Ara resulta que als que no ens agrada el nadal som uns pedants perquè es veu que va haver una època que no era correcte que t'agradés però en els temps que corren queda com a més cool que t'agradin encara que sigui perquè no saps el perquè però el cas és que a mi que sempre aquestes festes m'han fotut tres patades a la panxa des de ben petiteta jo és que tinc aquest caractot amb això m'assemblo a mon pare i a més vinc de família més aviat descreguda doncs resulta que ara queda com a pedant dir que no t'agrada quan realment no t'agrada i què voleu que us digui però si em repategen aquestes festes se me'n fot que sigui snob però us ho dic ben clar NO M'AGRADEN I JA ESTÀ i no suporto igual que el Sabina no suporta el rap no suporto els dinars familiars de sobre-taula inacabable que quan t'aixeques de la cadira a les deu de la nit portes una castanya que no es pot aguantar i has d'estar entomant les bromes d'aquell tiet solter que si no et fa conyetes contínuament sembla que no pugui viure i els àpats pantagruèlics que ni amb 300 quilos de bicarbonat s'acaben de pair i els sopars d'empresa en restaurants abarrotats que et foten 60 euros per un menú del dia i els cambrers estan de mala hòstia perquè no s'aclareixen i els clients van tots amb el morro calent i es posen pesats i després als pubs de copes que qui no s'enrotlla amb el conserge de l'empresa es passa per la pedra a la comptable i a l'endemà et voldries morir i vas a treballar amb ulleres fosques per la ressaca i perquè tens l'esperança que ningú recordi res de res gràcies al torrat que vau agafar tots però mai s'acompleix el desig i encabat aquella xominada de l'amic invisible que si et negues a participar ets l'estranyot de la colla i resulta que has de fer un regal que no passi de 6 euros que voldria saber jo què cony compro per 6 euros i potser t'ha tocat el nebot adolescent que si no li regales una Nintendo s'ho passarà tot pel folre i aquelles pistes que has d'anar deixant abans de lliurar el regalet fent-te el graciós i l'enginyós quan no ets ni una cosa ni l'altra i quan desemboliques el teu punyetero regal resulta que és un gos miniatura de plàstic imitació figuretes de Lladró que no saps el que fa més ràbia si les originals o les que vénen als xinos i quan mires el gos donant-li el tomb resulta que també porta esculpits els cataplins i just en la meitat d'un cataplin i l'altre porta aquella línia sobre-surtint què és per on treuen el motllo però has de fer bona cara i dir que t'agrada molt i quan vas al Carrefour has de fer dues hores i mitja de cua amb trenta carros plens al davant teu amb un mal de cames que et fa sortir varices i sentint aquelles nadales pel fil musical que n'hauria per matar al paio que ha fet la selecció barrejant Los peces en el río amb La Mare i el fillet estan mig morts de fred que et fa venir un mal rotllo imaginant-te aquell rorro tot despulladet dins d'un cabàs de palla amb el que arriba a picar la palla a l'esquena i tot envoltat de neu i tu allí aguantant metxa mentre el calb de davant s'està barallant amb la dona perquè li diu que li ha comprat massa joguines a la néta i la senyora respon tota xula que nuestra Yessica quería dos Barbies y no le vas a haser un feo a la niña pobresita que son los Reyes Magos i aquelles cavalcades amb el Baltasar embetumat per l'amor de Déu poseu un negre de veritat no serà que a Lleida no n'hi hagi i ja no us parlo de la nit de Cap d'Any con las Uvas de TVE que surt un tio amb una capa espanyola que sembla que t'estigui felicitant l'any el Cristopher Lee disfressat de dràcula per l'amor de Déu penso anar-me'n a dormir a les onze i el coi de llumets de nadal per tot arreu que vas caminant pel carrer major i sembla que estiguis a dins de la nau de 2001 Odissea en el Espacio que tens la impressió que de cop i volta sentiràs la veu en off de Hall 9000 dient-te esta nave se autodestruirá dentro de 3o segundos i tu penses pues bueno vale pues no estaria del tot malament i a la millor se'm farien més curtes aquest cony de festes que no sé si us ho he dit però no les suporto o sigui que a mi deixeu-me estar.
