"Épater le botox"

És sabut que l'humà és un animal gregari (no confondre amb Gregory, que és el nom de pila de dr. House, que és el personatge que interpreta el Hugh...ai, callo. Això és una entrada passada. La meva vida és un bucle com el dia de la marmota. Ho superaré. O això em diu el meu psicoanalista). Ser gregari vol dir tenir la tendència a integrar-se en un col.lectiu, en el qual se sent identificat i afirmat com a individu al mateix temps. En el món animal trobem exemples: les formigues, els llops, els dofins...i en la societat humana la història és plena d'associacionismes, conscientment buscats o no, d'arrel laica o religiosa, cadascun d'ells amb una simbologia visual fàcilment identificable. Recordeu els hàbits religiosos, les togues pròpies de la noblesa romana, el controvertit vel musulmà, les barretines de la pagesia catalana...tot és senyal de pertanyença, d'identificació protectora. O sigui que això que cada persona és una illa...sí, però amb trasvassaments.

Ara que se celebren els 40 anys del maig francès, on semblava que la caiguda dels tòpics burgesos estava garantida, i la pèrdua de prejudicis sexuals i la garantia de llibertat una fita assolida, (us recordo que el govern de Sarcozy li ha retirat la nacionalitat francesa a un home per perpetrar un matrimoni homosexual amb un holandès, paral.lelament al fet que la Carla Bruni ha deixat de tenir un aspecte de musa de la gauche divine per a esdevenir un clon de la Jackie Kennedy, ai, les utopies..!), qui no associa aquells dies desinhibits amb la moda ad lib, el flower power, les faldilles de vol, i la supressió del sostenidor, factor aquest últim que haurà propiciat que més d'un cirurgià estètic s'hagi folrat a base de pujar les "popes", que diem aquí, a les antigues hippies, burgeses actuals, de l'alçada de la cintura al lloc més o menys originari.

Exemples posteriors poden ser les crestes de la moda punk, els tatuatges moteros, les rastes reaggies i els piercings, aquests darrers subjectes a una recentíssima normativa de la Generalitat, per evitar mals usos i problemes sanitaris.

Però es veu que tot això exposat ja està demodé. Ara, el que és realment nou, importat d'E.E.U.U., trencador, fuck a system total, és portar les celles rasurades en franges verticals, imitant a l'estrella de hip hop del moment: Soulja Boy.

La gràcia del tema és que les franges són una simbologia numèrica per diferenciar unes tribus d'unes altres, de manera que hi ha bandes que porten una franja en la cella dreta i tres en l'esquerra (formant un tretze: ves per on, tan desacreditades que estaven les humanitats i ara els dóna pels números romans). Altres bandes porten tres bandes a cada ull (sumant-ne sis, el número del dimoni!). Problemes rai pels instituts americans, que es veuen obligats a fer depilar les celles a tots aquests adolescents...

I jo, amb quaranta-un anys, malgrat sóc conscient que tots aquests moviments pertanyen als anys de joventut, proposo per a totes les dones de mitjana edat l'adopció del llenguatge binari propi dels ordinadors (i que no se'ns pugui acusar així d'antigualles carrinclones) a base de portar, ara que ve el bon temps, la cama dreta sense depilar i l'esquerra convenientment passada per l'epilady, de manera que, frontalment, es pugui llegir un u i un zero, i reivindicant, d'aquesta subtil manera, la nostra condició de 10, perquè, malgrat no haver passat pel quiròfan, patir la tirania de la depilació i les arrugues, suportar estoicament la doble jornada, aguantar fills adolescents plens de piercings i tatuatges, i ser testimonis lúcides de la debilitat de les utopies, continuem essent, com la Mary Poppins, pràcticament perfectes...això sí, amb sostens. Algú s'hi apunta?