Llegeixo a la premsa que el desenvolupament de la llei orgànica d'Ensenyament es materialitzarà el curs vinent en un quants canvis prou significatius. En grans trets, es reforçaran les matèries de modalitat en detriment de les "comunes", entre les quals n'hi ha una de nova creació, anomenada Ciencias para el mundo contemporáneo; Castellà i Català perden hores en el global del batxillerat; la religió serà voluntària i només es podrà estudiar en hores no lectives i Filosofia perd una hora a la setmana (quan en realitat és més, perquè incorpora en el seu programa la controvertida Ciutadania). Es veu que els profes de filosofia s'han quedat de pasta de boniato, perquè aquesta disciplina va ser declarada pel Parlament l'any 2001 com "de caràcter vertebrador" i ara passarà a ser una altra maria qualsevol.
Jo, que m'he rellegit no fa gaire el llibre "Planeta ESO", que vaig sentir al telenotícies que l'estat espanyol és a la cua d'Europa en competitivitat acadèmica, que estic envoltada de familiars i amics que es dediquen al difícil ofici de la docència i que, quan feia B.U.P. (ay, tiempos aquellos...)sentia una atracció morbosa per la mitologia clàssica -sí, no estic bé, però no trobeu fascinants unes divinitats que es dediquen compulsivament als assassinats més sagnats, que són meitat homes meitat déus, o meitat animals o directament uns frikis de campionat, que es dediquen a la còpula sense coneixement, incestuosos, bisexuals, polígams, que moren, que baixen a l'Avern, que.., alehop! ressuciten més frescos que una rosa, que maquinen revenges malèfiques, alcohòlics i parranderos o que practiquen l'antropofàgia amb els seus propis fills? Us imagineu com seria la nostra vida actual amb uns referents ètics com aquesta colla d'impresentables..?- bé, el que us deia: quan penso amb els meus amics i germans profes (un besito a tots) no puc evitar recordar el pobre Sísif, la desgraciada història del qual segur que coneixeu. La versió més estesa del seu tràgic destí és que Zeus el va castigar per ser massa intel.ligent i astut (té trons, la cosa), el precipità als Inferns i el condemnà a empènyer eternament fins al cim un enorme penyal que davallava de dalt d'un pendent. Així que la colossal roca arribava a terra, el desventurat Sísif l'havia de pujar fins al cim. Tot això, cegato perdut, in secula seculorum. Mireu la il.lustració. Fa grima. On hi ha la pendent poseu un curs acadèmic, on hi ha el penyal poseu un alumnat heterogeni i amb les hormones disparades, on hi ha la ceguera poseu-hi un pla d'Ensenyament, on hi ha Sísif poseu-hi un mestre abnegat...i ja teniu el paral.lelisme.
La figura de Sísif va ser recollida en un extens assaig d'Albert Camus (Le Mythe de Sisyphe) on el presenta com a metàfora de l'esforç continu i estèril que és la vida de l'home modern. Camus desenvolupa la idea de "l'home absurd" i fa un intensiu repàs literari i filosòfic descrivint el progrés històric del pensament humà fins a teoritzar sobre la consciència de l'absurd. Però totes aquestes filosofades, com saben molt bé els nostres polítics, ja no interessen ningú.
Un apunt optimista: Camus afirma que Sísif experimenta la llibertat durant un breu instant, quan ha acabat d'empènyer la pedrota i encara no ha de tornar a començar des de baix. En aquest punt, Camus sentia que Sísif, malgrat la ceguesa, podia imaginar les boniques vistes des de dalt del penyal. Durant aquell curt moment se sentia feliç: talment com els profes quan comencen les vacances d'estiu i el mes de setembre s'albira lluny, molt lluny, diluït al calendari en una boirina de sofre.
Jo, que m'he rellegit no fa gaire el llibre "Planeta ESO", que vaig sentir al telenotícies que l'estat espanyol és a la cua d'Europa en competitivitat acadèmica, que estic envoltada de familiars i amics que es dediquen al difícil ofici de la docència i que, quan feia B.U.P. (ay, tiempos aquellos...)sentia una atracció morbosa per la mitologia clàssica -sí, no estic bé, però no trobeu fascinants unes divinitats que es dediquen compulsivament als assassinats més sagnats, que són meitat homes meitat déus, o meitat animals o directament uns frikis de campionat, que es dediquen a la còpula sense coneixement, incestuosos, bisexuals, polígams, que moren, que baixen a l'Avern, que.., alehop! ressuciten més frescos que una rosa, que maquinen revenges malèfiques, alcohòlics i parranderos o que practiquen l'antropofàgia amb els seus propis fills? Us imagineu com seria la nostra vida actual amb uns referents ètics com aquesta colla d'impresentables..?- bé, el que us deia: quan penso amb els meus amics i germans profes (un besito a tots) no puc evitar recordar el pobre Sísif, la desgraciada història del qual segur que coneixeu. La versió més estesa del seu tràgic destí és que Zeus el va castigar per ser massa intel.ligent i astut (té trons, la cosa), el precipità als Inferns i el condemnà a empènyer eternament fins al cim un enorme penyal que davallava de dalt d'un pendent. Així que la colossal roca arribava a terra, el desventurat Sísif l'havia de pujar fins al cim. Tot això, cegato perdut, in secula seculorum. Mireu la il.lustració. Fa grima. On hi ha la pendent poseu un curs acadèmic, on hi ha el penyal poseu un alumnat heterogeni i amb les hormones disparades, on hi ha la ceguera poseu-hi un pla d'Ensenyament, on hi ha Sísif poseu-hi un mestre abnegat...i ja teniu el paral.lelisme.