5 comentaris:
Rous
genial aquesta entrada monòleg interior càustica i realista però aquest cop permet-me que et contradigui una mica els teus principis perquè avui estic d'un humor exce.lent perquè he plegat a la una després d'haver donat les notes trimestrals a les criatures més perverses de l'univers i això vol dir que no les he de tornar a veure fins d'aquí dues setmanes que passaré atiborrant-me de cava i de turrons però sobretot de cava perquè ajuda a superar els mals tràngols i espero que em convidis un dia a casa teua per cantar nadales i beure una altra copa del que sigui i prometo no queixar-me dels mitxelins que portaré a la cintura i que repartiré reixos a qui m'ho demani però per favor vull que els dies se'm facin ben llargs aquest bon Nadal i feliç any nou
Que Nostro Senyor et beneeixi visca l'any nou i que Déu ens dongo salut per continuar bevent les portes de casa meva són obertes per a tu i per a tota la teva família ja ho saps de repent m'agraden les festes i em crec allò de la Immaculada Concepció i que bona i feliç em sento i compraré regals per a tothom Hou Hou Hou amèn
Boníssima l’entrada.
Estic completament d’acord amb tu. Però tot i així cada any m’atrapen les mateixes bajanades. Aquest any per exemple ja he fet una pila de xorrades.
- L’amic invisible. Durant una setmana he deixat pistes “espatarrants” a la meua víctima per a que al final no sabés qui era. Paral•lelament la meua amiga invisible m’ha fet fruir d’estones d’inesgotable alegria amb pistes genials, la primera de les quals em va obligar a portar durant tot un dia un llaçet (com ella ho va escriure) vermell al cap, passejant-me per l’escola (M’hai espixorrat de riure) per al final regalar-me l’objecte més original de tots: un CUB RUBIK, “amb les millors enganxines del mercat” com hi posa a la capsa en uns quants idiomes bàsicament orientals, i amb una nota amorosa en una postal amb la marededeu plena de neu mirant el fillet que porta una corona clavada al cap, en la qual em demana que li porti després de les vacances el cub tot fet ( que nostresinyó ens agafi confessats!).
- El sopar d’empresa. Resulta que a la nostra escola aquest sopar sempre l’organitza el cicle d’infantil al qual tinc el dubtós honor de pertànyer i aquest any les meues companys més veteranes (granadetes diria jo) han tingut la genial idea de fer-lo a l’escola, per a poder reduir despeses i poder estar en família. Estupendo! Ens ha tocat fer la llista de coses a comprar, fer cues interminables i pagar comptes exorbitants, guarnir amb estrelletes i horteres garlandes daurades la sala, arrossegar taules i cadires, portar coberts de casa, tallar embotits, escalfar els menjars en les campinggaz portades per a tal fi, fer de cambreres durant tot el sopar, servir caves i vins als que impacients anaven repetint “que no teniu més beguda?”, escoltar comentaris “sincers” sobre la qualitat dels diferents àpats, esperar que els més “marxosos” acabessin estirats entre dues i tres cadires i començar a recollir-ho tot, escombrar i fregar. I això sense perdre el somriure, com si d’una barra americana es tractés mentre les granadetes “madams” anaven d’un costat a l’altre dient lo bé que havíem estat. Després hem hagut de reclamar l’import del sopar a cadascun dels assistents que amb cara de pocs amics estenien els diners mentre podies endevinar en el seu pensament “tot això per aquesta merda”. L’any vinent em posaré malalta.
- Festival de Nadal amb Pares. Els monstres s’han portat pitjor que mai i han fet davant dels pares convertits en àvids paparazzis les bestiades més escandaloses, mentre els mestres amb els millors somriures i les mirades de les padrines clavades al clatell intentàvem mantenir un ordre impossible i bàsicament la integritat de mobles i espais (alguns han mort en la batalla). Però al final ha passat Sa Santedat la Directora amb el millor dels comentaris “que bé ha anat, no?”
- Avui tocarà Sopar de Nadal am la família. Ja us explicaré, però l’experiència em diu que la trentena de desconeguts que ens trobem cada any al restaurant ens farem un petó de benvinguda, seurem en una gran taula on tot just podem veure al que tenim al davant, parlarem de banalitats i ens delectarem amb croquetes fredes i olioses. Farem un “chinchin” i ens acomiadarem, esperant no tornar-nos a veure fins l’any vinent. Tot plegat GENIAL!
De totes maneres, oh sisters!, jo també com vosaltres prego a deu pare OH YEAH! per a que ens trobem, ens fem regals i cantem nadales reunides en una taula decorada i amb un bon tanto de cava. DEU SIGUI LLOAT!
Brutal, o sea. Per favor, ho subscric, malgrat jo estigui reciclada per a la família i tota jo sigui una enorme falta-falla d'ortografia enginyada per nostro senyor amen.
... I com és que al final de "los susodichos ápatos" la taula apareix talment com si haguessin degollat algú?
Ai, to beer or not to beer...
Publica un comentari a l'entrada