nit). I malgrat el gag pugui ser considerat de bon o mal gust, jo, amb tots els respectes, no canvio per res del món una tira de tres vinyetes del Jueves per quatre llibres complets de dibuixos del Jordi Labanda. Perquè, si ens posem a barrejar indiscriminadament, un programa titulat "Un globo, dos globos, tres globos" resultarà ser un documental sobre les tres últimes inspiracions de Pocholo Martínez Bordiú.
5 comentaris:
Doncs jo em vaig pensar que si el pobre Pepe Mari feia aquelles cares tan divertides quan desapareixia de la vista l'entrevistador, era perquè el tal Jiménez Losantos li havia de treure les sabates per comprovar si el llapis li havia caigut dins i sense poder evitar-ho li feia unes tremendes pessigolles als peus. Ja veus, qué en sóc de tòtila!
És com el famós acudit:
-En quin lloc les dones tenen el cabell més negre i arrissat?
-Mmmmm...
-Al Congo, malpensats!
Podria parlar de la perillositat moral d'alguns programes com Salsa rosa, no sé qué del Tomate, Escenas de matrimonio, i d'altres, però aquest és un blog divertit i no em vull posar tràgica.Per tant aconsello fer el que faig jo: si casualment el meu comandament capta una escena d'aquests bodris, immediatament poso un documental sobre foques àrtiques, la vida de la marsopa, o els hàbits sexuals del pingüí emperador.
I això es pot fer amb qualsevol emissió que no ens agradi.
Poder ser políticament ( i mai millor emprat el mot) incorrecte, passar-se de rosca en alguns moments, deixar anar la llengua (en el bon sentit, o no) en altres, i desmelenar-se sempre que es vulgui, és saludable políticament, socialment, personalment, i boperlament.
Crec.
Gràcies Rous, per aquest espai.
Majorete:
La fe de Mickey Mouse era innecessària: la v baixa de la bellesa era una manca de tinta virtual d'aquest bloc.
Segurament hi trobareu moltes més faltes de tinta a les entrades que una servidora intenta fer amb una certa (però poca) dignitat.
¡Gracias por este sueño!
A on es que teniu el Congo les dones?
Hi ha ben poques entrevistes amb mala baba. Habitualment solen ésser un massatge per a l’entrevistat.
I mira que hi ha coses per preguntar al Zapatero, que és un dels presidents espanyols que ens ha pres el pel amb més gràcia i salero, des d’allò que s’aprovaria l’Estatut que sortís del Parlament de Catalunya (ai quin riure) als nyaps de Renfe, que deixen com anecdòtiques les incidències del TGV Saragossa Lleida dels temps del PP.
Però mira, es veu que fa gràcia
(A mí darrerament ja no me'n fa tanta.)
Quant al Polònia, és possible que el Losantos estigués cercant el bolígraf. L'Aznar feia cares rares perquè... ell és així!
Fixem-nos que és un individu tan versàtil que és impossible de caricaturitzar.
Recordeu si no aquesta intervenció, o aquesta per un públic italià, la ja mítica als EEUU...
Es pot superar?
Eh?
Eh?
Al cavaller:
A la vostra enginyosa pregunta, cavaller, no puc trobar-hi hàbil resposta.
Provo, doncs, de retornar-vos la vostra gentilesa amb un altre acudit:
-En què s'assemblen els homes i els gossos?
-.....?
- Que se't queden mirant i sembla que t'entenguin.
I vos, cavaller d'armadura vella,
respondreu aviat a aquesta (ja no ) donzella?
Publica un comentari a l'entrada