-Quina talleta fas?
Aquesta és la temuda pregunta amb la que ens hem d'enfrontar cada vegada que anem a comprar-nos alguna peça de roba. Pregunta fatídica per moltes de nosaltres, que resolem la qüestió amb un evasiu: "depèn del fabricant...", deixant la resposta en mans del bon ull del professional, el qual ens farà una repassada breu i analítica i decidirà que ens ha de portar un número de talla que nosaltres suposàvem molt inferior.
El Ministerio de Sanidad ha portat a terme un estudi antropomòrfic de les dones espanyoles per tal d'adequar els nou fenotips als patrons dels fabricants de tèxtil. Després que els agafés un esquinç al cervell de tant pensar, els experts ens han dividit en tres grans grups: Diàbolo, Cilindre i Campana, a partir dels quals es faran subdivisions tenint en compte perímetre de pit, cintura, maluc i estatura. Per entendre'ns: a l'entrar a la botiga haurem de dir: "Bon dia tingui. Al maig se'm casa lo fill i vull un vestit. Sóc una Campana 110101120155. Té alguna cosa?" (sigui dit de pas que el fenotip "Campana" ha substituït a l'inicial "Pera", per considerar-lo aquest últim una mica ofensiu. Delicats que són ells).
La vice-presidenta De la Vega (quin fenotip deu tenir ella?) ha qualificat aquest estudi d"excel.lent", malgrat s'hagin alçat moltes veus crítiques per perjudicar (encara més!) l'auto-estima de les dones, ja que, amb aquest nou sistema, la insatisfacció no vindrà només per un número, també per una forma. La resposta és que aquest tipus de combinacions ja s'aplica en les talles dels sostenidors. La subtil diferència, dic jo, és que es pot demanar un sostenidor 80A, 90B o 110C, posem per cas, sense necessitat d'afegir el pre-fixe "Globus a Punt de Rebentar", "Piloteta de Golf"o "Pebrot Escalivat".
Segons una cimera hispano-lusa celebrada a Braga (ai, quin nom més adequat...subdividim els culs segons la seva morfologia? Va, porfa..!), ara els tocarà el torn als homes (o pensàveu que us en salvaríeu?). Com si ho veiés: "Mangala de Pastor", "Triangle Invertit" i"Bombona de Butà". I pregueu a Nostrosenyor que no us demanin més dimensions que les estrictament necessàries.
I, com que la societat proposa però la Moda disposa, a les pasarel.les continuen passejant-se noies i nois amb mesures inversemblants habillats amb roba inversemblant.
Així doncs, després de profundes reflexions, arribo a la conclusió que reivindicar la burka per tothom tampoc és tan mala idea: a risc de caure en una gris uniformització, ens estalviem el maldecap de les talles i, de passada, el maquillatge les unes i els tractaments per l'al.lopècia els altres.
Aquesta és la temuda pregunta amb la que ens hem d'enfrontar cada vegada que anem a comprar-nos alguna peça de roba. Pregunta fatídica per moltes de nosaltres, que resolem la qüestió amb un evasiu: "depèn del fabricant...", deixant la resposta en mans del bon ull del professional, el qual ens farà una repassada breu i analítica i decidirà que ens ha de portar un número de talla que nosaltres suposàvem molt inferior.
El Ministerio de Sanidad ha portat a terme un estudi antropomòrfic de les dones espanyoles per tal d'adequar els nou fenotips als patrons dels fabricants de tèxtil. Després que els agafés un esquinç al cervell de tant pensar, els experts ens han dividit en tres grans grups: Diàbolo, Cilindre i Campana, a partir dels quals es faran subdivisions tenint en compte perímetre de pit, cintura, maluc i estatura. Per entendre'ns: a l'entrar a la botiga haurem de dir: "Bon dia tingui. Al maig se'm casa lo fill i vull un vestit. Sóc una Campana 110101120155. Té alguna cosa?" (sigui dit de pas que el fenotip "Campana" ha substituït a l'inicial "Pera", per considerar-lo aquest últim una mica ofensiu. Delicats que són ells).
La vice-presidenta De la Vega (quin fenotip deu tenir ella?) ha qualificat aquest estudi d"excel.lent", malgrat s'hagin alçat moltes veus crítiques per perjudicar (encara més!) l'auto-estima de les dones, ja que, amb aquest nou sistema, la insatisfacció no vindrà només per un número, també per una forma. La resposta és que aquest tipus de combinacions ja s'aplica en les talles dels sostenidors. La subtil diferència, dic jo, és que es pot demanar un sostenidor 80A, 90B o 110C, posem per cas, sense necessitat d'afegir el pre-fixe "Globus a Punt de Rebentar", "Piloteta de Golf"o "Pebrot Escalivat".
