Rous! Genial! Per fi hem pogut veure la teua imatge ! Ets envejable. Puc publicar jo també al diari Público? ( jo, sense foto) Els teus comentaris, sempre tan encertats.
deixant apart que em mires amb bons ulls, tu, amb la teva joventut i fermosura, envia'ls una foto i no cal que perdis el temps en fer cap comentari. Segur que la publiquen.
A mi m'han publicat perquè devia ser l'únic lector que, en ple mes d'agost, no tenia res més plaent a fer que escriure'ls quatre rucades. Inspirar compassió té els seus -pocs- avantatges.
L'entrevista m'ha semblat molt interessant, encara que en algunes respostes no hi coincideixo: per exemple un article sobre PIB o consum sense incloure una munió de gràfics és com una paella sense escamarlans ni musclos; però és clar, hi ha d'haver gustos per a tot.
De tota manera a mi, en la meva primarietat, m'ha interessat més l'afoto.
Dona'm adreça i telèfon, i hores que no hi és el teu manso.
Per si no em coneixes, una petita descripció meva: sóc el clàssic cinqüentó ibèric, d'aixella frondosa, samarreta imperi i mocador amb quatre nusos graciosament embotit fins la línia imaginària formada per la cella i l'arrencada de les orelles.
La descripció de la teva persona encaixa a la perfecció amb el que és per a mi un sex-symbol.
Et passo ara les meves dades, només vull fer-te sabedor d'un detall sense importància: en el meu DNI, el meu nom de pila és Manolo. Pel demés, puc ser molt carinyosa.
Tu ves agarrant les claus del tractor que jo em poso la perruca i les plataformes. No tardos.
4 comentaris:
Rous!
Genial!
Per fi hem pogut veure la teua imatge ! Ets envejable.
Puc publicar jo també al diari Público? ( jo, sense foto)
Els teus comentaris, sempre tan encertats.
Blog sister
Estimada Majorette:
deixant apart que em mires amb bons ulls, tu, amb la teva joventut i fermosura, envia'ls una foto i no cal que perdis el temps en fer cap comentari. Segur que la publiquen.
A mi m'han publicat perquè devia ser l'únic lector que, en ple mes d'agost, no tenia res més plaent a fer que escriure'ls quatre rucades. Inspirar compassió té els seus -pocs- avantatges.
L'entrevista m'ha semblat molt interessant, encara que en algunes respostes no hi coincideixo: per exemple un article sobre PIB o consum sense incloure una munió de gràfics és com una paella sense escamarlans ni musclos; però és clar, hi ha d'haver gustos per a tot.
De tota manera a mi, en la meva primarietat, m'ha interessat més l'afoto.
Dona'm adreça i telèfon, i hores que no hi és el teu manso.
Per si no em coneixes, una petita descripció meva: sóc el clàssic cinqüentó ibèric, d'aixella frondosa, samarreta imperi i mocador amb quatre nusos graciosament embotit fins la línia imaginària formada per la cella i l'arrencada de les orelles.
Vindré amb el tractor.
Benvolgut Jo:
La descripció de la teva persona encaixa a la perfecció amb el que és per a mi un sex-symbol.
Et passo ara les meves dades, només vull fer-te sabedor d'un detall sense importància: en el meu DNI, el meu nom de pila és Manolo. Pel demés, puc ser molt carinyosa.
Tu ves agarrant les claus del tractor que jo em poso la perruca i les plataformes. No tardos.
Publica un comentari a l'entrada