Estimat Benici (ja em disculparàs la catalanització del nom però després de tants anys tenint-te com a number one en el meu imaginari més lasciu i donat les nul.les possibilitats que un tros de porto-riqueny com tu llegeixi aquesta carta, em prenc llicència poètica):
sí, això és una carta. Concretament és una Carta d'Amor. Què caram, amb majúscules i sense complexes. És la primera Carta d'Amor que escric en la meva -no poc dilatada- vida. I l'escric per diverses raons, que passo a enumerar-te no necessàriament per ordre d'importància.
Tots els erudits en la matèria coincideixen en què al gènere epistolar li queden dos tardes. Qui es pren la molèstia d'escriure cartes? ja no parlo de cartes entre dos amants que porten la seva arrasadora passió en secret (com tu i jo, per exemple), sinó cartes entre amics o parents, cartes d'agraïment o de compromís, escrites a mà, amb personal cal.ligrafia (la meva és infumable: ni els cuadernos Rubio amb què les monges em torturaven van poder fer res per mi). Però jo escriuré aquestes ratlles amb les meves il.legibles curses de formigues, les posaré en un sobre, deixaré caure dues gotetes de Ambipur lavanda (se m'ha acabat la Chanel nº 5), enganxaré un segell de la princesa Leticia amb la nasal arreglada i tot, i de cap a la bústia. Com antes.
Ara, però, tot es resol amb mails escuets o missatges sms n ls vcls hn dsprgut. xq kllns ls vlm?. La cosa té més inri, perquè, Benici, molts espectadors, després de visionar la pel.lícula Sexo en Nueva York (a les protagonistes de la qual jo les posaria, vestides de marca i tot, a fer carreteres a Sibèria, per exemple), van posar-se a buscar pel guguel un llibre de cartes d'amor de personatges il.lustres que s'esmenta al film, titulat Love letters of great men, i que resulta, vés per on, que és del tot inexistent. Té trons el tema. Només cal col.locar una trola amb una mica de gràcia per a tenir a milions de fashion victims disposades a llegir Neruda, Kafka i Goethe.
La darrera pel.lícula que parla de cartes es titula Posdata: te quiero (ja em surt l'eczema), la protagonista de la qual és la Hilary Swank, que ha explicat a la premsa que no rep cartes d'amor de la seva parella sinó que li plena la casa de post-it amb missatges romàntics que es va trobant en els llocs i moments més insospitats.
Jo sé que tu, estimat, això no m'ho faries mai. Et limitaries a mirar-me amb aquestes ulleres de drogaddicte que tens de natural, aquesta cara que sembla la versió llatina del Brad Pitt amb un cop de puny a cada ull i aquestes galtes en perpètua retenció de líquids, em faries una mitja rialla des del teu metre noranta i em diries, amb la teva veu d'alcohòlic fumador: hola, sielito...
I jo em posaria una samarreta amb la cara del Che que porten adolescents que no saben qui era, i em creuria això que dius a les rodes de premsa que El Comandante se sentiria orgullós de veure la Cuba actual, i oblidaria, com estic oblidant mentre escric això, el xandall de tàctel que lluu Fidel Castro cada vegada que surt per la tele. Perquè m'ho dius tu. I això és una Carta d'Amor incondicional, que sempre és sinònim de nul.la capacitat crítica, absència de judici i ridícul espantós.
Que ja ho diu Pessoa:
"Todas as cartas de amor sâo
Ridículas"
Però afegeix:
"Mais afinal.
Só as criaturas que nunca escreveram
Cartas de amor
É que sâo
Ridículas"
Ridículament teva,
Rosa
Postdata (ho sento; en les Cartes d'Amor hi ha d'haver una absurda Postdata): per més que busco i rebusco en la meva ment embotada, no sóc capaç de trobar-te cap defecte...o només un: que no em coneixes...ai...
1 comentari:
Ostres!
No aconsegueixo recordar el darrer cop que vaig rebre una carta d'amor. És més, no aconsegueixo recordar el darrer cop que he rebut una carta que no tingui com contingut: El Corte Inglés le desea muchas felicidades, maldita vieja, en el dia de su aniversario; o bé:li recordem que el seu cotxambrós vehícle ha de passar la revisió abans de ... O també: tiene usted diez días para hacer efectivo el importe del alquiler de su vivienda y los retrasos acumulados. De no hacerlo nos veremos obligados a pedirle que desaloje su piso, que ya no será suyo, aunque le ofrecemos gustosamente un carrito metálico con ruedas con el que poder transportar por las calles solitarias sus escasas pertenencias.
Doncs no,no hi ha manera de recordar que hagi rebut cap carta de debó. Ara que he de reconéixer que jo mai no he escrit una carta d'amor a ningú, almenys conscientment i sense efectes de les drogues, i a hores d'ara no sabria pas com fer-ho. Ni tampoc a qui. Tampoc no sabria quins termes emprar perquè si m'he de guiar per les cartes susposadament d'amor que de vegades intercepto als meus alumnes adolescents, on es prometen un amor tan immnediatament carnal com efímer, més valdrà que abandoni abans de començar. Els colors em pugen només de pensar que seria capaç d'escriure quelcom semblant amb lletra i puny.
Però sí que tens raó en això que dius del gènere epistolar. Aviat no existirà el paper d'escriptura, ja em direu per a què coi el voldrem. Fa uns mesos necessitava posar-me en contacte amb una amiga que viu prop de casa meva, però no en tenia el telèfon, ni el mail, ni el mobil, ni el blog. Ni tan sols sabia l'adreça de la seva pàgina web. Així que vaig haver de recòrrer al mètode tradicional: vaig agafar un full blanc, un bolígraf i vaig escriure un missatge amb la meva millor cal.ligrafia mongil, emprant totes les pautes que cal seguir quan s'escriu una carta, encara que sigui col.loquial, la vaig posar en un sobre i vaig encarregar que l'hi deixessin a la seva bústia.
L'efecte que li va causar a la meva amiga va ser tal que em va trucar per dir-me que li havia encantat que li fes arribar un missatge escrit a mà i que l'havia guardat en un àlbum com si fos un document antic i valuós.
Estic pensant que el tema que proposaré als alumnes pel proper Sant Jordi serà: una carta escrita a mà.
I si és d'amor, m'aguantaré.
Publica un comentari a l'entrada