Segons una cimera hispano-lusa celebrada a Braga (ai, quin nom més adequat...subdividim els culs segons la seva morfologia? Va, porfa..!), ara els tocarà el torn als homes (o pensàveu que us en salvaríeu?). Com si ho veiés: "Mangala de Pastor", "Triangle Invertit" i"Bombona de Butà". I pregueu a Nostrosenyor que no us demanin més dimensions que les estrictament necessàries.
I, com que la societat proposa però la Moda disposa, a les pasarel.les continuen passejant-se noies i nois amb mesures inversemblants habillats amb roba inversemblant.
Així doncs, després de profundes reflexions, arribo a la conclusió que reivindicar la burka per tothom tampoc és tan mala idea: a risc de caure en una gris uniformització, ens estalviem el maldecap de les talles i, de passada, el maquillatge les unes i els tractaments per l'al.lopècia els altres.
6 comentaris:
Proposo una classificació de PANXES MASCULINES:
Atenció:
a) Panxa llisa / abdominals badens carretera: correspon als vintanyeros adictes al gimnàs, a alguns metrosexuals i a algun cinquanton recent divorciat amb la dèria de reviure allò que s'ha perdut
b) Panxa tova /melic profund: és la panxa dels informàtics.
c)Pit baix : pertany als quarentons que han deixat de cuidar-se i veuen com les cerveses que han anat trassegant en els darrers anys han trobat un refugi perfecte.
d)Panxa anterior i posterior: és la panxa que busca desesperadament espai per expandir-se fins que ho aconsegueix augmentant el volum de la part superior dels malucs del seu propietari. L'he observada en alguns ciclistes de diumenge.
e)Panxa más vale saltarlo que rodearlo: és la panxa superlativa, és l'orgull del seu posseïdor, jo diria que n'he vist en molts llocs.
f)Tripanxa: és la panxa que lluita deseperadament per evitar el seu extermini, produint una nova panxeta a sota de la primera cada cop que el seu propietari mira de reduir-la.
Algú en pot afegir alguna més?
Rous, filla, cada cop estàs millor.
Majorette! Continuo:
g)Panxa/alien: és la que posseeix un individu prim i escarransit. És un apèndix totalment desproporcionat a la seva constitució, per la qual cosa sembla talment un ésser extra-terrestre arrapat a la cintura de la seva malaurada víctima. Sol ser fruit d'una ingesta poc moderada de líquids espirituosos.
h) Panxa Total: LLuitador de Sumo.
i)Panxa externa: és aquella impossible d'introduir dins els pantalons, generalment texans, del seu propietari, i descansa per tant per sobre de la cibella de la peça de roba, amb la qual al cap de les hores ha aconseguit un maritatge perfecte proporcionant a la massa carnal un motllo rosat quasi idèntic de la peça metàl.lica.
j)Panxa interna: s'introdueix amb tossuderia dins els texans, que han de fermar-se amb un cinturó de manera que acaben dividint-la en dos hemisferis pràcticament simètrics.
Més:
k/ Panxa penedida: és la panxa del qui s'ha sotmés a una estricta dieta alimentària. La seva composició química és, amb fluctuacions: 90% de pelleringues penjants, 5% d'estries cutànies, 3% de pèls i 2% de borrissol al melic.
A mi m’admira el desfici que hi ha avui en dia per tenir-ho tot catalogat, inventariat i perfectament definit. En alguns àmbits (com el científic, per exemple) ho podria entendre però quin efecte pràctic té aquest estudi -que es considera tan important- a part de posar en el mercat la nova obsessió (i les frustracions que se’n desprenguin) del tipus “en quin grup m’he d’incloure jo?” o “sóc un diabolo (o mangala de bastó –molt bona la proposta- quan arribi l’estudi per als homes) o sóc un/a campana (o un triangle invertit)”? No tenim prou complexes estúpids que encara ens han de venir a tocar els collons amb els refotuts estudis de torn. I és que realment ens deixem enredar per algú (ves a saber qui) que l’únic que vol és tenir-nos entretinguts amb aquestes xorrades (ves a saber perquè).
...sense comptar que entre les arrugues, la silicona i el bótox els homes i dones ens convertim en curioses barreges de fenotips.
- O la vice-presidenta no és una barreja de pansa/mangala/cilindre?
- O la Obregón no és mangala-bífida en la part inferior (varietat potes de perdiu?)
- O el Santiago Segura no és bombona de butà/pansa?
- O la Caballé no és bombona de butà?
- O el Cruise no és campana/triangle invertit?
De totes maneres, bloggers, tinc ganes que les nomenclatures oficials masculines surtin a la llum l'any que ve. No sé per què, sospito que seran menys ofensives que les femenines. Digueu-me malpensada.
Publica un comentari a l'entrada