Cau a les meves mans de lletra-ferida -en aquestes alçades del bloc els màrtirs que m'heu anat llegint ja suposareu que sóc més amant dels llibres que de les Harley-Davidson-, un exemplar d'una prestigiosa revista de literatura el nom de la qual ara se me n'ha anat del cap. A plana dreta completa, a tot color (us imagineu quin paston pot valer això?), trobo una publicitat d'un llibre que amenaça a ser una altre best-seller. Transcric textualment:
LA ECUACIÓN DANTE Jane Jensen. Códigos secretos, misterios religiosos, conspiraciones clandestinas e historias escondidas. *El libro que recomiendan leer en EE.UU. después del "Código Da Vinci". *Entre los más vendidos de Carrefour y El Corte Inglés.
Brevíssima sinopsi: remake de la de Dan Brown, però en aquesta el misteri gravita al voltant de la figura d'un rabí físic polonès que havia, en temps pretèrits, descobert una llei física que explica el bé i el mal. Uf. El llibret en qüestió té 832 pàgines, amb edició de butxaca. Compreu-vos doncs, els que el vulgueu llegir, unes ulleres com les que duu el Mortadelo, si no voleu acabar venent cupons. Jo, amb el Codi no vaig passar de la pàgina 88. M'estalvio oculista.
El que m'ha cridat l'atenció és que l'autor és una dona. Abans de que em titlleu de tenir prejudicis sexistes m'explicaré: simultàniament a l'aparició d'aquesta novel.la, surt la segona part d'un interessant assaig de Stefan Bollman. El primer es titula: "Las mujeres que leen son peligrosas". El segon "Las mujeres que escriben también son peligrosas". Més enllà de l'exagerat que pugui semblar el títol, l'estudi és un amè repàs de la vida i obra de reconegudes escriptores europees i nord-americanes. Per dir-ho de manera entenedora, i disculpeu l'expressió, les van passar putes: van haver de recórrer a pseudònims masculins les que van tenir coratge de publicar les seves creacions, que van ser molt poques, restant en l'anonimat durant tota la seva vida. Els era gairebé impossible compaginar l'ecriptura i la maternitat (les més prolífiques no tenien fills i es quedaven solteres). Les que sí estaven casades eren sovint qüestionades per sogres (ai, les sogres!) i marits, que en alguns casos van tenir el morramen d'apropiar-se de les seves obres, com la pobra Colette, que es va passar mitja vida fent-li de negre al seu sant espòs (bé, al final el va acabar engegant a la merda). Moltes d'elles no van gosar ni intentar que els editessin les obres, per por a ser emmarcades en "literatura menor", com passa encara ara. O potser ja no. La nostra Jane Jensen, malgrat la semblança del nom, no ha hagut d'amagar-lo com Jane Austen. Ans al contrari, si mireu la seva florida pàgina web, res ha d'envejar-li al seu col.lega Brown. A l'estat espanyol, Matilde Asensi i Julia Navarro són exemples de narrativa adreçada al gran públic i que no se circumscriu en la literatura tradicionalment "femenina"(és a dir: pensada per ser llegida majoritàriament per dones, intimista, que parla de les emocions, de l'empatia, dels sentiments). Per això crec que les escriptores que segueixen l'estel.la del Dan han fet un gran avenç, però és una fita que em recorda vagament les estadístiques en les qual les dones ja són, percentualment, més fumadores que els homes en la mateixa franja d'edat, i que, el fet d'ocupar cada cop més llocs de responsabilitat (això s'ha d'agafar amb pinces) en el món laboral, ha provocat que patim la incidència de les cardiopaties cada cop més, arribant a les dels nostres companys masculins.
I jo em pregunto si cal. O si hi ha altres vies. Perquè si per a que se'm reconegui la meva competència, i estar podrida de pasta, he de fumar, tenir la pressió pels núvols i haver de portar un desfibrilador a la bossa, potser que em quedo a casa. I si per ser una escriptora de renom, m'he d'emmirallar amb el sr. Marron. quasi que em limito a fer-me pajilles literàries al meu bloc, que només llegeixo jo i dos o tres persones més que m'estimen de manera incomprensible.
Però no em feu gaire cas. Ves que no sigui tot punyetera enveja. Encara que, per a no perdre l'esperança us convido a mirar aquest link:
I més endavant, si voleu, en parlem.
4 comentaris:
Suma-m'hi a mi a més a més dels dos o tres que dius que et llegeixen. No et conec de res però quasi cada dia m'enxufo al teu blog per veure si hi has penjat alguna cosa. T'asseguro que m'ho passo la mar de bé. De veritat. Salut!
Hola, Jordi!
Què mono! Tu ets el de Reus? És que sóc cosina germana de la Pitonisa Lola (ens assemblem molt, físicament).
Sigues benvingut!
Gràcies i un petó.
De fet no sóc de Reus, sóc de Mollerussa. Visc per aquí la costa des de fa tres anys. Potser no t'ho creuràs però enyoro la boira i el fred. Això de que sempre faci bo és un conyàs, la veritat. Per cert, encara no conec a ta cosina germana i, per tant, no em puc fer ni la mínima idea de com ets. Vaigo bé!
Mentre la nostra preuada blogmaster i el blogger nou vingut preparen una cita a cegues, aprofitaré per colar-me i aplaudir un cop més el nou ( no, que ja en té un altre!) comentari de la primera.
És possible que la nostra condició femenina estigui avocada a reproduir els estereotips actitudinals dels mascles?
M'agradaria respondre negativament, però com tu molt bé apuntes, Rous, els èxits socials de les dones corren paral.lels amb l'augment de cardiopaties femenines, fumadores compulsives i altres tragèdies:
Qui no ha vist per les rambles de qualsevol ciutat un grapat de dones celebrant el comiat de soltera d'una d'elles cridant pel carrer guarnides amb unes orelletes i una cua de conillet?
Qui no ha sentit l'insult d'una conductora impacient acompanyat d'un gest obscè quan has intentat passar per un pas de zebra solitari?
Fins i tot, el perfil d'adolescent conflictiu a l'aula ha canviat de sexe.
En fi, pagarem aquest preu, elevat, però potser prou just si ens ha de impedir que ens tornin a considerar persones de segona categoria. Però...
El que mai no farem és fer pipi sense aixecar la tapa del water tot deixant grogues gotetes a sobre del seient.
Encara que us sembli mentida, avui!!! he hagut de netejar les que un company de feina m'havia deixat amb tota la seva amabilitat.
Bona nit
Publica un comentari a l'entrada