La figura de Sísif va ser recollida en un extens assaig d'Albert Camus (Le Mythe de Sisyphe) on el presenta com a metàfora de l'esforç continu i estèril que és la vida de l'home modern. Camus desenvolupa la idea de "l'home absurd" i fa un intensiu repàs literari i filosòfic descrivint el progrés històric del pensament humà fins a teoritzar sobre la consciència de l'absurd. Però totes aquestes filosofades, com saben molt bé els nostres polítics, ja no interessen ningú.
Un apunt optimista: Camus afirma que Sísif experimenta la llibertat durant un breu instant, quan ha acabat d'empènyer la pedrota i encara no ha de tornar a començar des de baix. En aquest punt, Camus sentia que Sísif, malgrat la ceguesa, podia imaginar les boniques vistes des de dalt del penyal. Durant aquell curt moment se sentia feliç: talment com els profes quan comencen les vacances d'estiu i el mes de setembre s'albira lluny, molt lluny, diluït al calendari en una boirina de sofre.
5 comentaris:
Malgrat tot, estimada que ens estimes, els/les profes (ai las, la correcció "politique"!) que tenim ganes de viure i no volem sucumbir a la fatiga del nord perdut, continuem entrant a les ("j")aules a veure si, per casualitat, algun ocell/-a engabiat/-da (ups!) és capaç de fer un tast d'eternitat amb els deus, les equacions o el destarotament professoral, que de tot n'hi ha. Perquè, per sort, som humans, i vam néixer per (salut, Bukowski!) "robar roses de les avingudes de la mort".
No sé si serveix de res al sistema d'ensenyament el que acabo d'escriure. A mi em serveix per tirar endavant entre la selva de lleis que ens enfarfeguen.
Voto ut valeas.
Ut valeas, sí senyora.
Jo, com que sóc prosaica a més no poder em sento Sísif en la majoria de les tasques quotidianes que una teresina com jo té a bé realitzar, verbigratia:
Planxar
Passar l'aspiradora
Anar al super
Canviar el rotllo de paper de wc
Saludar a altres teresines com jo
.
.
.
Només em sento sísifa realitzada quan una ànima caritativa com qualsevol de vosaltres té la paciència de llegir el meu blog. Llavors, sento que la pedra és de porexpan.
Fins que tinc que tornar a
Planxar
Passar l'aspiradora
.
.
.
I... viure...
Carpe diem!
Avui no em recrearé autocompadint-me, tot explicant un episodi hilarant, de tant penós, que generalment té com escenari les (j)aules (molt bona, Rosario) on dia a dia intentem desaznar (ai!, m'he equivocat de bèstia) els/les futurs/res ciutadans/nes que un dia ens han d'atendre en una consulta, construir els plànols de la nostra casa, arreglar el wc, canviar-nos els bolquers, posar-nos una multa o vacunar-nos el gat.
No em recrearé dient-vos que aquesta setmana he aconseguit que el Ruben (sense accent ni en català ni en castellà) només hagi escrit tres vegades la paraula muxo en un mateix text de tres línies, després d'haver-lo amenaçat amb la privació de la seva llibertat a les hores de pati durant la resta de la seva escolaritat.
Tampoc us penso explicar que vaig trigar quinze minuts de rellotge fins que vaig aconseguir que entenguessin que havien de llegir fins a la pàgina 50 del llibre de lectura. (Pero, ¿desde qué página?, Pues desde la que hoy ha leído cada uno. Pero, ¿ cuántas páginas son? No sé, cuéntalas. Pero lo leeremos el próximo día en clase, ¿no? No, tienes que leerlas en casa. Pero, ¿y el Dani, que no ha venido? Él tendrá que leerlo todo. Pero, ¿hasta qué página? Hasta la 50. Y los demás, ¿también lo leemos todo? No, sólo a partir de la página que habéis leído hoy. Y, ¿hasta qué página?)
No patiu. No us ho penso explicar.
Perquè tinc insomni.
Arrossego una roca més grossa que la del Sísif durant totes les hores del dia, condemnada a seguir arrosegant-la fins que quan arriba la nit puc posar-me al sobre creient que per fi puc deslliurar-me'n per comprobar, després de llegir unes pàgines i donar deu tombs sobre el meu propi eix, que també he de continuar arrossegant-la durant la nit, que la seguiré arrossegant quan soni el despertador (quina gràcia, despertar qui?) i que no podré deixar-la caure muntanya avall perquè l'hauré de seguir arrossegant durant el proper dia.
Només els insomnes de mena o vocació i algunes aus nocturnes poden entendre'm. No penso culpar la llei d'educació ni la manca de recursos, ni els currículums acadèmics, ni la societat consumista i falta de valors, ni la desmotivació.
Jo en sóc l'única responsable.
I he de continuar arrossegant la pedra costi el que costi.
Estimada majorette.Si et pot servir,et dire que gracies a vosaltres,i als vostres companys d´anterios generacions,ara encara es possible que de vegades algun dels personatges que has de tractar en la vida,siguin capaços de fer una bonica O amb un canuto (no dels de fumar)i es per aixo que vist amb perspectiva ,valgui la pena el vostre esforç.
En cas de defalliment,penseu que als vostres fills(es)els poden acabar posant el water al menjador o enganxant les rajoles de canto.
I a mes es important que aguanteu aquest tipus de fauna el mes lluny possible de la vida laboral durant el maxim de temps possible.
Siusplau..........
Hostitu he tornat a endevinar la "contrasenya"
Publica un comentari a l'entrada